Diferència entre les revisions de "Complement indirecte"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
Des d'un punt de vista semàntic, el complement indirecte '''designa un participant en l'acció verbal, com a experimentador''' (M'agrada anar a peixcar), '''destinatari''' (Li donaren un chec per valor de cinc mil euros; Li ha pintat una ralla blanca al coche) '''o terme d'un moviment o direcció''' (S'acostà a nosatros un home malcarat).  
+
Des d'un punt de vista [[semàntica|semàntic]], el '''complement indirecte''' ''designa un participant en l'acció verbal'', com a experimentador (M'agrada anar a peixcar), destinatari (Li donaren un chec per valor de cinc mil euros; Li ha pintat una ralla blanca al coche) o terme d'un moviment o direcció (S'acostà a nosatros un home malcarat).  
  
El complement indirecte va '''marcat formalment per la preposició a''', tant si fa referència a un ser animat, com no animat (Yo sempre li compre el diari al quiosquer del meu carrer; Li ha posat un titular molt bo a la notícia).
+
El complement indirecte va ''marcat formalment per la preposició a'', tant si fa referència a un ser animat, com no animat (Yo sempre li compre el diari al quiosquer del meu carrer; Li ha posat un titular molt bo a la notícia).
  
Els complements introduïts per la preposició per a no deuen ser considerats pròpiament complements indirectes, sino complements circumstancials finals o de destinatari, puix són compatibles en els verdaders complements indirectes:
+
Els complements introduïts per la preposició ''per a'', no deuen ser considerats pròpiament complements indirectes, sino [[complement circumstancial|complements circumstancials]] finals o de destinatari, puix són compatibles en els verdaders complements indirectes:
 
   
 
   
 
Li he comprat al quiosquer (CI) una revista per a mon germà (CC).
 
Li he comprat al quiosquer (CI) una revista per a mon germà (CC).

Revisió de 12:00 10 nov 2016

Des d'un punt de vista semàntic, el complement indirecte designa un participant en l'acció verbal, com a experimentador (M'agrada anar a peixcar), destinatari (Li donaren un chec per valor de cinc mil euros; Li ha pintat una ralla blanca al coche) o terme d'un moviment o direcció (S'acostà a nosatros un home malcarat).

El complement indirecte va marcat formalment per la preposició a, tant si fa referència a un ser animat, com no animat (Yo sempre li compre el diari al quiosquer del meu carrer; Li ha posat un titular molt bo a la notícia).

Els complements introduïts per la preposició per a, no deuen ser considerats pròpiament complements indirectes, sino complements circumstancials finals o de destinatari, puix són compatibles en els verdaders complements indirectes:

Li he comprat al quiosquer (CI) una revista per a mon germà (CC).

S'ha d'observar, per tant, que un mateix complement pot ser presentat com a indirecte (Li he comprat una revista a mon germà) o com a final (He comprat una revista per a mon germà), pero si en l'oració ya hi ha un complement indirecte, passarà necessàriament a complement final:

Li he comprat al quiosquer una revista per a mon germà.





Bibliografia

[[1]]