Diferència entre les revisions de "Fenomen natural"
(Pàgina nova, en el contingut: «El concepte de '''fenomen natural''' es referix a un canvi que es produïx en la naturalea. A voltes es formen danys que succeïxen quan s'ha realisat una o...») |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El concepte de '''fenomen natural''' es referix a un canvi que es produïx en la [[naturalea]]. A voltes es formen danys que succeïxen quan s'ha realisat una ocupació inadequada del territori. Són processos permanents de moviments i de transformacions que sofrix la naturalea. Estos poden influir en la vida humana (epidèmies, condicions climàtiques, desastres naturals, etc). | El concepte de '''fenomen natural''' es referix a un canvi que es produïx en la [[naturalea]]. A voltes es formen danys que succeïxen quan s'ha realisat una ocupació inadequada del territori. Són processos permanents de moviments i de transformacions que sofrix la naturalea. Estos poden influir en la vida humana (epidèmies, condicions climàtiques, desastres naturals, etc). | ||
| − | En el llenguage informal, fenomen natural apareix casi com a sinònim d'acontenyiment inusual, sorprenent o baix la desastrosa perspectiva humana. No obstant, la formació d'una gota de pluja és un fenomen natural de la mateixa manera que un [[huracà]]. Esta expressió també es referix, en general, als perillosos fenomens naturals també cridats "desastres naturals". La pluja, per eixemple, no és en sí un "desastre", pero pot ser aixina depenent de la perspectiva humana, si certes condicions es reunixen. La mala planificació urbana, en la construcció d'estructures en llocs vulnerables a inundacions o atres persones pot causar efectes desastrosos per al mig ambient i els sers humans. | + | En el llenguage informal, fenomen natural apareix casi com a sinònim d'acontenyiment inusual, sorprenent o baix la desastrosa perspectiva humana. No obstant, la formació d'una gota de [[pluja]] és un fenomen natural de la mateixa manera que un [[huracà]]. Esta expressió també es referix, en general, als perillosos fenomens naturals també cridats "desastres naturals". La pluja, per eixemple, no és en sí un "desastre", pero pot ser aixina depenent de la perspectiva humana, si certes condicions es reunixen. La mala planificació urbana, en la construcció d'estructures en llocs vulnerables a inundacions o atres persones pot causar efectes desastrosos per al mig ambient i els sers humans. |
| − | Cal senyalar que les accions | + | Cal senyalar que les accions dels humans (un automòvil en moviment, per eixemple) sempre estan subjectes a lleis naturals, no obstant, no es consideren en este sentit, els fenomens naturals, ya que depenen de la voluntat dels humans. |
No és provocat per l'home sino que per la naturalea. | No és provocat per l'home sino que per la naturalea. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
=== Arc de San Martí === | === Arc de San Martí === | ||
| − | Ocorre quan els rajos de llum solar són polarisats per les gotes d'aigua suspeses en la [[atmòsfera]]. És comú que aparega despuix d'una | + | Ocorre quan els rajos de llum solar són polarisats per les gotes d'[[aigua]] suspeses en la [[atmòsfera]]. És comú que aparega despuix d'una pluja. |
=== Arc de San Martí de fòc === | === Arc de San Martí de fòc === | ||
| − | És el resultat de la polarisació dels [[raig lluminós|rajos de llum]] provinents del [[Sol]] en l'aigua de núvols que es troben a grans altures. Es presenta com un [[arc de San Martí]] distorsionat llaugerament que dona l'apariència de llames de colors. | + | És el resultat de la polarisació dels [[raig lluminós|rajos de llum]] provinents del [[Sol]] en l'aigua de [[núvol|núvols]] que es troben a grans altures. Es presenta com un [[arc de San Martí]] distorsionat llaugerament que dona l'apariència de llames de colors. |
=== Arc de San Martí de núvols === | === Arc de San Martí de núvols === | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
=== Explosions de lava acompanyades de rajos === | === Explosions de lava acompanyades de rajos === | ||
| − | Es presenten com a part del fenomen del vulcanisme. Es produïxen perque l'activitat volcànica desprén una enorme càrrega elèctrica estàtica, la qual es “llibera” en forma de centelleigs/centellejos (rajos), que acompanyen a les #emanació de magma incandescent. | + | Es presenten com a part del fenomen del [[Volcà|vulcanisme]]. Es produïxen perque l'activitat volcànica desprén una enorme càrrega elèctrica estàtica, la qual es “llibera” en forma de centelleigs/centellejos (rajos), que acompanyen a les #emanació de magma incandescent. |
=== Gelades === | === Gelades === | ||
| − | Les gelades consistixen en el descens de les temperatures ambientals, a nivells inferiors als zero graus aplegant a la congelació de l'aigua, | + | Les gelades consistixen en el descens de les temperatures ambientals, a nivells inferiors als zero graus aplegant a la congelació de l'aigua, lo que fa que el vapor de l'aire es congele, depositant-se en forma de [[gel]] que cobrix zones extenses. És un fenomen que sol congelar el sol i per això a la vegetació, per lo que sol afectar les collites, aixina com la [[flora]] i la [[fauna]]. |
=== Pluja === | === Pluja === | ||
La pluja consistix en la caiguda d'aigua dels núvols, despuix de l'acumulació d'esta en les mateixes per la condensació del vapor d'aigua existent en l'atmòsfera. Esta cau en forma de gotes d'aigua (en major freqüència en zones “humides” tropicals, *subtropicales i templades, encara que pugues també estar acompanyada de graniç. | La pluja consistix en la caiguda d'aigua dels núvols, despuix de l'acumulació d'esta en les mateixes per la condensació del vapor d'aigua existent en l'atmòsfera. Esta cau en forma de gotes d'aigua (en major freqüència en zones “humides” tropicals, *subtropicales i templades, encara que pugues també estar acompanyada de graniç. | ||
| − | === | + | === Turbonada === |
| − | Es tracta d'una forma de precipitació de l'aigua (en este cas en forma sòlida), que consistix en la caiguda de grums o boles de gebre o | + | Es tracta d'una forma de precipitació de l'aigua (en este cas en forma sòlida), que consistix en la caiguda de grums o boles de gebre o gel de distints tamanys (en ocasions poden aplegar a varis centímetros de diàmetro), i que solen caure durant les tormentes quan la temperatura del núvol és inferior als 0° graus centígrats, precipitant-se estos corpúsculs de gèl a gran velocitat i força. |
Revisió de 08:58 9 nov 2016
El concepte de fenomen natural es referix a un canvi que es produïx en la naturalea. A voltes es formen danys que succeïxen quan s'ha realisat una ocupació inadequada del territori. Són processos permanents de moviments i de transformacions que sofrix la naturalea. Estos poden influir en la vida humana (epidèmies, condicions climàtiques, desastres naturals, etc).
En el llenguage informal, fenomen natural apareix casi com a sinònim d'acontenyiment inusual, sorprenent o baix la desastrosa perspectiva humana. No obstant, la formació d'una gota de pluja és un fenomen natural de la mateixa manera que un huracà. Esta expressió també es referix, en general, als perillosos fenomens naturals també cridats "desastres naturals". La pluja, per eixemple, no és en sí un "desastre", pero pot ser aixina depenent de la perspectiva humana, si certes condicions es reunixen. La mala planificació urbana, en la construcció d'estructures en llocs vulnerables a inundacions o atres persones pot causar efectes desastrosos per al mig ambient i els sers humans.
Cal senyalar que les accions dels humans (un automòvil en moviment, per eixemple) sempre estan subjectes a lleis naturals, no obstant, no es consideren en este sentit, els fenomens naturals, ya que depenen de la voluntat dels humans. No és provocat per l'home sino que per la naturalea.
Eixemples de Fenomens Naturals
Arc de San Martí
Ocorre quan els rajos de llum solar són polarisats per les gotes d'aigua suspeses en la atmòsfera. És comú que aparega despuix d'una pluja.
Arc de San Martí de fòc
És el resultat de la polarisació dels rajos de llum provinents del Sol en l'aigua de núvols que es troben a grans altures. Es presenta com un arc de San Martí distorsionat llaugerament que dona l'apariència de llames de colors.
Arc de San Martí de núvols
També cridat Arc de San Martí circunhorizontal. Es dona quan els rajos solars creen un arc de San Martí en els núvols, açò solament ocorre quan el Sol es troba a uns 58° sobre l'horisó, sent que es pot observar ocasionalment des d'alguna montanya. S'observa com un *arcoíris format pels propis núvols, que aparenten ser de colors.
Arc de San Martí llunar
Es formen per mig de la polarisació de la llum provinent del reflex de llum solar per part de la Lluna, es donen generalment en nits de lluna plena en les que la humitat (núvols), ho permeten, o en les rodalies d'afluents d'aigua com les cascades, que permeten que les vàries molècules d'aigua que es troben suspeses refracten la llum.
Aurora polar
Es tracta de lluminiscències que es presenten en el cel nocturn, són la manifestació visible de les emanacions solars (ejeccions de massa solar), que s'enfronten en la magnetòsfera que produïx el camp magnètic terrestre. Són més visibles en els pols i rodalies, encara que ocasionalment es poden observar en atres llatitudes (en especial quan hi ha tormentes solars). En el nort del planeta se'ls denomina com a aurores boreals i en el sur com a aurores australs.
Explosions de lava acompanyades de rajos
Es presenten com a part del fenomen del vulcanisme. Es produïxen perque l'activitat volcànica desprén una enorme càrrega elèctrica estàtica, la qual es “llibera” en forma de centelleigs/centellejos (rajos), que acompanyen a les #emanació de magma incandescent.
Gelades
Les gelades consistixen en el descens de les temperatures ambientals, a nivells inferiors als zero graus aplegant a la congelació de l'aigua, lo que fa que el vapor de l'aire es congele, depositant-se en forma de gel que cobrix zones extenses. És un fenomen que sol congelar el sol i per això a la vegetació, per lo que sol afectar les collites, aixina com la flora i la fauna.
Pluja
La pluja consistix en la caiguda d'aigua dels núvols, despuix de l'acumulació d'esta en les mateixes per la condensació del vapor d'aigua existent en l'atmòsfera. Esta cau en forma de gotes d'aigua (en major freqüència en zones “humides” tropicals, *subtropicales i templades, encara que pugues també estar acompanyada de graniç.
Turbonada
Es tracta d'una forma de precipitació de l'aigua (en este cas en forma sòlida), que consistix en la caiguda de grums o boles de gebre o gel de distints tamanys (en ocasions poden aplegar a varis centímetros de diàmetro), i que solen caure durant les tormentes quan la temperatura del núvol és inferior als 0° graus centígrats, precipitant-se estos corpúsculs de gèl a gran velocitat i força.