Electrogravimetria

A diferència d'un atre método, en la electrogravimetria és necessari que hi haja una corrent elèctrica considerable a lo llarc del procés analític. Quan pansa corrent en una cela electroquímica, el potencial de la cela ya no és simplement la diferència entre els potencials dels electrodos: el càtodo i el ànodo (o potencial termodinàmic). Per este procés és necessari aplicar potencials majors als potencials termodinàmics.

Est és un método d'anàlisis quantitatiu, es basa en el fenomen de la electròlisis i consistix en electrolisar una solució de la mostra que es va a analisar, la qual es deposita quantitativament en els electrodos de la cela electrolítica. Esta electròlisis es realisa usant electrodos de gran superfície en solucions ben agitades fins a una deposició completa. En la pràctica, l'electrodo sobre el que es deposita l'espècie electroactiva, es pesa abans i despuix de la electròlisis, la diferència de massa produïda pel material depositat conduïx al resultat final.

La electròlisis està regida quantitativament per les lleis de Faraday i per les reaccions en els electrodos. La primera llei de Faraday diu: “la massa de qualsevol substància, depositada o dissolta en l'electrodo, és proporcional a la cantitat d'electricitat (coulombs) que passa a través del electrolit”. La segona llei nos diu: “les masses de diferents substàncies depositades o dissoltes en un electrodo per un mateix número de coulombs són proporcionals als seus pesos equivalents”. Per a descompondre un equivalent gram de qualsevol electrolit o per a lliberar un equivalent gram de qualsevol anió o catió es requerix la cantitat de 96500 coulombs, esta cantitat d'electricitat es denomina constant de Faraday (F).

<math>m=I*t*{{P_{eq}}\over{F}}</math>

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Electrogravimetría de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.