Diferència entre les revisions de "Revolucions de 1848"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Revolució''' o '''revolucions de 1848''' (la '''Primavera dels Pobles''' o el '''Any de les Revolucions''') és la denominació historiogràfica de la ona...») |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Revolució''' o '''revolucions de 1848''' (la '''Primavera dels Pobles''' o el '''Any de les Revolucions''') és la denominació historiogràfica de | + | '''Revolució''' o '''revolucions de 1848''' (la '''Primavera dels Pobles''' o el '''Any de les Revolucions''') és la denominació historiogràfica de l'[[onada revolucionària]] que va acabar en l'[[Europa de la Restauració]] (el predomini de l'[[absolutisme]] en el continent europeu des del [[Congrés de Viena]] de [[1814]]-[[1815]]). |
| − | Va ser la tercera onada del més ampli cicle revolucionari de la primera mitat del sigle XIX, que s'havia iniciat en les denominades «[[revolució de 1820]]» i «[[revolució de 1830]]». Ademés de la seua condició de [[revolucions lliberals]], les revolucions de 1848 es varen caracterisar per l'importància de les manifestacions de caràcter [[nacionaliste]] i per l'inici de les primeres mostres organisades del [[moviment obrer]]. | + | Va ser la tercera onada del més ampli cicle revolucionari de la primera mitat del [[sigle XIX]], que s'havia iniciat en les denominades «[[revolució de 1820]]» i «[[revolució de 1830]]». Ademés de la seua condició de [[revolucions lliberals]], les revolucions de [[1848]] es varen caracterisar per l'importància de les manifestacions de caràcter [[nacionaliste]] i per l'inici de les primeres mostres organisades del [[moviment obrer]]. |
| − | Iniciades en [[França]] es varen difondre en ràpida expansió per pràcticament tota [[Europa central]] ([[ | + | Iniciades en [[França]] es varen difondre en ràpida expansió per pràcticament tota [[Europa central]] ([[Alemanya]], [[Àustria]], [[Hongria]]) i per [[Itàlia]] en el primer semestre de l'any [[1848]]. Va ser determinant per a això el nivell de desenroll que havien adquirit les [[Comunicació|comunicacions]] ([[telégraf]], [[ferrocarril]]) en el context de la [[Revolució Industrial]]. |
Encara que el seu èxit inicial va ser poc durador, i totes elles varen ser reprimides o reconduïdes a situacions polítiques de tipo [[conservadurisme|conservador]] (l'espontaneïtat dels moviments i la seua mala organisació ho va facilitar), la seua transcendència històrica va ser decisiva. Va quedar clara l'impossibilitat de mantindre sense canvis el [[Antic Règim]], com fins llavors havien intentat les forces contrarrevolucionaries de la [[Restauració europea|Restauració]]. | Encara que el seu èxit inicial va ser poc durador, i totes elles varen ser reprimides o reconduïdes a situacions polítiques de tipo [[conservadurisme|conservador]] (l'espontaneïtat dels moviments i la seua mala organisació ho va facilitar), la seua transcendència històrica va ser decisiva. Va quedar clara l'impossibilitat de mantindre sense canvis el [[Antic Règim]], com fins llavors havien intentat les forces contrarrevolucionaries de la [[Restauració europea|Restauració]]. | ||
[[Categoria:Revolucions de 1848| ]] | [[Categoria:Revolucions de 1848| ]] | ||
Revisió de 11:45 25 oct 2016
Revolució o revolucions de 1848 (la Primavera dels Pobles o el Any de les Revolucions) és la denominació historiogràfica de l'onada revolucionària que va acabar en l'Europa de la Restauració (el predomini de l'absolutisme en el continent europeu des del Congrés de Viena de 1814-1815).
Va ser la tercera onada del més ampli cicle revolucionari de la primera mitat del sigle XIX, que s'havia iniciat en les denominades «revolució de 1820» i «revolució de 1830». Ademés de la seua condició de revolucions lliberals, les revolucions de 1848 es varen caracterisar per l'importància de les manifestacions de caràcter nacionaliste i per l'inici de les primeres mostres organisades del moviment obrer.
Iniciades en França es varen difondre en ràpida expansió per pràcticament tota Europa central (Alemanya, Àustria, Hongria) i per Itàlia en el primer semestre de l'any 1848. Va ser determinant per a això el nivell de desenroll que havien adquirit les comunicacions (telégraf, ferrocarril) en el context de la Revolució Industrial.
Encara que el seu èxit inicial va ser poc durador, i totes elles varen ser reprimides o reconduïdes a situacions polítiques de tipo conservador (l'espontaneïtat dels moviments i la seua mala organisació ho va facilitar), la seua transcendència històrica va ser decisiva. Va quedar clara l'impossibilitat de mantindre sense canvis el Antic Règim, com fins llavors havien intentat les forces contrarrevolucionaries de la Restauració.