Diferència entre les revisions de "Presuposts Generals de l'Estat"
(Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Presuposts Generals de l'Estat''' és el nom que rep el presupost públic en Espanya. Són considerats la llei més important que un govern promu...») |
(Sense diferències)
|
Revisió de 08:43 14 oct 2016
Els Presuposts Generals de l'Estat és el nom que rep el presupost públic en Espanya. Són considerats la llei més important que un govern promulga en un any i determinen la seua política en la major part dels àmbits, ademés de ser la base sobre la que es mourà l'economia de l'Estat en eixe any.
Aspectes bàsics dels PGE
Els aspectes bàsics dels PGE estan definits per l'artícul 134 de la Constitució espanyola de 1978.
Els Presuposts Generals de l'Estat tenen caràcter anual, inclouen la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal i en ells es consigna l'import dels beneficis fiscals que afecten als tributs de l'Estat. Espanya va ser pionera en térmens de transparència en 1978 per l'introducció d'esta obligació respecte als beneficis fiscals. Ya que estos són equivalents a una subvenció indirecta, es poden considerar despesa i per tant deuen estar arreplegats en el presupost.
Elaboració i aprovació
Correspon al Govern l'elaboració dels Presuposts Generals de l'Estat, i a les Corts Generals el seu examen, esmena i aprovació.
El Govern deu presentar davant el Congrés dels Diputats els Presuposts Generals de l'Estat a lo manco tres mesos abans de l'alé dels de l'any anterior. L'objectiu és que el presupost estiga aprovat abans del 31 de decembre de cada any. Si la Llei de Presuposts no s'aprova abans del primer dia de l'eixercici econòmic corresponent, es consideren automàticament prorrogats els Presuposts de l'eixercici anterior fins a l'aprovació dels nous. Esta pròrroga té alguna excepció: no afecta a crèdits aprovats per a activitats que varen finalisar en l'eixercici el presupost del qual es prorroga. En la pràctica, quan un govern no conseguix el respal parlamentari per a aprovar el presupost, lo més habitual és la celebració d'eleccions anticipades lloc que és molt difícil governar i prendre decisions de política econòmica en un presupost prorrogat.
Llímit de despesa
El llímit de despesa establida en el presupost no és absolut. Aprovats els Presuposts Generals de l'Estat, el Govern pot presentar proyectes de llei que impliquen aument del despesa pública o disminució dels ingressos corresponents al mateix eixercici presupostari. Estos proyectes de llei deuen ser aprovats pel parlament. El parlament també pot presentar una proposició o esmena que suponga aument dels crèdits (despesa) o disminució dels ingressos presupostaris pero esta proposta requerix la conformitat del Govern per a la seua tramitació.
Creació i modificació de tributs
La Llei de Presuposts no pot crear tributs. Podrà modificar-los quan una llei tributària substantiva aixina ho preveja.
Estabilitat presupostària
L'artícul 135 de la constitució, introduït en l'any 2011, establix els principis d'estabilitat i sostenibilitat presupostària. Entre ells s'establix que els crèdits per a pagar el deute públic sempre estan presents en el presupost i són de prioritat absoluta. Açò significa que encara que el presupost no incloga previsió de despesa @en pago de deute, si existixen deutes el crèdit per a eixa despesa s'entén automàticament introduït en el presupost de forma virtual per este artícul de la constitució. Els principis establits en este artícul es desenrollen en la Llei Orgànica d'Estabilitat Presupostària i Sostenibilitat Financera.
L'objectiu d'estabilitat presupostària és presentat pel Govern i s'establix cada tres anys d'acort a previsions de creiximent econòmic. Cada any deu elaborar-se un pla presupostari plurianual per tres anys en el que es tinga en conte l'objectiu d'estabilitat.
Vore també
Referències
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Presupuestos Generales del Estado de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.