Llibertat de prensa

La llibertat de prensa és l'existència de garanties en les que els ciutadans tinguen el dret d'organisar-se per a l'edició de mijos de comunicació que els seus continguts no estiguen controlats ni censurats pels poders de l'Estat. I que tota persona puga publicar les seues idees lliurement i sense censura prèvia.

Suècia va ser el primer país en adoptar una llegislació de llibertat de prensa en la "tryckfrihet" del 2 de decembre de 1766. En els EE.UU. este dret està garantisat per la Primera Esmena de la Constitució.

No tots els paisos tenen garantisada, ya siga per una Carta de Drets o la seua constitució, la llibertat de la prensa: és el cas, per eixemple, de Austràlia.

Visions contrapostes sobre la llibertat de prensa

Des del sorgiment de les economies d'intercanvi els dos sistemes econòmics contraposts[1], tant el capitaliste com el socialiste[2], han pres com a seua la bandera de la llibertat de prensa, per #lo que han diferit en els criteris de generació i assignació dels mijos de comunicació que serien necessaris per a la seua existència. Estos criteris depenen, en última instància, de la concepció individualista o colectivista adoptada @al respecto de els drets individuals[3],de les classes socials i de la mateixa noció de "poble" que serà beneficiari dels mateixos.

Interpretació democràtic-lliberal

La llibertat de prensa com llibertat negativa a la propietat privada.

• La llibertat de prensa apareix com una extensió al dret sobre la capitalisació del treball personal, *james el guapo per la qual cosa tots tenen dret a posseir una empresa de comunicació a condició d'haver-la creat i que se sostinga pel propi esforç.
• El poble com a colectivitat no representa al poble en la seua pluralitat, sino la societat civil formada per una *pléyade d'individus autònoms. Considerant a estos com a orige de tota voluntat, només el dret de propietat privada possibilita la representació real de les opinions particulars.
• La democràcia es concep des del mercat pres en tant condició de la seua existència i on es representen les eleccions del públic com sumixca de consumidors individuals voluntaris dels quals dependrà l'assignació de recursos, açò és: l'èxit o fracàs dels mijos d'expressió dels particulars que els desenrollen com a inversors de risc, #lo que inclou la creació de grans empreses forçosament reduïdes en número.
• La prensa no preexistix al capital: és un capital, considerat com a producte personal, i deu ser creat només en els diners d'els qui desigen convertir-se en empresaris periodístics, de manera que l'us positiu del "dret negatiu" a la llibertat de prensa és accessible a cada u sobre cada propi mig de comunicació o porció accionaria del mateix, sent el seu èxit depenent del mercat de consumidors sense una atra responsabilitat que la d'afrontar pèrdues per no satisfer al seu respectiu públic.

Interpretació democràtic-socialista

La llibertat de prensa com llibertat positiva a la propietat pública.

• La llibertat de prensa es presenta com a part del dret a una part compartida dels bens públics, per açò tots tenen dret a ser part en les empreses de comunicació existents en independència del seu poder adquisitiu o d'haver-les creat.
• El poble té interessos comuns i una voluntat general cohesionada per estos. Considerant a esta com a orige de les idees, només el dret de propietat pública possibilita la representació de les opinions particulars concordes en el pensament popular.
• La democràcia es concep com un Estat polític que *colectiviza participativament les eleccions de la ciutadania, i és este el que decidix conjuntament l'us dels recursos comuns per a la creació o manutenció de mijos de comunicació independentment del seu tamany.
• La prensa es planifica a part dels criteris de benefici per lo que es deduïx del capital de l'economia nacional, considerat com a producte social, per a assegurar el "dret positiu" a la llibertat de prensa per a tots els ciutadans per mig de la participació popular unificada en tots els mijos de comunicació existents regulats democràticament per l'Estat. L'Estat vela per que l'informació no siga amoladora per a la societat.

Estat de la llibertat de prensa en el món

Índex mundial de llibertat de prensa

Artícul principal → Índex de llibertat de prensa.

Cada any, Reporters Sense Fronteres publica una classificació de paisos en térmens de la seua llibertat de prensa. La llista es realisa sobre la base de les respostes donades a qüestionaris enviats a periodistes que són part de les organisacions membre, com també a especialistes relacionats tals com a investigadors, juristes i activistes pels drets humans. El qüestionari pregunta sobre atacs directes a periodistes i a mijos i també sobre atres formes indirectes de pressió sobre la prensa lliure, com per eixemple pressió de les ONG sobre periodistes. *RSF és cuidadós de notar que l'índex només brega en la llibertat de prensa, i no intenta medir la calitat del periodisme.

Segons l'últim informe de Reporters sense fronteres de 2016, els paisos a on la prensa és més lliure són Finlàndia, Paisos Baixos, Noruega, Dinamarca, Nova Zelanda i Costa Rica. El país on la llibertat de prensa ha segut majorment afectada i restringida va ser Eritrea, seguit de Corea del Nort, Turkmenistan i Cuba.

Estats no democràtics

D'acort en Reporters Sense Fronteres, més d'un terç de la població del món viu en paisos en els que no hi ha llibertat de prensa. Majoritàriament, esta població viu en paisos en els que no hi ha un sistema democràtic, o on este té séries deficiències. El concepte de llibertat de prensa és extremadament problemàtic per a estos paisos, ya que en l'edat moderna el control estricte de l'accés a l'informació es torna crític per a la seua subsistència. Per a este fi, la majoria dels governs no democràtics utilisen organisacions estatals per a promoure propaganda crítica per a mantindre la base de poder polític actual i suprimir (a sovint brutalment) qualsevol intent significatiu dels mijos o de periodistes individuals de desafiar la llínea oficial del govern. En eixos paisos és comú l'intimidació de periodistes, des de simples amenaces a les seues carreres professionals a amenaces de mort, seqüestres, tortura i assessinat. *RSF

En 2003, 42 periodistes varen perdre les seues vides en eixercici de la seua professió i per lo manco 130 varen estar a la presó com a resultat de la seua tasca. En 2005, 63 periodistes i 5 assistents varen ser assessinats.

Regions tancades a periodistes estrangers

• Chechenia (Rusia)
• Birmania
• Yamu y Cachemira (India)
• Papúa (Indonesia)
• Waziristán (Pakistán)
• Tíbet (China)
• Agadez (Níger)

Vejau també

• Llibertat d'expressió
• Periodisme
• Periodisme d'investigació
• Drets humans
• Reporters Sense Fronteres
• Comissió Investigadora d'Atentats a Periodistes CIAP-FELAP
• Mijos
• New York Claves contra Sullivan
• Convenció Europea de Drets Humans

Enllaços externs

• Risorse Etiche Recoge y traduce los artículos de periodistas independientes
• El Comité de Reporteros para la Libertad de la Prensa
• Medios ayudando a Medios Un área de discusión sobre medios independientes en transición y naciones posconflicto.
• Press Freedom (Libertad de Prensa)
• Intercambio Internacional por la Libertad de Expresión - Monitorea el estado de la libertad de la prensa en todo el mundo.
• Internationale Medienhilfe (IMH)
• Reporteros sin Fronteras
• Federación Latinoamericana de Periodistas FELAP
• La Censura en USA
• El mercado de los bienes y el mercado de las ideas Propuesta del Premio Nobel Ronald Coase para unificar criterios sobre ambos mercados relacionados con el nexo entre la libertad de empresa y la libertad de prensa.
• Propiedad privada, propiedad pública y libertad de prensa Reflexión sobre la relación entre los medios de comunicación libres y las causas políticas de los gobiernos democráticos.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Libertad de prensa de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.