Diferència entre les revisions de "Velocitat supersònica"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|Un F/A-18E/F Super Hornet en vol [[Velocidad transónica|transónico.]] Una velocitat és '''supersònica'''...») |
|||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
2) Mach 1, 3) Supersònic, 4) Onda de choc.]] | 2) Mach 1, 3) Supersònic, 4) Onda de choc.]] | ||
| − | En [[aerodinàmica]], la '''[[barrera del sò]]''' usualment es referix al punt en el qual un objecte ([[aeronau]]) es mou des d'una velocitat [[ | + | En [[aerodinàmica]], la '''[[barrera del sò]],''' usualment es referix al punt en el qual un objecte ([[aeronau]]) es mou des d'una velocitat [[transònica]] a supersònica. Va ser un terme aeronàutic començat a usar durant la [[segona guerra mundial]] quan aeronaus varen començar a trobar els efectes de la [[compresibilitat]], un efecte aerodinàmic no conegut. Cap als [[1950s]] les aeronaus rutinàriament "trencaven" la barrera del sò. |
Revisió de 08:58 2 oct 2016
Una velocitat és supersònica quan és major que la velocitat del sò, és dir, major que 1.225 km/h o a 340,3 m/s al nivell de la mar. Molts avions de combat són supersònics. Les velocitats majors a 5 voltes la velocitat del sò són algunes voltes anomenades *hipersónicas.
El disc blanc que es forma és vapor d'aigua condensant-se a conseqüència de la ona de choc. Este fenomen es coneix com "Singularitat de Prandtl-Glauert".
Trencant la barrera del sò
- Artícul principal → Barrera del sò.
En aerodinàmica, la barrera del sò, usualment es referix al punt en el qual un objecte (aeronau) es mou des d'una velocitat transònica a supersònica. Va ser un terme aeronàutic començat a usar durant la segona guerra mundial quan aeronaus varen començar a trobar els efectes de la compresibilitat, un efecte aerodinàmic no conegut. Cap als 1950s les aeronaus rutinàriament "trencaven" la barrera del sò.
Vejau també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Velocidad supersónica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.