Diferència entre les revisions de "Normants"
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa medieval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicilia]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]]. | En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa medieval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicilia]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]]. | ||
− | Les causes de les seues [[Migració humana|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors | + | Les causes de les seues [[Migració humana|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == |
Revisió de 09:19 26 set 2016
Els normants (lliteralment "hòmens del nort") varen ser conquistadors escandinaus, vikings en la seua majoria danesos, que varen començar a ocupar el noroest de França (lo que es coneix com Normandía) en la segona mitat del sigle IX. Baix el liderage de Hrolf Ganger, que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al rei de França (Carlos el Simple) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el Ducat de Normandia.
De la seua civilisació originària les sagues nòrdiques nos oferixen àmplia informació: professaven una religió politeista en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les Eddes), coneixien l'escritura rúnica, estaven organisats en clans familiars i tenien una agricultura i ganaderia bàsica basada en la autarquia, no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el thing (assamblees d'hòmens lliures) o hundreds en sol normant, sino una estructura típicament feudal, inexistent en Dinamarca i el Danelaw de Anglaterra.[1]
Els normants en part de l'antiga Neustria, varen anar gradualment adoptant el cristianisme, la cultura i idioma francés creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima.
En expandir-se més allà de Normandía varen jugar un paper important en l'Europa medieval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el Regne de Sicilia en el sur de Itàlia, i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la conquista normanda d'Anglaterra. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les illes britàniques i als estats creuats de Orient Mig.
Les causes de les seues migracions varen ser múltiples: busca de llocs millors, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres.
Bibliografia
- Claudio Sánchez Albornoz, Los orígenes del Reino de Pamplona y su relación con el Valle del Ebro
- Bates, David. Normandy before 1066, London 1982
- Chalandon, Ferdinand. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicilie. Paris, 1907.
- Chibnall, Marjorie. The Normans, The Peoples of Europe, Oxford 2000
- Crouch, David. The Normans: The History of a Dynasty. Hambledon & London, 2003.
- Douglas, David. The Norman Achievement. London, 1969.
- Douglas, David. The Norman Fate. London, 1976
- Flori, Jean (1999), Richard Coeur de Lion: le roi-chevalier, Paris: Biographie Payot, ISBN 978-2-228-89272-8
- Gillingham, John. The Angevin Empire, end ed., London 2001.
- Gravett, Christopher, and Nicolle, David. The Normans: Warrior Knights and their Castles. Osprey Publishing: Oxford, 2006.
- Green, Judith A. The Aristocracy of Norman England. Cambridge University Press, 1997.
- Gunn, Peter. Normandy: Landscape with Figures. London: Victor Gollancz, Ltd, 1975.
- Esparza, José Javier, La Gran Aventura del Reino de Asturias, La esfera de los libros, 2009.
Referències
- ↑ Gwyn Jones, A History of the Vikings, Oxford University Press, 1973, p. 231.