Diferència entre les revisions de "Calamars fregits"
m (→Referències) |
m |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Els '''calamars fregits''', en ocasions també denominats '''calamars a la romana''' o '''rabes''' en [[Cantàbria]], [[Astúries]], [[Navarra]] i [[País Vasc]], és un plat preparat a pur de [[*Teuthida|calamars]] [[freir|fregits]] [[reboçar|reboçats]] en [[farina]] que es pot trobar en molts bars i [[restaurant]]s dels paisos que gogen de la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]] i [[arc atlàntic|atlàntica]]. | Els '''calamars fregits''', en ocasions també denominats '''calamars a la romana''' o '''rabes''' en [[Cantàbria]], [[Astúries]], [[Navarra]] i [[País Vasc]], és un plat preparat a pur de [[*Teuthida|calamars]] [[freir|fregits]] [[reboçar|reboçats]] en [[farina]] que es pot trobar en molts bars i [[restaurant]]s dels paisos que gogen de la [[Gastronomia mediterrànea|cuina mediterrànea]] i [[arc atlàntic|atlàntica]]. | ||
| − | En Espanya se servixen generalment com una [[tapa (aliment)|tapa]] ([[aperitiu]]) en molts [[bar]]s. Com alguns atres plats de [[marisc]] se solen servir | + | En Espanya se servixen generalment com una [[tapa (aliment)|tapa]] ([[aperitiu]]) en molts [[bar]]s. Com alguns atres plats de [[marisc]] se solen servir junt en una [[rodancha de llima|rodancha de]] [[Citrus × limon|llima]], per a esprémer-la sobre la ració si el consumidor aixina ho desija. |
== Característiques == | == Característiques == | ||
Els calamars se solen netejar per dins i es [[escaldar|escalden]] en aigua durant un temps. El cos es talla per regla general en [[llaure|anells]] abans de ser reboçat i fregit en [[oli d'oliva|olie]] molt calenta (generalment a temperatures de 160 °C). Els calamars aixina preparats solen anar a una font en una rodancha de [[llima]], o a voltes se servixen com [[entrepà (entrepán)|entrepà]] ([[entrepà de calamars]]). En els paisos de l'àrea mediterrànea és tan popular que es poden trobar ya preparats per a fregir en la majoria dels supermercats en la seua zona de [[congelar|congelats]].<ref name="Juana">Espantaleón R. - De Juana M., (1999), ''Bar y Cafetería Manual Profesional'', Madrid, Ed. Capitel</ref> | Els calamars se solen netejar per dins i es [[escaldar|escalden]] en aigua durant un temps. El cos es talla per regla general en [[llaure|anells]] abans de ser reboçat i fregit en [[oli d'oliva|olie]] molt calenta (generalment a temperatures de 160 °C). Els calamars aixina preparats solen anar a una font en una rodancha de [[llima]], o a voltes se servixen com [[entrepà (entrepán)|entrepà]] ([[entrepà de calamars]]). En els paisos de l'àrea mediterrànea és tan popular que es poden trobar ya preparats per a fregir en la majoria dels supermercats en la seua zona de [[congelar|congelats]].<ref name="Juana">Espantaleón R. - De Juana M., (1999), ''Bar y Cafetería Manual Profesional'', Madrid, Ed. Capitel</ref> | ||
| − | |||
Una atra variant és reboçar-los en farina de cigroneres, modificant la seua textura -queden més cloixidores- i sabor. Típic de fritades i reboçats del sur d'Espanya. | Una atra variant és reboçar-los en farina de cigroneres, modificant la seua textura -queden més cloixidores- i sabor. Típic de fritades i reboçats del sur d'Espanya. | ||
Revisió de 23:00 25 set 2016
.jpg)
Els calamars fregits, en ocasions també denominats calamars a la romana o rabes en Cantàbria, Astúries, Navarra i País Vasc, és un plat preparat a pur de calamars fregits reboçats en farina que es pot trobar en molts bars i restaurants dels paisos que gogen de la cuina mediterrànea i atlàntica.
En Espanya se servixen generalment com una tapa (aperitiu) en molts bars. Com alguns atres plats de marisc se solen servir junt en una rodancha de llima, per a esprémer-la sobre la ració si el consumidor aixina ho desija.
Característiques
Els calamars se solen netejar per dins i es escalden en aigua durant un temps. El cos es talla per regla general en anells abans de ser reboçat i fregit en olie molt calenta (generalment a temperatures de 160 °C). Els calamars aixina preparats solen anar a una font en una rodancha de llima, o a voltes se servixen com entrepà (entrepà de calamars). En els paisos de l'àrea mediterrànea és tan popular que es poden trobar ya preparats per a fregir en la majoria dels supermercats en la seua zona de congelats.[2]
Una atra variant és reboçar-los en farina de cigroneres, modificant la seua textura -queden més cloixidores- i sabor. Típic de fritades i reboçats del sur d'Espanya.
A la seua volta les rabes de Cantàbria poden ser classificades per la raça del calamar en que són confeccionades. Este pot ser magano, peludí o rejo, sent el més apreciat el magano peixcat a guadanyeta, art de peixca tradicional en que es peixquen els cefalòpodes d'esta raça d'uns 12 cmts de llongitut.[3]
Variants fòra d'Espanya
Calamars fregits són comuns a les cuines de molts paisos de la ribera del Mediterràneu; per eixemple en Turquia són molt populars en el nom "kalamar tava", que significa "calamar fregit" en turc.[4]. Esta variant es menja en salsa tarator.
En atres paisos solen servir-se un plat preparat de forma molt similar pero servit en les salses nacionals o més populars de la zona. D'esta forma en Mèxic se sol prendre en tabasco o unes atres salses picantes i en Perú se solen fer i servir en salsa criollo, rocoto i yuca sancochada. En la cuina chinenca se sol picar el calamar i es recobrix despuix en sal i farina junt en abundant chili, elaborant-se aixina un plat molt similar al descrit.
Referències
- ↑ Plantilla:Cita publicación
- ↑ Espantaleón R. - De Juana M., (1999), Bar y Cafetería Manual Profesional, Madrid, Ed. Capitel
- ↑ Unas rabas de magano, per favor. http://hosteleria.eldiariomontanes.es/reportajes/rabas-magano.htm.
- ↑ http://books.google.com.tr/books?id=NTo6c_PJWRgC&pg=PA313&dq=%22kalamar+tava%22&hl=en&sa=X&ei=xRNKVJGZJcjcywOzloCgCQ&ved=0CCwQ6AEwAw#v=onepage&q=%22kalamar%20tava%22&f=false
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Calamars fregits.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Calamares fritos de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.