Diferència entre les revisions de "Camps oberts"
m (Text reemplaça - 'paisos' a 'països') |
|||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Sol dir-se que el model de camps oberts és el dominant en les zones de [[seca]] (digam, la [[Europa del Nort]] i la [[Europa Mediterrànea|Mediterrànea]]) i el de camps tancats en les zones de montanya i més humides (Nort de la [[península Ibèrica]]). De totes maneres, són models o tipos ideals, més complexos en la realitat. | Sol dir-se que el model de camps oberts és el dominant en les zones de [[seca]] (digam, la [[Europa del Nort]] i la [[Europa Mediterrànea|Mediterrànea]]) i el de camps tancats en les zones de montanya i més humides (Nort de la [[península Ibèrica]]). De totes maneres, són models o tipos ideals, més complexos en la realitat. | ||
− | Encara que varen persistir en molts | + | Encara que varen persistir en molts països fins a fins i tot el [[sigle XX]], en general varen entrar en franca reculada en la penetració de les relaciones capitalistes en les economies agràries a partir del [[sigle XVI]]. Especialment important en este sentit va ser el moviment dels [[tancament]]s en [[Anglaterra]]. |
[[Categoria:Tècniques agrícoles]] | [[Categoria:Tècniques agrícoles]] |
Revisió de 11:50 20 set 2016
Els camps oberts (openfields,common fields o en anglés) són un sistema d'ordenació i explotació del terrazgo agrari. En ells, les parceles de cada llaurador no estaven separades per cap tipo de prop o bardiça estaven separades en "fulls", i les decisions sobre quines, cóm i quàn devia cultivar-se en cada zona de llabor es prenien de forma colectiva entre tots els veïns del lloc. En els camps tancats existixen divisions entre les parceles, i s'associen a decisions de cultius individuals. A això sol afegir-se un important pes dels bens comunals (pasturas, boscs, drets) en este tipo de sistemes agraris.
Sol dir-se que el model de camps oberts és el dominant en les zones de seca (digam, la Europa del Nort i la Mediterrànea) i el de camps tancats en les zones de montanya i més humides (Nort de la península Ibèrica). De totes maneres, són models o tipos ideals, més complexos en la realitat.
Encara que varen persistir en molts països fins a fins i tot el sigle XX, en general varen entrar en franca reculada en la penetració de les relaciones capitalistes en les economies agràries a partir del sigle XVI. Especialment important en este sentit va ser el moviment dels tancaments en Anglaterra.