Diferència entre les revisions de "Barris baixos"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{distinguir|Suburbi}} '''Barris baixos''' és un concepte del urbanisme de la societat industrial que sorgix en el creiximent de les ciutats europees e...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{distinguir|Suburbi}} | {{distinguir|Suburbi}} | ||
| − | '''Barris baixos''' és un concepte del [[urbanisme]] de la [[societat industrial]] que sorgix en el creiximent de les ciutats europees en el sigle XIX,<ref>En Anglaterra el [[East End]] de Londres o les zones de [[Manchester]] que va estudiar [[Friedrich Engels]] en els anys 1840. En Espanya fins a la segona mitat del sigle XX, per lo tardà de l'industrialisació i l'èxodo rural; barris perifèrics de [[Madrit]] -[[Pou del Tio Raimundo]] i els reflectits en la novela ''[[Temps de silenci]]'' de [[Luis Martín Sants]]-, [[Barcelona]] -[[Barri de Somorrostro|Somorrostro]], reflectit en ''[[Els Tarantos]]''- o [[Bilbao]] -[[marge esquerra del Nervión]]-. Curiosament, per a Bilbao, ''“Els barris alts” era el terme popular en el que es denominava, a lo manco fins a 1937, als districtes de Sant Francisco i Les Corts. El nom feya clara referència a la població en zona elevada, quan Bilbao no tenia pràcticament més població que els Sèt Carrers, Atxuri, Ascao,… Una atra denominació alternativa era la de “els barris obrers”, en referència al component social majoritari dels barris alts'' ([http://www.barriosaltos.net/enlaces/fijos/libro-barrios-altos-de-bilbao.html Presentación de ''Los Barrios Altos de Bilbao''] de Arturo Izarzelaia Izagirre).</ref> que determina la diferenciació social en la [[estructura urbana]].< | + | '''Barris baixos''' és un concepte del [[urbanisme]] de la [[societat industrial]] que sorgix en el creiximent de les ciutats europees en el sigle XIX,<ref>En Anglaterra el [[East End]] de Londres o les zones de [[Manchester]] que va estudiar [[Friedrich Engels]] en els anys 1840. En Espanya fins a la segona mitat del sigle XX, per lo tardà de l'industrialisació i l'èxodo rural; barris perifèrics de [[Madrit]] -[[Pou del Tio Raimundo]] i els reflectits en la novela ''[[Temps de silenci]]'' de [[Luis Martín Sants]]-, [[Barcelona]] -[[Barri de Somorrostro|Somorrostro]], reflectit en ''[[Els Tarantos]]''- o [[Bilbao]] -[[marge esquerra del Nervión]]-. Curiosament, per a Bilbao, ''“Els barris alts” era el terme popular en el que es denominava, a lo manco fins a 1937, als districtes de Sant Francisco i Les Corts. El nom feya clara referència a la població en zona elevada, quan Bilbao no tenia pràcticament més població que els Sèt Carrers, Atxuri, Ascao,… Una atra denominació alternativa era la de “els barris obrers”, en referència al component social majoritari dels barris alts'' ([http://www.barriosaltos.net/enlaces/fijos/libro-barrios-altos-de-bilbao.html Presentación de ''Los Barrios Altos de Bilbao''] de Arturo Izarzelaia Izagirre).</ref> que determina la diferenciació social en la [[estructura urbana]].<ref>L'us dels térmens ''barris alts'' i ''barris baixos'' apareix en [[Mesonero Romanos]] aplicat als barris del Madrit de mitan del sigle XIX, que estava experimentant les transformacions revolucionàries, demogràfiques i socials, entre l'Antic i el Nou Règim ([http://books.google.es/books?id=BsdDAAAAYAAJ&printsec=frontcover&dq=el+antiguo+madrid&hl=es&ei=XNggTfamK4WVOv23qLAJ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q=%22barrios%20altos%22&f=falseid=BsdDAAAAYAAJ&printsec=frontcover&dq=el+antiguo+madrid&hl=es&ei=XNggTfamK4WVOv23qLAJ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q=%22barrios%20altos%22&f=false ''El Antiguo Madrid''], 1861, pg. 191) |
| − | Aixina identifica com a ''barris baixos'' els de ''[[ | + | Aixina identifica com a ''barris baixos'' els de ''[[Lavapiés]], [[Rastre]], [[Inclusa]] i [[Barri d'Embaixadors|Embaixadors]]'', centrant-se la seua referència als carrers entre Lavapiés i Atocha: ''Zurita, els Tres Peixos, L'Esperança... A estes noves barriades, apartades i humils, varen deure naturalment refluir les classes més desvalgudes de la població quan, creixent esta en número i importància, va reglotar les antigues cerques i va cobrir d'edificis costosos els carrers i térmens de la vila. Va formar, puix, la natural divisió de barris alts i baixos, i ocupant els primers els empleats de la cort i les classes acomodades, varen tocar naturalment els segons als jornalers menestrals; aquells, renovant-se contínuament en els favors del poder i de la fortuna, en l'immigració constant de forasters, i en la trascolada dels propis en viages i comissions, varen modificar infinitament el seu caràcter i tipo primitiu, varen perdre el colorit local, i de la reunió d'aquells matisos, adaptats de tan diferents orígens i fosos en el cresol de la cort, va vindre a formar-se un atre especial, i per cert ben interessant, que és el de l'habitant de Madrit; pero els signes característics del madrileny (especialment en la part menys culta de la població) que varen poder escapar al contacte continu dels atres pobles i a les tendències, intrigues i favors cortesans, han aplegat fins a nosatres transmesos de generació en generació en els habitadors dels barris baixos.'' Mesonero Romans mescla els significats social i topogràfic de ''alt i baix'' en indicar que ''posteriorment els de [[Universitat (Centre)|Maravelles]] i [[carrer de Neula|Neula]] i uns atres de la part alta de la població varen comprendre en els demés l'alberc d'estes classes.'' També distinguix el nom popular que rebien els seus habitants, que encara sent tots ells ''classes populars'', els primers es coneixen com ''[[manolería]]'' i els segons com ''[[chispero]]s''</ref>. S'aplica a les ciutats de qualsevol contintent. |
<ref>En els Estats Units, zones com [[Brooklyn]] i [[Bronx]] en Nova York. En l'Argentina, zones com [[La Boca]] en Buenos Aires. Poden trobar-se en qualsevol ciutat de qualsevol país del món: [http://www2.eluniversal.com.mx/pls/impreso/noticia.html?id_nota=106612&tabla=nacion ''En Mèxic hi ha identificats 2 mil 400 barris pobres, tots ells concentrats en les 121 ciutats més poblades del país''].</*ref> | <ref>En els Estats Units, zones com [[Brooklyn]] i [[Bronx]] en Nova York. En l'Argentina, zones com [[La Boca]] en Buenos Aires. Poden trobar-se en qualsevol ciutat de qualsevol país del món: [http://www2.eluniversal.com.mx/pls/impreso/noticia.html?id_nota=106612&tabla=nacion ''En Mèxic hi ha identificats 2 mil 400 barris pobres, tots ells concentrats en les 121 ciutats més poblades del país''].</*ref> | ||
Revisió de 18:16 19 set 2016
Plantilla:Distinguir Barris baixos és un concepte del urbanisme de la societat industrial que sorgix en el creiximent de les ciutats europees en el sigle XIX,[1] que determina la diferenciació social en la estructura urbana.[2]. S'aplica a les ciutats de qualsevol contintent.
Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref> En algunes ciutats es coneix com barri chinenc, en unes atres s'han regenerat, fins i tot convertit en una atracció turística, com el barri roig de Ámsterdam. L'expressió barri humit s'utilisa en algunes ciutats espanyoles per a designar a la zona de tavernes.[3]
Més similar a barris baixos és el concepte de suburbi, que tampoc pot identificar-se en el terme anglosaxó de *suburb -en:*suburb-, sino en uns atres com els de *slum -en:*slum- o *shanty *town -en:*shanty *town-, que tenen el seu equivalent en atres idiomes en *favela -originari de Brasil- o *bidonville -en paisos francòfons-, térmens equivalents al concepte castellà de barri de chabolas o *infraviviendas.
Atres usos
- Els barris baixos (sarsuela) Julio Nombela, José del Castillo y Soriano, Federico Chueca, Joaquín Valverde, José Rogel, 1878.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>
- Barris baixos (película), melodrama en contingut social, produït per la @CNT durant la Guerra Civil Espanyola (Pedro Puche, Barcelona, 1937)[4]
Vore també
Notes
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Barrios bajos de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ En Anglaterra el East End de Londres o les zones de Manchester que va estudiar Friedrich Engels en els anys 1840. En Espanya fins a la segona mitat del sigle XX, per lo tardà de l'industrialisació i l'èxodo rural; barris perifèrics de Madrit -Pou del Tio Raimundo i els reflectits en la novela Temps de silenci de Luis Martín Sants-, Barcelona -Somorrostro, reflectit en Els Tarantos- o Bilbao -marge esquerra del Nervión-. Curiosament, per a Bilbao, “Els barris alts” era el terme popular en el que es denominava, a lo manco fins a 1937, als districtes de Sant Francisco i Les Corts. El nom feya clara referència a la població en zona elevada, quan Bilbao no tenia pràcticament més població que els Sèt Carrers, Atxuri, Ascao,… Una atra denominació alternativa era la de “els barris obrers”, en referència al component social majoritari dels barris alts (Presentación de Los Barrios Altos de Bilbao de Arturo Izarzelaia Izagirre).
- ↑ L'us dels térmens barris alts i barris baixos apareix en Mesonero Romanos aplicat als barris del Madrit de mitan del sigle XIX, que estava experimentant les transformacions revolucionàries, demogràfiques i socials, entre l'Antic i el Nou Règim (El Antiguo Madrid, 1861, pg. 191) Aixina identifica com a barris baixos els de Lavapiés, Rastre, Inclusa i Embaixadors, centrant-se la seua referència als carrers entre Lavapiés i Atocha: Zurita, els Tres Peixos, L'Esperança... A estes noves barriades, apartades i humils, varen deure naturalment refluir les classes més desvalgudes de la població quan, creixent esta en número i importància, va reglotar les antigues cerques i va cobrir d'edificis costosos els carrers i térmens de la vila. Va formar, puix, la natural divisió de barris alts i baixos, i ocupant els primers els empleats de la cort i les classes acomodades, varen tocar naturalment els segons als jornalers menestrals; aquells, renovant-se contínuament en els favors del poder i de la fortuna, en l'immigració constant de forasters, i en la trascolada dels propis en viages i comissions, varen modificar infinitament el seu caràcter i tipo primitiu, varen perdre el colorit local, i de la reunió d'aquells matisos, adaptats de tan diferents orígens i fosos en el cresol de la cort, va vindre a formar-se un atre especial, i per cert ben interessant, que és el de l'habitant de Madrit; pero els signes característics del madrileny (especialment en la part menys culta de la població) que varen poder escapar al contacte continu dels atres pobles i a les tendències, intrigues i favors cortesans, han aplegat fins a nosatres transmesos de generació en generació en els habitadors dels barris baixos. Mesonero Romans mescla els significats social i topogràfic de alt i baix en indicar que posteriorment els de Maravelles i Neula i uns atres de la part alta de la població varen comprendre en els demés l'alberc d'estes classes. També distinguix el nom popular que rebien els seus habitants, que encara sent tots ells classes populars, els primers es coneixen com manolería i els segons com chisperos
- ↑ Particularment en el Caixco Antic de León per a referir-se a la Plaça de Sant Martín i carrers adjacents(Eria, nº 68, 2005, Universitat de Oviedo, Departament de Geografia. Universitat de Cantabria (Santander), Departament de Geografía, Urbanisme i Ordenació del Territori. Pg. 370.
- ↑ José Cap Sant Deogracias El descans del guerrer: cine en Madrit durant la Guerra Civil espanyola, pg. 166.