Diferència entre les revisions de "Karl Popper"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Sir Karl Raimund Popper''', [[Knight Bachelor|Kt]], [[Orde dels Companys d'Honor|CH]], [[Royal Society|FRS]], [[British Academy|FBA]] ( [[Viena]], [[Imperi austro-hongarés]], [[28 de juliol]] de [[1902]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[17 de setembre]] de [[1994]] ) fon u dels més importants [[filòsofs]] i [[sociòlec]]s del [[sigle XX]]. | '''Sir Karl Raimund Popper''', [[Knight Bachelor|Kt]], [[Orde dels Companys d'Honor|CH]], [[Royal Society|FRS]], [[British Academy|FBA]] ( [[Viena]], [[Imperi austro-hongarés]], [[28 de juliol]] de [[1902]] - [[Londres]], [[Anglaterra]], [[17 de setembre]] de [[1994]] ) fon u dels més importants [[filòsofs]] i [[sociòlec]]s del [[sigle XX]]. | ||
| + | |||
| + | La seua preocupació per l'investigació judio-austríaca el va portar a ser perseguit durant la [[II Guerra Mundial|segona guerra mundial]]. Va tindre que fugir a [[Nova Zelanda]] on va eixercir com a professor de Filosofia en [[1937]] i despuix de Llògica i Metodologia en l'Escola d'Economia de Londres entre [[1945]] i [[1969]]. En la capital anglesa va seguir residint fins al seu decés. Va ser nomenat ''Sir'' en [[1965]]. Entre les seues numeroses obres destaquen: ''La societat oberta i els seus enemics'' i ''La pobrea de l'historicisme''. | ||
[[Categoria:Filòsofs]] | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
Revisió de 17:52 15 set 2016
Sir Karl Raimund Popper, Kt, CH, FRS, FBA ( Viena, Imperi austro-hongarés, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994 ) fon u dels més importants filòsofs i sociòlecs del sigle XX.
La seua preocupació per l'investigació judio-austríaca el va portar a ser perseguit durant la segona guerra mundial. Va tindre que fugir a Nova Zelanda on va eixercir com a professor de Filosofia en 1937 i despuix de Llògica i Metodologia en l'Escola d'Economia de Londres entre 1945 i 1969. En la capital anglesa va seguir residint fins al seu decés. Va ser nomenat Sir en 1965. Entre les seues numeroses obres destaquen: La societat oberta i els seus enemics i La pobrea de l'historicisme.