Diferència entre les revisions de "Càrtel (economia)"
(Pàgina nova, en el contingut: «250px|thumb|Reunió de la [[OPEP en Kuwait. Actualment els Paisos Exportadors de Petròleu es reu...») |
m |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Reunión de la OPEP, Kuwait, dec. 2005.jpg|250px|thumb|Reunió de la [[OPEP]] en [[Kuwait]]. Actualment els [[Paisos Exportadors de Petròleu]] es reunixen i prenen decisions conjuntes sobre quotes de [[mercat]], [[preu]]s, etc. que els permet controlar la [[Producció (economia)|producció]] i [[distribució]] del [[petròleu]] renunciant a [[mercat competitiu|competir]] entre sí, formant un organisme conjunt que maneja la [[oferta]] de pràcticament tot el mercat.]] |
En [[economia]] es denomina '''cartell''' o '''càrtel''' a un [[acort]] informal entre empreses del mateix sector, el fi del qual és reduir o eliminar la competència en un determinat [[mercat]]. Els càrtels solen estar encaminats a desenrollar un control sobre la [[Producció (economia)|producció]] i la [[distribució]] de tal manera que per mig de la [[colusió]] de les empreses que ho formen, estes formen una estructura de [[monopoli|mercat *monopolística]], obtenint un [[Monopoli#Poder del monopoliste|poder sobre el mercat]] en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjuí dels [[consumidor]]és. Per això, les conseqüències per a estos són les mateixes que en un [[monopoli|@monopolista]]. La diferència radica que els [[Benefici econòmic|beneficis]] totals (que els màxims possibles de conseguir en el mercat) són repartits entre els [[Producció (economia)|productors]]. Les seues principals activitats se centren en fixar els [[preu]]s, llimitar la [[oferta]] disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acorts que regulen la competència en el [[comerç internacional]]. | En [[economia]] es denomina '''cartell''' o '''càrtel''' a un [[acort]] informal entre empreses del mateix sector, el fi del qual és reduir o eliminar la competència en un determinat [[mercat]]. Els càrtels solen estar encaminats a desenrollar un control sobre la [[Producció (economia)|producció]] i la [[distribució]] de tal manera que per mig de la [[colusió]] de les empreses que ho formen, estes formen una estructura de [[monopoli|mercat *monopolística]], obtenint un [[Monopoli#Poder del monopoliste|poder sobre el mercat]] en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjuí dels [[consumidor]]és. Per això, les conseqüències per a estos són les mateixes que en un [[monopoli|@monopolista]]. La diferència radica que els [[Benefici econòmic|beneficis]] totals (que els màxims possibles de conseguir en el mercat) són repartits entre els [[Producció (economia)|productors]]. Les seues principals activitats se centren en fixar els [[preu]]s, llimitar la [[oferta]] disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acorts que regulen la competència en el [[comerç internacional]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Els defensors dels càrtels afirmen que estos ajuden a estabilisar els mercats, a reduir els [[cost de producció|costs de producció]], a eliminar [[aranzel]]és elevats, a distribuir els [[benefici econòmic|beneficis]] equitativament i a beneficiar als [[consumidor]]és. Els seus detractors senyalen que, quan no existix competència, els preus són majors i l'oferta menor. Hui en dia es considera que els seus inconvenients són majors que les seues ventages i a sovint s'establixen llímits llegals per a restringir el desenroll de nous càrtels. | Els defensors dels càrtels afirmen que estos ajuden a estabilisar els mercats, a reduir els [[cost de producció|costs de producció]], a eliminar [[aranzel]]és elevats, a distribuir els [[benefici econòmic|beneficis]] equitativament i a beneficiar als [[consumidor]]és. Els seus detractors senyalen que, quan no existix competència, els preus són majors i l'oferta menor. Hui en dia es considera que els seus inconvenients són majors que les seues ventages i a sovint s'establixen llímits llegals per a restringir el desenroll de nous càrtels. | ||
| − | Actualment es troben prohibits i sancionats per llei la formació de càrtels entre vàries empreses del mateix sector en la majoria de | + | Actualment es troben prohibits i sancionats per llei la formació de càrtels entre vàries empreses del mateix sector en la majoria de països. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
* [[Concentració de mercat]] | * [[Concentració de mercat]] | ||
| + | [[Categoria:Empreses]] | ||
[[Categoria:Tipos d'empreses]] | [[Categoria:Tipos d'empreses]] | ||
[[Categoria:Teoria de les organisacions]] | [[Categoria:Teoria de les organisacions]] | ||
Última revisió del 08:01 9 set 2016
En economia es denomina cartell o càrtel a un acort informal entre empreses del mateix sector, el fi del qual és reduir o eliminar la competència en un determinat mercat. Els càrtels solen estar encaminats a desenrollar un control sobre la producció i la distribució de tal manera que per mig de la colusió de les empreses que ho formen, estes formen una estructura de mercat *monopolística, obtenint un poder sobre el mercat en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjuí dels consumidorés. Per això, les conseqüències per a estos són les mateixes que en un @monopolista. La diferència radica que els beneficis totals (que els màxims possibles de conseguir en el mercat) són repartits entre els productors. Les seues principals activitats se centren en fixar els preus, llimitar la oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acorts que regulen la competència en el comerç internacional.
Els defensors dels càrtels afirmen que estos ajuden a estabilisar els mercats, a reduir els costs de producció, a eliminar aranzelés elevats, a distribuir els beneficis equitativament i a beneficiar als consumidorés. Els seus detractors senyalen que, quan no existix competència, els preus són majors i l'oferta menor. Hui en dia es considera que els seus inconvenients són majors que les seues ventages i a sovint s'establixen llímits llegals per a restringir el desenroll de nous càrtels.
Actualment es troben prohibits i sancionats per llei la formació de càrtels entre vàries empreses del mateix sector en la majoria de països.
Vore també[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Cartel (economía) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.