Anar al contingut

Hylobates klossii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:40 8 jul 2026 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
gibón de Kloss (Hylobates klossii)


El gibón de Kloss (Hylobates klossii) és una espècie de primat hominoideo de la família Hylobatidae endèmic de les illes Mentawai a l'oest de Sumatra.[1]

Li seguix al siamang que posseïx un sac gular que utilisa per a amplificar els sons.

Distribució

[editar | editar còdic]

El gibón de Kloos es troba en les illes Mentawai a l'oest de Sumatra, específicament en Siberut, Sipura, Pagai del Nort i Pagai del Sur.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

El gibón de Kloss, es troba en la copa dels arbres, en boscs semicaducifolios i en els boscs tropicals perennes.

Població

[editar | editar còdic]

La població estimada en les illes Mentawai, usant monitoreo dels cridats i càlcul de l'àrea de bosc per a fer el cens, es va estimar en 20.000 a 25.000 individus; en una taxa de reducció des de l'última medició en 2005 del 50%. La densitat estimada és en promig de 12 individus per km². La població més grans existent és de 13.000 a 15.000 animals en el Parc nacional Siberut.

Característiques

[editar | editar còdic]

El gibón de Kloss té un pes promig de 5,70 kg i una talla entre 44 a 63,5 cm. Com tots els gibones és un braquiador. Té un cos prim sense coa i com a caràcter distintiu, té el pèl dens i de color negre lluent, en un gran sac gular baix el mentó, lo mateix que el siamang, este sac li permet emetre els seus cridats. L'esperança de vida en llibertat és de 25 anys i l'edat més alta registrada en captivitat va ser de 37 anys.[2]

Reproducció

[editar | editar còdic]

Hylobates klossii és monógamo. Les femelles són fèrtils tot l'any i el periodo de gestació du 7 a 8 mesos, en una crío per volta casa 2 a tres anys. El desmame ocorre al segon any de vida. Alcancen la madures sexual als 6 a 7 anys d'edat i permaneixen en el grup fins a l'adolescència. Tant els machos com les femelles participen en el conte de les crío. A sovint els parents ajuden als jóvens en l'ocupació d'un nou territori, quan estos deixen el grup.[3]

Comportament

[editar | editar còdic]

És arborícola, que es mou entre els arbres per mig de la braquiación. Poden movilisar-se en el sol, pero llentament i per curts periodo. Es mouen en promig uns 1.500 metros per dia i són diürns en un promig de 10 hores d'activitat al dia. Dormen en la copa dels arbres en la nit, usant freqüentment el mateix arbre. Són territorials, en adolescents i machos subadultos cooperant activament en el seu pare en la defensa del territori. L'extensió del territori és fluctua entre 20 a 35 ha, dels quals defenen unes 10 ha de fins a sis grups diferents que ocupen el quilómetro quadrat al seu entorn.[3]

Amenaces

[editar | editar còdic]

Esta espècie està amenaçada principalment per la cacera i la indústria maderera. També l'alvanç de les plantacions de palma d'oli. Recentment la caça s'ha incrementat a causa de l'accés fins a àrees remotes dels madereros i l'us de rifles en lloc d'armes tradicionals. Lo mateix que la tongada de les religions tradicionals que controlaven la cacera, pel cristianisme. La captura com a mascota també és un factor d'amenaça important.[4]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En 2008 va ser catalogat com en perill d'extinció (EN, de l'anglés endargered), per la disminució de la població continuada des del passat, estimada en més del 50% en els últims 45 anys, per la cacera i pèrdua del seu hàbitat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. . Consultat el 13 d'abril de 2006.
  2. Museu de Zoologia de la Univeeridad de Míchigan. . Consultat el 17 de febrer de 2010.
  3. 3,0 3,1 Museu de zoologia de l'Universitat de Míchigan. . Consultat el 17 de febrer de 2010.
  4. IUCN. . Consultat el 11 de febrer de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons