Anar al contingut

Escut guayanés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 22:00 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Plantilla:Referències adicionals


El escut guayanés o massiç guayanés és un cratón ubicat en la part centre-septentrional d'Amèrica del Sur. Es tracta d'una estructura geològica molt antiga, sent una de les zones més antigues de la Terra, i que comprén actualment els següents territoris polítics: les repúbliques de Guyana, Surinam, i França per mig de la Guayana Francesa, la regió de Veneçola denominada Guayana veneçolana (que inclou els estats federals veneçolans d'Amazones, Bolívar i Delta Amacuro), els estats brasilers d'Amapá (antigament denominat Guayana Portuguesa), Roraima i territori parcial dels estats de Pará i Amazones, i el departament colombià del Guainía i parts del de Vichada, en ocasions s'inclou també partix dels departaments colombians del Vaupés, Caquetá, Guaviare i Meta.

Els seus llímits són el riu Orinoco al nort i a l'oest, i les conques de Solimõés[1] i del Amazones en la selva Amazónica al sur. Té una forma irregular i està constituït, des del punt de vista geològic, per un massiç o escut antic de la supereón precámbrico, en una cobertura sedimentaria també molt antiga, formada per areniscas i quarsitas molt resistents a la erosió. Esta cobertura va sofrir un alçament i plegament casi des del mateix moment de formació del planeta Terra, la qual cosa ha originat unes replanells molt elevades i de pendents verticals, denominades tepuyés, un indigenisme (de la llengua pemona), que significa «montanya».

Ací es troba la cascada més alta del món: el Bot Ángel, en 979 metros de desnivell. Els rius de la zona, a mida que el massiç ascendia, varen ser erosionant i profundisant els seus caixers fins a formar verdaders canons pels que hui corren.

En estos replanells predominen les sabanes i els boscs en galeria a lo llarc dels rius. Cap a l'est, a on l'altura és menor, es desenrollen selves tropicals i manglars sobre les costes de l'Atlàntic. En alguns sectors les roques estan cobertes de #sediment que contenen importants depòsits de minerals, entre ells el ferro i la bauxita, que s'exploten en intensitat.

És una de les regions en major biodiversitat del món. La Guayana conta en més de 2200 espècies de vertebrats. L'escut guayanés està cobert per la major massa forestal tropical inalterada del món.[2]

  1. (2021).Anais dona Acadèmia Brasileira de Ciências.93(suplement 2)doi:10.1590/0001-3765202120201642.
  2. Hammond, David S. (ed.) (2005). Tropical Rainforests of the Guianan Shield. CABI Publishing, Wallingford, Regne Unit, ISBN