Anar al contingut

Agelaius phoeniceus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 06:06 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències)
tordo sargent (Agelaius phoeniceus)

Artícul bo


Subartículos


El tordo sargent[1][2] (Agelaius phoeniceus), també conegut com a sargent alirrojo,[3] tordo alirrojo,[4] tordo capità[4] o turpial alirrojo,[5] és una espècie d'au paseriforme de la família Icteridae.[5] És un pardal d'hàbits migratoris que habita en zones humides i terrenys de cultiu d'Amèrica del Nort i Central.[5] Presenta un marcat dimorfisme sexual vinculat a una sensible diferència en el seu tamany i al color del plomall,[6][7] que es manifesta a primerenca edat.[8] Les femellas són principalment marrons en un intens veteado ventral i els machos, predominantment negres en un parell de taques roges vorejades per una banda groga sobre les ales.[4][5] Els insectes i les llavors constituïxen la major part de la seua dieta.[4][5] És considerat una plaga per a la agricultura.[9] Potser siga l'au nativa més abundant d'Amèrica del Nort,[4] en una població estimada de cent noranta millons d'individus per a 1974 solament en Estats Units,[10] per lo que ha segut classificat com espècie baixe preocupació menor.[4] Els seus poblacions varen créixer enormement a mitan de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.[4] El tordo sargent ha segut extensivamente estudiat pel seu sistema d'emparejamiento poligínico.[8][11] També es destaca pel seu alt grau de territorialismo[12] durant l'época reproductora.



Referències

  1. . Integrated Taxonomic Information System. Consultat el 22 de decembre de 2010.
  2. . Universitat Francisco Marroquín. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2013. Consultat el 10 de giner de 2011.
  3. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 . All About Birds. Cornell Lab of Ornithology. Consultat el 23 de decembre de 2010.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Bologna, Gianfranco (1981). Guies de la naturalea: Aus (en espanyol), Barcelona: Grijalbo. ISBN 84-253-3362-8.
  6. American Scientist.Sigma Xi, The Scientific Research Society.71(2)
    166-174.Consultat el 1 d'agost de 2012.
  7. Evolution.Society for the Study of Evolution.33(2)
    649-661.Consultat el 17 d'agost de 2011.
  8. 8,0 8,1 Proceedings of the National Academy of Sciences USA.80(19)
    6141-6145.Consultat el 7 d'octubre de 2012.
  9. National Sunflower Association Research Forum Papers.National Sunflower Association.Consultat el 10 de giner de 2013.
  10. Bird Control Seminars Proceedings.7
    39-40.Consultat el 7 de giner de 2012.
  11. Behavioral Ecology and Sociobiology.Springer-Verlag.22(1)
    9-15.Consultat el 3 de giner de 2013.
  12. Diccionario de la lengua española