Delta de l'Ebre

El Delta de l'Ebre o Parc Natural de la Delta de l'Ebre és un espai natural protegit espanyol situat en la desembocadura del riu Ebre, en la província de Tarragona, entre les comarques del Baix Ebre i del Montsià. Fon declarat parc natural en agost de l'any 1983 i ampliat en 1986.

Actualment conta en una extensió de 7.736 ha (3.979 ha en el hemidelta dret i 3.757 ha en l'esquerre). És zona ZEPA, espai del conveni de Ramsar i forma part de la reserva de la biosfera de les Terres de l'Ebre.

El riu Ebre, el més cabalós d'Espanya, és el principal responsable d'est entorn, aportant els materials arrancats de la seua capçalera per a depositar-los en el Delta, en la conjunció en el Mediterràneu. Els sediments són per lo tant, materials provinents dels Pirineus, el sistema Ibèric i la cordillera Cantàbrica, llocs d'a on naix el riu.

La cantitat de materials sedimentats han creat una superfície de més de 320 km², en la que s'han format numerosos hàbitats. L'actual forma del Delta és una «flecha» perfectament dibuixada que penetra prop de 22 km en la mar, creant aixina el tercer major delta del Mediterràneu despuix de la delta del Nil en 24.000 km² i el del Ródano, que comprén una superfície de 500 km².

El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants d'Europa Occidental darrere del parc regional de la Camarga en França i del parc nacional de Doñana en el sur d'Espanya.