Diferència entre les revisions de "Elon Musk"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Elon Reeve Musk''' (Pretòria, Suràfrica, 28 de juny de 1971), conegut com '''Elon Musk''', és un empresari, inversor i magnat surafricà q…») |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Elon Reeve Musk | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Suràfrica|Surafricana]] | ||
| + | | ocupació = Empresari i inversor. | ||
| + | | data_naix = [[28 de juny]] de [[1971]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Pretòria]], [[Suràfrica]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
'''Elon Reeve Musk''' ([[Pretòria]], [[Suràfrica]], [[28 de juny]] de [[1971]]), conegut com '''Elon Musk''', és un empresari, inversor i magnat surafricà que també posseïx les nacionalitats canadenca i nortamericana. | '''Elon Reeve Musk''' ([[Pretòria]], [[Suràfrica]], [[28 de juny]] de [[1971]]), conegut com '''Elon Musk''', és un empresari, inversor i magnat surafricà que també posseïx les nacionalitats canadenca i nortamericana. | ||
És el fundador, conseller delegat i ingenier en cap de SpaceX; inversor àngel, director general i arquitecte de productes de Tesla, Inc.; fundador de The Boring Company; cofundador de Neuralink i OpenAI, encara que ya no té més participació en esta última per desacorts en el rumbo de l'empresa. Ademés de ser el director de tecnologia de X Corp. | És el fundador, conseller delegat i ingenier en cap de SpaceX; inversor àngel, director general i arquitecte de productes de Tesla, Inc.; fundador de The Boring Company; cofundador de Neuralink i OpenAI, encara que ya no té més participació en esta última per desacorts en el rumbo de l'empresa. Ademés de ser el director de tecnologia de X Corp. | ||
| − | En un patrimoni net estimat en uns 207 mil millons de dólars en juny de [[2023]], Musk va aplegar a ser la persona més rica del món segons l'índex de multimillonaris de Bloomberg i la llista de multimillonaris en temps real de Forbes. | + | En un patrimoni net estimat en uns 207 mil millons de dólars en [[juny]] de l'any [[2023]], Musk va aplegar a ser la persona més rica del món segons l'índex de multimillonaris de Bloomberg i la llista de multimillonaris en temps real de Forbes. |
Musk naixqué i es crià en una rica família de Pretòria ([[Suràfrica]]). Sa mare és canadenca i el seu pare un surafricà blanc. Estudià breument en l'Universitat de Pretòria abans de traslladar-se a [[Canadà]] als 17 anys. Es va matricular en l'[[Universitat de Queen]] i es va traslladar a l'[[Universitat de Pennsilvània]] dos anys despuix, a on es va graduar en Economia i Física. | Musk naixqué i es crià en una rica família de Pretòria ([[Suràfrica]]). Sa mare és canadenca i el seu pare un surafricà blanc. Estudià breument en l'Universitat de Pretòria abans de traslladar-se a [[Canadà]] als 17 anys. Es va matricular en l'[[Universitat de Queen]] i es va traslladar a l'[[Universitat de Pennsilvània]] dos anys despuix, a on es va graduar en Economia i Física. | ||
| − | En [[1995]] es va traslladar a [[Califòrnia]] ([[Estats Units]]) per a assistir a l'[[Universitat de Stanford]], pero en el seu lloc va decidir seguir una carrera empresarial, cofundant l'empresa de software web Zip2 en el seu germà Kimbal. L'empresa fon adquirida per Compaq per 307 millons de dólars en [[1999]]. Eixe mateix any, Musk cofundà el banc en llínea X.com, que es va fusionar en Confinity en [[2000]] per a formar [[PayPal]]. L'empresa fon comprada per [[eBay]] en [[2002]] per 1.500 millons de dólars. | + | En l'any [[1995]] es va traslladar a [[Califòrnia]] ([[Estats Units]]) per a assistir a l'[[Universitat de Stanford]], pero en el seu lloc va decidir seguir una carrera empresarial, cofundant l'empresa de software web Zip2 en el seu germà Kimbal. L'empresa fon adquirida per Compaq per 307 millons de dólars en [[1999]]. Eixe mateix any, Musk cofundà el banc en llínea X.com, que es va fusionar en Confinity en l'any [[2000]] per a formar [[PayPal]]. L'empresa fon comprada per [[eBay]] en [[2002]] per 1.500 millons de dólars. |
| − | ( | + | En [[2002]], Musk va fundar [[SpaceX]], fabricant aeroespacial i empresa de servicis de transport espacial, de la que és el [[CEO]] i ingenier cap. En [[2003]], es va unir al fabricant de vehículs elèctrics Tesla Motors, Inc. (ara Tesla, Inc.) com a president i arquitecte de productes, convertint-se en el seu conseller delegat en l'any [[2008]]. |
| + | |||
| + | En l'any [[2006]], va ajudar a crear [[SolarCity]], una empresa de servicis d'energia solar que posteriorment fon adquirida per Tesla i es va convertir en Tesla Energy. En [[2015]], cofundà OpenAI, una empresa d'investigació sense ànim de lucre que promou l'inteligència artificial amigable. En l'any [[2016]], cofundà Neuralink, una empresa de neurotecnologia centrada en el desenroll d'interfaços cervell-ordenador, i va fundar The Boring Company, una empresa de construcció de túnels. També va acordar la compra de l'important ret social nortamericana [[Twitter]] en [[2022]] per 44.000 millons de dólars. Musk també ha propost el [[hyperloop]]. En [[novembre]] de [[2021]], el director general de Tesla fon la primera persona de l'història en acumular una fortuna de 300.000 millons de dólars. | ||
| + | |||
| + | == Crítiques == | ||
| + | |||
| + | Ha segut criticat per fer declaracions poc científiques i controvertides. En [[2018]], fon demandat per la Comissió de Bossa i Valors dels Estats Units (SEC) per tuitejar falsament que havia conseguit finançació per a una adquisició privada de Tesla. Aplegà a un acort en la SEC pero no va admetre la seua culpabilitat, renunciant temporalment a la seua presidència i acceptant llimitacions en el seu us de Twitter. En [[2019]], guanyà un juí per difamació presentat contra ell per un espeleòlec britànic que va assessorar en el rescat de la cova de Tham Luang. Musk també ha segut criticat per difondre informació errònea sobre la pandèmia de [[COVID-19]] i teories de conspiració; i per les seues atres opinions sobre assunts com l'[[inteligència artificial]] (IA), les [[Criptomoneda|criptomonedes]] i el transport públic. | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| Llínea 18: | Llínea 35: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Elon_Musk Elon Musk en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Elon_Musk Elon Musk en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Empresaris]] | ||
Última revisió del 07:18 27 jun 2024
| Elon Reeve Musk | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Surafricana | ||
| Ocupació: | Empresari i inversor. | ||
| Naiximent: | 28 de juny de 1971 | ||
| Lloc de naiximent: | Pretòria, Suràfrica | ||
Elon Reeve Musk (Pretòria, Suràfrica, 28 de juny de 1971), conegut com Elon Musk, és un empresari, inversor i magnat surafricà que també posseïx les nacionalitats canadenca i nortamericana.
És el fundador, conseller delegat i ingenier en cap de SpaceX; inversor àngel, director general i arquitecte de productes de Tesla, Inc.; fundador de The Boring Company; cofundador de Neuralink i OpenAI, encara que ya no té més participació en esta última per desacorts en el rumbo de l'empresa. Ademés de ser el director de tecnologia de X Corp.
En un patrimoni net estimat en uns 207 mil millons de dólars en juny de l'any 2023, Musk va aplegar a ser la persona més rica del món segons l'índex de multimillonaris de Bloomberg i la llista de multimillonaris en temps real de Forbes.
Musk naixqué i es crià en una rica família de Pretòria (Suràfrica). Sa mare és canadenca i el seu pare un surafricà blanc. Estudià breument en l'Universitat de Pretòria abans de traslladar-se a Canadà als 17 anys. Es va matricular en l'Universitat de Queen i es va traslladar a l'Universitat de Pennsilvània dos anys despuix, a on es va graduar en Economia i Física.
En l'any 1995 es va traslladar a Califòrnia (Estats Units) per a assistir a l'Universitat de Stanford, pero en el seu lloc va decidir seguir una carrera empresarial, cofundant l'empresa de software web Zip2 en el seu germà Kimbal. L'empresa fon adquirida per Compaq per 307 millons de dólars en 1999. Eixe mateix any, Musk cofundà el banc en llínea X.com, que es va fusionar en Confinity en l'any 2000 per a formar PayPal. L'empresa fon comprada per eBay en 2002 per 1.500 millons de dólars.
En 2002, Musk va fundar SpaceX, fabricant aeroespacial i empresa de servicis de transport espacial, de la que és el CEO i ingenier cap. En 2003, es va unir al fabricant de vehículs elèctrics Tesla Motors, Inc. (ara Tesla, Inc.) com a president i arquitecte de productes, convertint-se en el seu conseller delegat en l'any 2008.
En l'any 2006, va ajudar a crear SolarCity, una empresa de servicis d'energia solar que posteriorment fon adquirida per Tesla i es va convertir en Tesla Energy. En 2015, cofundà OpenAI, una empresa d'investigació sense ànim de lucre que promou l'inteligència artificial amigable. En l'any 2016, cofundà Neuralink, una empresa de neurotecnologia centrada en el desenroll d'interfaços cervell-ordenador, i va fundar The Boring Company, una empresa de construcció de túnels. També va acordar la compra de l'important ret social nortamericana Twitter en 2022 per 44.000 millons de dólars. Musk també ha propost el hyperloop. En novembre de 2021, el director general de Tesla fon la primera persona de l'història en acumular una fortuna de 300.000 millons de dólars.
Crítiques[editar | editar còdic]
Ha segut criticat per fer declaracions poc científiques i controvertides. En 2018, fon demandat per la Comissió de Bossa i Valors dels Estats Units (SEC) per tuitejar falsament que havia conseguit finançació per a una adquisició privada de Tesla. Aplegà a un acort en la SEC pero no va admetre la seua culpabilitat, renunciant temporalment a la seua presidència i acceptant llimitacions en el seu us de Twitter. En 2019, guanyà un juí per difamació presentat contra ell per un espeleòlec britànic que va assessorar en el rescat de la cova de Tham Luang. Musk també ha segut criticat per difondre informació errònea sobre la pandèmia de COVID-19 i teories de conspiració; i per les seues atres opinions sobre assunts com l'inteligència artificial (IA), les criptomonedes i el transport públic.