Edició de «Petra (Jordania)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra. | '''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra. | ||
− | L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà|vall de l'Aravà]] que s'esten des de | + | L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà|vall de l'Aravà]] que s'esten des de el [[mar Mort]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri). |
Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]]. | Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]]. | ||
− | Cap | + | Cap a el sigle VIII, el canvi de les rutes comercials i els terremots patits, conduiren a l'abandó de la ciutat per els seus habitants. Caigué en l'oblit en l'era moderna, i el lloc fon redescobert per al món occidental per l'explorador suís [[Johann Ludwig Burckhardt]] en l'any [[1812]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Nacho Ares |títul=Egipto: tierra de dioses|editorial= EDAF|data=2006|isbn=9788441424982|llengua=espanyol}}</ref> |
Numerosos edificis tenen les fronteres directament esculpides en la roca, formant un conjunt monumental únic que a partir del [[6 de decembre]] de [[1985]], està inscrit en la [[Patrimoni de l'Humanitat|Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO]]. La zona que rodeja el lloc és també, des de [[1993]], [[Parc Nacional]] arqueològic. | Numerosos edificis tenen les fronteres directament esculpides en la roca, formant un conjunt monumental únic que a partir del [[6 de decembre]] de [[1985]], està inscrit en la [[Patrimoni de l'Humanitat|Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO]]. La zona que rodeja el lloc és també, des de [[1993]], [[Parc Nacional]] arqueològic. | ||
Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | {{Commonscat|Petra | + | {{Commonscat|Petra}} |
[[Categoria:Jordània]] | [[Categoria:Jordània]] |