Petra (Jordania)

El Tesor de Petra

Petra (en àrap, البتراء al-Batrā´) és un important enclavament arqueològic de Jordània, i capital de l'antic regne nabateu. El nom de Petra prové del grec πέτρα que significa pedra, i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.

L'assentament de Petra se localisa en un vall angost, a l'est del vall de l'Aravà que s'esten des de la mar Morta fins el golf d'Aqaba. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall (hemispeos), en particular, els edificis coneguts com el Khazneh (el Tesor) i el Deir (el Monasteri).

Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels Edomites, fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el incens, les espècies i atres productes de lux entre Egipte, Síria, Aràbia i el sur del Mediterràneu.

Cap al sigle VIII, el canvi de les rutes comercials i els terremots patits, conduiren a l'abandó de la ciutat pels seus habitants. Caigué en l'oblit en l'era moderna, i el lloc fon redescobert per al món occidental per l'explorador suís Johann Ludwig Burckhardt en l'any 1812.^[1]

Numerosos edificis tenen les fronteres directament esculpides en la roca, formant un conjunt monumental únic que a partir del 6 de decembre de 1985, està inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO. La zona que rodeja el lloc és també, des de 1993, Parc Nacional arqueològic.