Edició de «Mar Bàltica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg|thumb|250px|Vista | + | [[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg|thumb|250px|Vista del mar Bàltic des de l'espai]] |
− | + | El '''mar Bàltic''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert al [[mar del Nort]] i, finalment, al [[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]), [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]]. | |
La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut. | La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut. | ||
− | + | El mar Bàltic és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar. | |
− | La [[salinitat]] | + | La [[salinitat]] del Bàltic és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars. |
− | La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) | + | La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) al mar Bàltic. |
== Noms == | == Noms == | ||
− | + | El mar Bàltic rep diferents denominacions depenent de la llengua: | |
− | * ''Mar | + | * ''Mar Bàltic'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves|eslaves]] ([[idioma polac|polac]], [[idioma rus|rus]], [[idioma casubià|casubià]]), les [[llengües bàltiques|bàltiques]] i el [[idioma anglés|anglés]]. Aixina: |
:*''Bôlt'' ([[idioma casubià|casubià]]). | :*''Bôlt'' ([[idioma casubià|casubià]]). | ||
Llínea 29: | Llínea 29: | ||
:*''Läänemeri'' ([[idioma estonià|estonià]]). | :*''Läänemeri'' ([[idioma estonià|estonià]]). | ||
− | == | + | == Vore també == |
− | + | * [[Baltia]] | |
+ | * [[Bàltics]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | *[http://commons.wikimedia.org/wiki/Baltic_Sea commons|Baltic Sea|mar Báltico] | |
− | * [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr. | + | * [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.Fi/en.Html FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià |
* [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I] | * [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I] | ||
* [http://www.zrot.Pl Mar Bàltic II] | * [http://www.zrot.Pl Mar Bàltic II] | ||
− | * [http://www.vorpommern.de/english.Html www.vorpommern.de] Informacions sobre el mar bàltic en mapes interactius de la regió | + | * [http://www.vorpommern.de/english.Html www.vorpommern.de] Informacions sobre el mar bàltic en mapes interactius de la regió |
+ | |||
+ | {{Traduït de|es|Mar_Báltico}} | ||
[[Categoria:Mar Bàltic| ]] | [[Categoria:Mar Bàltic| ]] |