Edició de «Llengües romàniques»

[[File:Romance 20c es.png|thumb|right|400px|<center>Llengües romances d'Europa.</center>]]

Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori que rep el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur [[Europa|europeu]] del antic [[imperi romà]]. Els térmens "romà/na" i "Romania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en [[França]], llengua dels francs pertanyent a la família de les [[llengües germàniques]].

 

La evolució del [[llatí vulgar]]  cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la següent manera:

Encara que les llengües romances representen evolucions divergents del llatí, els seus rascs comuns de fet es deuen pràcticament sempre al resultat de retindre algun aspecte llingüístic que ya estava en llatí, i en molts manco casos al efecte de la influència comú d'atra llengua sobre vàries llengües romàniques. Les característiques principals presenten en totes les llengües romàniques són les següents:

*Presència d'un sistema de flexió verbal en numeroses formes i ple d'irregularitats. El verp inclou les categories de persona, número, temps i modo gramatical, variant en general la forma flexiva d'acort a quins valors de dita categoria està expresant la forma verbal conjugà.

*Presència d'al manco dos possibilitats per al gènere gramatical (masculí / femení), dos possibilitats per al número gramatical (singular /plural).

Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. Encara que, tradicionalment se'ls agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos branques formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incloent també l'italià estàndart.

Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en tres dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comprendre de la següent manera:

La llista següent se llimitarà a mostrar les llengües més conegudes (entre paréntesis, el nom de la pròpia llengua):

Son varietats llingüístiques galorromàniques molt pròximes parlaes en el sur de [[Suïssa]] i nort-est d'[[Itàlia]]. Llingüísticament compartixen rascs en les llengües occitanoromàniques.

[[File:Ibero orientales.PNG|thumbnail|right|300px|Llengües occitano-romàniques e iberoromàniques orientals]]

Llengües que formen un continuum dialectal estés per les [[Illes Balears]], la ciutat de [[l'Alguer]], i el terci sur de [[França]]. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles de l'ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, estan en perill d'extinció.

*[[Valencià]], iberoromànica oriental:

** [[Valencià]], iberoromànica oriental

|| {{versalita|altvm}} || alto || alt || haut || alto || alto ||  altu || haut || alto<ref>Alto: arcaico ''outo''</ref> || aut || înalt || altu || autu || alto || alt || alt

|| {{versalita|arborem}} || árbol || arbre || arbre || árbore || albero || árbol || bouais || árvore || arbre || arbore / pom<ref>''Pom:'' ver también ''poamă''</ref>/ copac<ref><''Copac:'' sustrato romance oriental</ref> || àrvure || àrvuru || árbol || arbre  || abre

|| {{versalita|avrvm}} || oro || or || or || ouro || oro || ouru || or || ouro || aur || aur || òro || oru || oro || or  || or

|| {{versalita|bracchivm}} || brazu || braç || bras || brazo ||  braccio || brazu || bras || braço || braç || braţ || bràtzu || vrazzu || brazo || braç || bras

||{{versalita|caelvm}} ||cielu|| cel|| ciel|| ceo ||  cielo|| cielo|| || ||cèl|| || || || cielo || cel  || cel

|| {{versalita|clavem}} || llave || clau || clef || chave || chiave || chave || clié || chave || clau || cheie || jàe || chiavi || llave || clau  || cllau / clau

|| {{versalita|diem}} || día || dia / jorn || jour<ref>''Jour'', del latín ''diurnus''</ref> || día || giorno || día || jour || dia || jorn || zi || díe || jornu || día || dia  || dia

|| {{versalita|digitvm}} || deu || dit || doigt || dedo || dito || díxitu || dé || dedo || det/dit || deget || dídu o pòddighe || jitu || dedo || dit  || dit

|| {{versalita|dvos/dvas}}  || dos || dos/dues || deux || dous/dúas ||due||dous/dúas||deux||dois/duas||dos/doas||doi/două||dúos/duus/duas||dui||dos||dos||dos

|| {{versalita|hominem}} || home || home || homme || home || uomo || home || houmme || homem || òme || om || ómine || omu || hombre || home || ome

|| {{versalita|librvm}} || llibru || llibre || livre || libro || libro || llibru || livre || livro || libre || carte<ref><''Carta''</ref> || líberu || libbru || libro || llibre || llibre

|| {{versalita|lvnam}} || lluna || lluna || lune || lúa || luna || lluna || leune || lua || luna || lună || lúna || luna || luna || lluna || lluna

|| {{versalita|manvm}} || manu || mà || main || man || mano || manu || main || mão || man || mână || mànu || manu || mano || mà || ma

|| {{versalita|nigrvm}} || prietu || negre || noir || negro || nero || ñegru || nièr || preto<ref><''Appectoratu''</ref> / negro || negre || negru || niéddu || nivuru || negro || negre || negre

|| {{versalita|nivem}} || ñeve || neu || neige || neve || neve || ñeve || né || neve || nèu || nea / zăpadă<ref>''Zăpadă:'' del eslávico</ref> || níe || nivi || nieve || neu || neu

|| {{versalita|noctem}} || nueche || nit || nuit || noite || notte || nueche || niet || noite || nuèch / nuèit / nuòch || noapte || note || notti || noche || nit || nit

|| {{versalita|pectvm}} || pechu || pit || poitrine || peito || petto || pechu || estonma || peito || pitre || piept || pétus || pettu || pecho || pit || pit

|| {{versalita|qvem}} || quien || qui || qui || quen || chi || quien || tchi || quem || qual || cine || kie / kini || cu || quien || qui || qui

|| {{versalita|svcvm}} || zumu || suc || jus || zume || succo || zumu || jus || suco / sumo || suc || suc / chuc || sutzu || sucu || jugo / zumo || suc || suc

||{{versalita|vniversitatem}} || universidá || universitat ||  université  || universidade || università  ||  ||   universidade || || universitat ||   universitate ||||||  universidad || universitat || unibersidat

|| {{versalita|vnvm}} || ún/unu || un || un || un || uno || unu || ieune || um || un || unu || unu || unu || un / uno || u/un || u/un

|| {{versalita|vaccam}} || vaca || vaca || vache || vaca || mucca<ref>''Mucca'' (italiano): ¿''muggire + vacca''?</ref> / vacca || vaca || vaque || vaca || vaca || vacă || baca || vacca || vaca || vaca || baca

|| {{versalita|vetvlvm}} || vieyu || vell || vieux<ref><''Vétulus''</ref> || vello || vecchio || vieyu || vyi || velho || vièlh || vechi<ref>''Vechi'' (rumano): para objetos (referido al tiempo)</ref> / bătrân<ref><''Veteranus''</ref> || bètzu<ref><''Vetustus''</ref> || vecchiu || viejo || vell || bell

!width="75"!|[[Llatí]]

* Moldau: “Toate fiincele umane se nask libere ši egale yn demnitate ši yn dreptur'. Ele synt ynzestrate ku raciune ši konštiince ši trebye sè se komporte unele facè d'altele yn spirityl fraternitècij”

* Poetevin-Séntunjhaes: “Le munde trtouts avant naeçhu libres trtouts parélls den la dégnetai é den lés dréts. L´avant de l'aeme é de la cunsience é le devant coméyàe trtouts fratrnaument”

* Rumà: “Toate fiinţele umane se nasc libere şi egale în demnitate şi în drepturi. Ele sunt înzestrate cu raţiune şi conştiinţă şi trebuie să se comporte unele faţă d'altele în spiritul fraternităţii”