Edició de «Líban»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de [[Beirut]] estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la [[Guerra del Líban 2006|Guerra del Líban]], d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i [[Hezbollah]], que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del [[Consell de Seguritat de l'ONU]]. | A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de [[Beirut]] estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la [[Guerra del Líban 2006|Guerra del Líban]], d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i [[Hezbollah]], que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del [[Consell de Seguritat de l'ONU]]. | ||
− | Des de llavors, el país viu una inestabilitat casi constant, per guerres i conflictes interns o externs (conflictes de | + | Des de llavors, el país viu una inestabilitat casi constant, per guerres i conflictes interns o externs (conflictes de paisos propencs com [[Síria]], [[Israel]] o [[Estat de Palestina|Palestina]]). A pesar d'això, la seua capital [[Beirut]] torna a ser un dels centres financers, econòmics i comercials més grans i moderns, i una de les ciutats més vanguardistes i [[*Occidentalización|*occidentalizadas]] del [[Mig Oriente]]. |
== Historia == | == Historia == | ||
Llínea 43: | Llínea 43: | ||
=== Idiomes === | === Idiomes === | ||
− | L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a | + | L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a paisos de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior. |
== Referències == | == Referències == |