Edició de «Jujuy»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Jujuy in Argentina (+Falkland hatched).svg|right|thumb|225px|<center>'''Jujuy''' en Argentina</center>]]
+
[[Image:jujuymapa1.gif|right|thumb|225px|<center>'''Jujuy''' en Argentina</center>]]
−
'''Jujuy''' és una província d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolívia]], a l'est i al sur en la província de [[Salta]].
+
'''Jujuy''' és una provincia d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolivia]], a l'est i al sur en la provincia de [[Salta]].
 
La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]].
 
La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
La província de '''Jujuy''' està situada en el noroest argentí, desenrollada en un relleu predominantement montanyos, ya que la major part dej seu territori està format per la [[Puna]] (altiplà de baixa densitat de població en grans contrasts de temperatura diaria i escasa vegetació) i les [[serres subandines]] de la regió oriental. L'elevació aumenta gradualment d'[[est]] a [[oest]], i la zona surest que te la menor altitut, coincidint en el nivell del vall del [[riu San Francisco]].  
+
La provincia de '''Jujuy''' està situada en el noroest argentí, desenrollada en un relleu predominantement montanyos, ya que la major part dej seu territori està format per la [[Puna]] (altiplà de baixa densitat de població en grans contrasts de temperatura diaria i escasa vegetació) i les [[serres subandines]] de la regió oriental. L'elevació aumenta gradualment d'[[est]] a [[oest]], i la zona surest que te la menor altitut, coincidint en el nivell del vall del [[riu San Francisco]].  
  
 
Se reconeixen quatre grans unitats:
 
Se reconeixen quatre grans unitats:
Llínea 12: Llínea 12:
 
* La [[Puna]].
 
* La [[Puna]].
  
−
==Història==
+
==Historia==
−
[[File:Jujuy (Argentina).png|right|thumb|225px|<center>Mapa de '''Jujuy'''</center>]]
+
[[Image:jujuymapa2.gif|right|thumb|225px|<center>Map de '''Jujuy'''</center>]]
−
[[File:Jujuy.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]]
+
[[Image:Jujuy_neu.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy en hivern'''</center>]]
−
Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.
+
Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren tambe miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.
 
   
 
   
−
La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Perú]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''.
+
La fundacio d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Peru]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''.
  
−
La nostra província fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el [[sigle XVII]] certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la [[Trencall]] i ho que es nomena Ramal.
+
La nostra provincia fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el [[sigle XVII]] certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la [[Trencall]] i ho que es nomena Ramal.
  
−
La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.
+
La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independencia. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà heroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.
  
 
Entre [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:  
 
Entre [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:  
Llínea 32: Llínea 32:
 
* El 6 de decembre de [[1822]], el comandant espanyol [[Pedro Antonio de Olañeta]] es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'última invasio.
 
* El 6 de decembre de [[1822]], el comandant espanyol [[Pedro Antonio de Olañeta]] es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'última invasio.
  
−
El 18 de novembre de [[1834]] es proclamà l’Independència Politica de '''Jujuy'''. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador i el 17 de decembre del mateix any es produïx el reconeiximent oficial de l'autonomia jujeña per part del Govern Nacional.
+
El 18 de novembre de [[1834]] es proclamà l’Independencia Politica de '''Jujuy'''. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador i el 17 de decembre del mateix any es produïx el reconeiximent oficial de l'autonomia jujeña per part del Govern Nacional.
 
[[Jujuy]] no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana ([[1837]]-[[1839]]).
 
[[Jujuy]] no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana ([[1837]]-[[1839]]).
  
−
Despuix de l’organisacio definitiva de la Republica [[Argentina]], arriba un periodo de progrés per a la nostra provincia: l’arribada del telégraf i el [[ferrocarril]], l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles.
+
Despres de l’organisacio definitiva de la Republica [[Argentina]], arriba un periodo de progres per a la nostra provincia: l’arribada del telegraf i el [[ferrocarril]], l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles.
  
 
== Poblacio ==
 
== Poblacio ==
−
Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat.
+
Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilometro quadrat.
  
−
==Divisió administrativa==
+
==Divisio administrativa==
−
[[File:Runtuyoc.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]]
+
[[Image:Laguna_de_yala.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]]
−
La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals.
+
La provincia de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comisions municipals.
  
−
Els departaments són els següents:
+
Els departaments son els següents:
 
* Cochinoca (capçal Abra Pampa)
 
* Cochinoca (capçal Abra Pampa)
 
* Dr [[Manuel Belgrano]] (capçal [[San Salvador de Jujuy]])
 
* Dr [[Manuel Belgrano]] (capçal [[San Salvador de Jujuy]])
Llínea 63: Llínea 63:
  
 
== Clima ==
 
== Clima ==
−
La cadena montanyosa que rodeja i travessa la província de '''Jujuy''' incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses pluges, alternant en arees de clima templat o subtropicals.
+
La cadena montanyosa que rodeja i travessa la provincia de '''Jujuy''' incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses pluges, alternant en arees de clima templat o subtropicals.
  
−
== Activitat econòmica ==
+
== Activitat economica ==
−
[[File:Jujuy-Capital-P3110030.JPG|thumb|right|225px|<center>'''Catedral de Jujuy'''</center>]]
+
[[Image:Monumento-independiencia.JPG|thumb|right|225px|<center>'''Monument als Héroes de l'Independencia'''</center>]]
 
L'economia esta basada en les activitats primaries. Entre els cultius troben el de la canya de sucre i el tabac, seguits dels.
 
L'economia esta basada en les activitats primaries. Entre els cultius troben el de la canya de sucre i el tabac, seguits dels.
−
Ad açò s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la [[Puna]] es destaca la producció de sals.
+
Ad aço s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la [[Puna]] es destaca la producció de sals.
  
 
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.
 
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.
−
La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest són dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells païsages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.
+
La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest son dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells paisages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.
  
 
== Principals ciutats ==
 
== Principals ciutats ==
−
[[File:Calle de Tilcara, Jujuy, Argentina.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Carrer de Tilcara'''</center>]]
+
[[Image:Pucara.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Pucará de Tilcara'''</center>]]
−
[[File:Cerro de los siete colores.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Encerrellada dels Set Colors''', província de Jujuy</center>]]
+
[[Image:Cerro_de_siete_colores.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Encerrellada dels Set Colors''', província de Jujuy</center>]]
 
* [[San Salvador de Jujuy]] (1.259 msnm)
 
* [[San Salvador de Jujuy]] (1.259 msnm)
 
* San Pedro de Jujuy
 
* San Pedro de Jujuy
Llínea 98: Llínea 98:
  
 
== Simbols ==
 
== Simbols ==
−
[[File:Bandera de la Provincia de Jujuy.svg|right|thumb|<center>Bandera de '''Jujuy'''</center>]]
+
[[Image:Banderajujuy.jpg|right|thumb|<center>Bandera de '''Jujuy'''</center>]]
  
 
'''La bandera de Jujuy'''
 
'''La bandera de Jujuy'''
Llínea 105: Llínea 105:
 
Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de [[1994]] la Llegislatura de Jujuy sanciona:
 
Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de [[1994]] la Llegislatura de Jujuy sanciona:
 
Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de [[1813]] i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY.
 
Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de [[1813]] i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY.
−
Articul 3: La bandera provincial es representarà con un pany de color blanc que reproduïx exactament a l'escut que te pintat el pabello donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni flocs afegits als contorns.
+
Articul 3: La bandera provincial es representarà con un pany de color blanc que reproduix exactament a l'escut que te pintat el pabello donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni flocs afegits als contorns.
  
  
−
[[File:Escudo de la Provincia de Jujuy.svg|right|thumb|<center>Escut de '''Jujuy'''</center>]]
+
[[Image:escudojujuy.jpg|right|thumb|<center>Escut de '''Jujuy'''</center>]]
 
'''L'escut de Jujuy'''
 
'''L'escut de Jujuy'''
−
La província de '''Jujuy''' seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen són el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i argent, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la província de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademés l'autonomia provincial.
+
La provincia de '''Jujuy''' seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen son el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i plata, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la provincia de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademes l'autonomia provincial.
−
L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les més venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de [[Tucumán]] i [[Salta]], i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que és un doble homenage: del rei [[Carlos III]] a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador.
+
L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les mes venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de [[Tucumán]] i [[Salta]], i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que és un doble homenage: del rei [[Carlos III]] a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador.
 
Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de [[1960]].
 
Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de [[1960]].
  
Llínea 117: Llínea 117:
 
'''Jujuy''' es caracterisa por la bellea natural en cadascu de les chicotetes localitats, a on modernes construccions es mesclen con velles tradicions. La [[Trencall d’Humahuaca]] ubicada en l'area central de la provincia, s'ha declarat [[Patrimoni Cultural i Natural de l'Humanitat]].
 
'''Jujuy''' es caracterisa por la bellea natural en cadascu de les chicotetes localitats, a on modernes construccions es mesclen con velles tradicions. La [[Trencall d’Humahuaca]] ubicada en l'area central de la provincia, s'ha declarat [[Patrimoni Cultural i Natural de l'Humanitat]].
  
−
La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums són el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions.
+
La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums son el reflex d'un temps immemorial on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua musica i celebracions.
  
−
Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistosos i clima agradables.
+
Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta provincia plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en paisages vistosos i clima agradables.
  
−
Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs.
+
Les [[Yungas]], nomenat tambe els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura son interessants propostes per ad estos bells llocs.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.nuestrojujuy.com.ar/home/index.php/nuestro-jujuy/ Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy (en castellà)]
 
* [http://www.nuestrojujuy.com.ar/home/index.php/nuestro-jujuy/ Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy (en castellà)]
−
* [http://www.nuestrojujuy.com.ar/home/index.php/historia/ Història de Jujuy (en castellà)]
+
* [http://www.nuestrojujuy.com.ar/home/index.php/historia/ Historia de Jujuy (en castellà)]
  
 
[[Categoria: Geografia d'Argentina]]
 
[[Categoria: Geografia d'Argentina]]
 
[[Categoria:Províncies d'Argentina]]
 
[[Categoria:Províncies d'Argentina]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Jujuy»