Edició de «Història de l'autonomisme en Andalusia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''Regionalisme andalús''' o l''''Autonomisme en Andalusia''' sorgí a finals del [[sigle XIX]], com tots els [[regionalisme]]s de [[Espanya]]. El seu naiximent ve donat per la reacció front al [[centralisme]] impost del sistema [[lliberalisme|lliberal]], unit als moviments [[romanticisme|romàntics]] que defenien l'identitat dels pobles i la corrent [[federalisme|federaliste]] molt difosa durant la [[I República Espanyola|I República]]. Estos moviments varen tindre una forta arraïlada en regions perifèriques com [[Catalunya]] i [[País Vasc]], si be en [[Andalusia]] va carir d'un respal popular generalisat des del seu naiximent. | El '''Regionalisme andalús''' o l''''Autonomisme en Andalusia''' sorgí a finals del [[sigle XIX]], com tots els [[regionalisme]]s de [[Espanya]]. El seu naiximent ve donat per la reacció front al [[centralisme]] impost del sistema [[lliberalisme|lliberal]], unit als moviments [[romanticisme|romàntics]] que defenien l'identitat dels pobles i la corrent [[federalisme|federaliste]] molt difosa durant la [[I República Espanyola|I República]]. Estos moviments varen tindre una forta arraïlada en regions perifèriques com [[Catalunya]] i [[País Vasc]], si be en [[Andalusia]] va carir d'un respal popular generalisat des del seu naiximent. | ||
| − | Cal remontar el [[regionalisme]] andalús als tumults produïts en | + | Cal remontar el [[regionalisme]] andalús als tumults produïts en [[1835]] en la formació d'unes Juntes aglutinades entorn a la [[Junta Suprema d'Andújar]]. Dita junta disponia d'eixèrcit propi i tenia la finalitat de negociar els assunts concernents a Andalusia davant el govern central de [[Madrit]]. Estes juntes varen ser suprimides per [[Mendizábal]], sense que aplegaren a quallar. En la I República es desenrollà un moviment federaliste que va a anar derivant en moviments [[cantonalisme|cantonalistes]], sense que estos guarden una relació clara en el [[andalucismw]]. |
| − | Fins a la | + | Fins a la década dels 60 no va tornar a sorgir un moviment regionaliste en Andalusia, en esta ocasió encapçalat per [[Antonio Machado Núñez]] i el seu fill [[Antonio Machado Álvarez]]. La corrent es va centrar en l'estudi del [[folclor]] i les raïls culturals d'Andalusia. Es va fundar el [[Ateneu de Sevilla]] i les revistes Folklore Andaluz i Folklore Bético-extremeño, ademés de la primera publicació d'una història general d'Andalusia per [[Joaquín Guichot]]. |