Edició de «Guatemala»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 174: | Llínea 174: | ||
==== Década de 1980 ==== | ==== Década de 1980 ==== | ||
| − | Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu | + | Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu desapareixer 443 llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000 llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic. |
A partir de l'assunció del [[general]] [[Lluc Garcia]], Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant [[1979]] i [[1980]] se registraren vàries massacres en l'interior del país, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de 1980 la situació en Guatemala passà a ser objecte d'atenció mundial per la [[Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala]] perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37 persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del [[genocidi miula]]. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el país les obres més importants d'infraestructura en l'història moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs. | A partir de l'assunció del [[general]] [[Lluc Garcia]], Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant [[1979]] i [[1980]] se registraren vàries massacres en l'interior del país, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de 1980 la situació en Guatemala passà a ser objecte d'atenció mundial per la [[Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala]] perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37 persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del [[genocidi miula]]. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el país les obres més importants d'infraestructura en l'història moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs. | ||