Edició de «Dictadura»

Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'a on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]].

[[File:Cincinnatus.JPG|thumb|240px|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]]

La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els casos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.|356&nbsp;a.&nbsp;C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]].

Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar  a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava devall la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders.

*No busca l'[[oclocràcia|apoyo de les masses]], a soles sometre-les.

El concepte de ''règim fascista'' pot aplicar-se a alguns [[règim polític|règims polítics]] dictatorials, ya foren [[totalitari]]s o [[autoritari]]s de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es varen impondre per les [[potències de l'Eix]] durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacada i en primer lloc a l'[[Itàlia]] de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per l'[[Alemanya]] d'[[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, l'[[Espanya]] de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més de temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables.

El dictador pot aplegar al poder despuix d'un [[colp d'estat]] efectuat per una coalició cívic-militar o per les [[forces armades]]. D'esta manera es crea una [[dictadura militar|dictadura]], sostinguda gràcies al poder de l'aparat militar.

Els dictadors també poden arribar al poder sent [[elecció|elegits]] en votacions populars, designats per un [[unipartidisme|partit únic]] o jerarquia dominant de qualsevol signe, o heretar el poder despuix de la defunció del parent que l'ostentava. Guarda conexió en els [[totalitarisme]]s a través de l'implantació d'un sistema de llegitimisació del [[poder]] per mig d'un [[sistema polític]] de [[sistema de força|força]] i [[sistema de jerarquia|jerarquia]]; i per mig de l'[[ideologia]] del moviment o partit.

== Vore també ==