Edició de «Dictadura»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 94: | Llínea 94: | ||
|} | |} | ||
La '''dictadura''' (del [[idioma llatí|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder. | La '''dictadura''' (del [[idioma llatí|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder. | ||
− | Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d' | + | Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en cassos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos cassos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]]. |
Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/> | Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/> | ||
Llínea 100: | Llínea 100: | ||
== Etimologia i història == | == Etimologia i història == | ||
=== La dictadura romana === | === La dictadura romana === | ||
− | [[ | + | [[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg|thumb|240px|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]] |
− | La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els | + | La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els cassos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]]. |
El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls. | El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls. |