Edició de «Canyes i fanc»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Vicente Blasco Ibáñez.jpg|thumb|Vicente Blasco Ibáñez]] | [[File:Vicente Blasco Ibáñez.jpg|thumb|Vicente Blasco Ibáñez]] | ||
− | '''''Canyes i fanc''''' ('''''Cañas y barro''''' en [[castellà]]) és una novela escrita pel noveliste i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Vicente Blasco Ibáñez]]. La novela fon escrita en | + | '''''Canyes i fanc''''' ('''''Cañas y barro''''' en [[castellà]]) és una novela escrita pel noveliste i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Vicente Blasco Ibáñez]]. La novela fon escrita en [[1902]] i s'enclava dins de la novela naturalista. Dita novela està ambientada en el llac de [[l'Albufera]] de [[Valéncia]] i en el poble peixquer d'[[El Palmar]] i mos retrata fidelment la forma de vida de la [[Valéncia]] rural d'aquella época. Està considerada com una de les millors noveles de l'escritor valencià. |
La novela gira en torn al llinage dels Paloma, habitants d'[[El Palmar]] des de les seues primeres generacions, i pren com principal protagoniste a Tonet, últim dels llinage dels Paloma en l'illa d'[[El Palmar]]. El tronc de l'història se basa en el fet de que Tonet no vol seguir en la tradició peixcadora del seu yayo i agricultora de son pare i estos patixen per això. | La novela gira en torn al llinage dels Paloma, habitants d'[[El Palmar]] des de les seues primeres generacions, i pren com principal protagoniste a Tonet, últim dels llinage dels Paloma en l'illa d'[[El Palmar]]. El tronc de l'història se basa en el fet de que Tonet no vol seguir en la tradició peixcadora del seu yayo i agricultora de son pare i estos patixen per això. |