Teocràcia
La teocràcia segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) definix el terme com el govern eixercit per una autoritat religiosa com a representants de Deu.
Podem dir que és aquell govern que es considerava eixercit directament per Deu, com el dels hebreus ans que tingueren reis o la forma de govern en que l'autoritat política es considera emanada de Deu, i és eixercida directa o indirectament per un poder religiós, com una casta sacerdotal o un monarca.
Història[editar | editar còdic]
L'utilisació més antiga registrada del terme «teocràcia» es troba en l'historiador judeu-romà Flavio Josefo, qui aparentment l'acunya en explicar als llectors gentils l'organisació de la comunitat judeua de la seua época (el sigle I). En contrapondre esta en les formes de govern definides pels grecs clàssics —monarquies, oligarquies i repúbliques— afig: «El nostre llegislador [Moisés] no tingué en conte cap d'estes formes, sino que ordenà el nostre govern a lo que, en expressió forçada, podria nomenar-se una teocràcia [theokratian], en atribuir el poder i l'autoritat a Deu, i persuadir a tot el poble de que ho tinguera en conte com a autor de totes les coses bones» (Contra Apió, llibre II, 17).
Països teocràtics[editar | editar còdic]
Els països teocràtics són nacions a on el poder polític residix en líders religiosos que governen segons lleis i dogmes sagrats, en eixemples actuals notables com Iran (teocràcia chií), Afganistan (baix els talibans), Aràbia Saudita (monarquia teocràtica islàmica), i la Ciutat del Vaticà (catòlica), a on la religió impregna tots els aspectes de l'Estat, encara que alguns països com Israel o el Regne Unit tenen forts vínculs històrics i llegals en una religió oficial sense ser teocràcies pures.