Edició de «Batalla de Hastings»

{{Conflicte militar
|nome_batalla=Batalla de Hastings
|imachen= [[Imachen:Harold dead bayeux tapestry.png|250px]]
|descrizión_imachen= A muerte d'o rei [[Haroldo II d'Anglaterra]] mientres a batalla por una flecha en a capeza, seguntes o ''[[Tapiz de Bayeux]]''.
|calendata= [[14 d'octubre]] de [[1066]]
|puesto=[[Hastings]] ([[Reino d'Anglaterra]], hue [[Sussex Occidental]], [[Reino Unito]])
|resultato= victoria decisiva de Guillén de Normandía, qui esdevién rei d'Anglaterra.
|combatiens1=[[Normandos]], [[bretons]], [[flamencos]], [[franceses]], [[Piteus|petavins]] y atros
|combatiens2=[[Angleses|Anglo-saxons]] 
|comandans1= Duque [[Guillén I d'Anglaterra|Guillén de Normandía]]<br />[[Odo de Bayeux]]
|comandans2= [[Haroldo II d'Anglaterra]] (†)
|soldaus1 = 7.000-8.000 soldatos
|soldaus2 = 7.000-8.000 soldatos
|baxas1 = esconoixitas
|baxas2 = esconoixitas (mas que os normandos)
|campaña = 
|campaña2 = 
}}
La '''batalla de Hastings''' fon l'enfrontament entre les tropes de l'últim rei [[anglosaxó]] d'[[Regne d'Anglaterra|Anglaterra]], [[Harold II d'Anglaterra|Harold el Saxó]], i l'eixèrcit del [[Anex:Ducs de Normandía|duc de Normandía]], [[Guillermo I d'Anglaterra|Guillermo el *Bastardo]]. La trobada va succeir el [[14 d'octubre]] de [[1066]] en el tossal de Senlac, a 11 [[km]] al nort de [[*Hastings]], al sur de [[Londres]]. La batalla va terminar en una [[victòria pírrica]] encara que decisiva per als normants, morint Harold en la mateixa i permetent a Guillermo reclamar el tro anglés, passant a ser conegut com Guillermo I el Conquistador. A partir de llavors va quedar unida políticament al [[Ducat de Normandía]], en el nort de [[França]]. Les disputes entorn al govern d'este últim territori serien les causants últimes de la [[guerra dels Cent Anys]] entre les corones de França i Anglaterra.