Edició de «Triple Entente»

La '''Triple Entente''' fon una coalició conformada per l'[[aliança franc-rusa]] de [[1893]], l'[[Entente Cordiale]] franc-britànica de [[1904]] i l'acort anglo-rus de [[1907]].

[[Eric J. Hobsbawm]], en el seu llibre Historia del [[segle XX]], la definix d'esta manera: La Triple Entente, constituïda per [[França]], [[Regne Unit]] de [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] i l'[[Imperi Rus]]. El [[Regne de Serbia]] i [[Bélgica]] s'incorporaren a la Triple Entente immediatament com conseqüencia de l'atac austriac contra [[Serbia]] (que, de fet, desencadenà l'inici de les hostilitats) i l'atac d'[[Alemanya]] contra [[Bélgica]].

La nova potencia mundial, [[Alemanya]], governada per [[Guillem II]] d'Alemanya, en [[1890]] conseguí que tres potencies que tenien importants diferencies entre sí, [[França]], [[Regne Unit]] de [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]]; i l'[[Imperi Rus]], s'aproximaren i acabaren  associant-se per a fer front a la [[Triple Aliança]] de l'[[Imperi alemà]], [[Imperi Austro-Hongarés]] i el [[Regne d'Italia]].

En [[1907]], encara no hi ha una aliança en sentit estricte. Els britànics, en especial, tractaren de mantindre's lliures d'obligacions. No obstant, les successives crisis que foren fitant el camí cap a la [[I Guerra Mundial]] anaven fent cada volta mes solida l'Entente.

La crisis definitiva de l'estiu de [[1914]] demostrà el funcionament de l'aliança al acabar implicant en el conflicte a les tres potencies signatàries.

Després de que el [[Regne d'Italia]] abandonara la [[Triple Aliança]] en [[1915]], esta s'uniria a l'Entente per els seus interessos i per l'incomformitat que sentia al no tindre garanties en les [[Potencies Centrals]].