Edició de «Paradigma»

El concepte de '''paradigma''' (del [[grec]] παράδειγμα)<ref>{{DGLV|Paradigma}}</ref> s'utilisa en la vida quotidiana com a sinònim de “eixemple” o per a fer referència en  cas d'alguna cosa que es pren com a “model digne de seguir”. En principi, es tenia en conte a nivell gramatical (per a definir el seu us en un cert context) i es valorava des de la retòrica (per a fer menció a una paràbola o faula). A partir de la década de [[1960]], els alcanços de la noció es varen ampliar i paradigma va començar a ser un terme comú en el vocabulari científic i en expressions epistemològiques quan es feya necessari parlar de models o [[Patró (estructura)|patrons]]

== Usos del terme ==
En els temps moderns, este concepte fon originalment específic de la [[gramàtica]]; en [[1992]] el diccionari [[Merriam-Webster]] definia el seu us solament en tal context, o en [[retòrica]] per a referir-se a una [[paràbola (lliteratura)|paràbola]] o a una [[faula]]. En [[llingüística]], [[Ferdinand de Saussure]] ha usat paradigma per a referir-se a una classe d'elements en similituts.

El terme també presenta atres significats més específics; el seu significat en el terreny de la [[psicologia]] es referix a acceptacions d'idees, pensaments, creències incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida i que s'accepten com a verdaderes o falses sense posar-les a prova en un nou anàlisis; en canvi, el seu significat contemporàneu en la [[comunitat científica]] es referix al conjunt de pràctiques o teories que definixen una disciplina científica, després d'haver segut, i sent encara posades, a numeroses proves i anàlisis a través del temps, i per això encara es mantenen vigents.

== Referències ==
<references />