Edició de «Història de la Comunitat Valenciana»

{{uiquificar}}
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
{{en desenroll|Chabi}}
Trayectòria històrica del Poble valencià des dels seus orígens fins als nostres dies.

== Prehistòria i Protohistòria ==
{{AP|Prehistòria en la Comunitat Valenciana}}
Els orígens de la civilisació valenciana en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les nostres terres, fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis.

=== [[Tavernes de la Valldigna]], [[Vilafamés]] i [[Oropesa]] ===
Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en la [[Cova de Bolomor]] ([[Tavernes de la Valldigna]]), el [[Tossal de La Font]] ([[Vilafamés]]) i la [[Cova de Borràs]] ([[Oropesa]]).

D'estos habitants se coneix molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com ''J. Aparicio Pérez''.
Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos. 
Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada.  La seua dieta principal eren fruïts i raïms silvestres.

Si comparem els descobriments d'estes troballes en atres del restant del món, veem que es tractava de “''Pitecàntrops''”,  hominits que ya anaven a peu i també posseïen un semblant humà.

=== De [[Xàtiva]] a [[Gandia]] ===
Paleolític Mig:

És en esta época quan ya ha aparegut la caça i l'us del foc, com es comprovà en la [[Cova Negra]] de [[Xàtiva]].
Dins d'esta [[Cova Negra|cova]] s'han trobat ossos d'animals, clares víctimes dels caçadors, aixina com puntes de sílex i raspadors de múltiples usos. També un famós parietal que correspon a un chiquet Neanderthal de sis ans. Pero lo més significatiu de tot és l'irrupció de l'art en terres valencianes.

[[Comunitat Valenciana|Valéncia]] és terra d'artistes de d'époques prehistòriques. L'investigador ''Fullola Pericot'', afirma que la [[Cultura Valenciana]] d'aquells temps tenia “'''''una personalitat pròpia fortíssima'''''”.

En [[Gandia]] se donà un pas transcendental en lo devindre històric: s'inventà una punta de flecha d'aletes i pedúnculs, en contraposició de l'antiga flecha de puntes de cara plana.

===El primer Art Valencià===
Lo primer art valencià compren un periodo d'aproximadament 23.000 anys.

Inclou:

*L'[[Art Parpallonenc]] (o del Paleolític Superior)
*L'[[Art del Mesolític Inicial]] 
*L'[[Art Rupestre Valencià]] 
*L'[[Art Esquemàtic]] (o del Neolític i Enolític)

Els arts ''[[Art Parpallonenc|Parpallonenc]] '' i el del ''[[Art del Mesolític Inicial|Mesolític Inicial]] '', tenen com a soport peces de pedra chicotetes i de fàcil transport (plaquetes o lloses calcàrees).

''L'[[Art Rupestre Valencià]] '' i ''l'[[Art Esquemàtic]] '' tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques.

A banda d'estos quatre arts, existixen també un par de formes artístiques diferents dels estils grans del moment en que s'inclou cadascú:

*Els gravats rupestres fusiformes.
*L'art llineal geomètric de la [[Cova de la Cuina]].

==== L'Art Parpallonec====
''L'[[Art Parpallonenc]] '' es correspon en el Paleolític superior.

En la [[Cova del Parpalló]] de [[Barig]] (molt prop de [[Gandia]]) és a on s'ha trobat tot el material conegut. 20.000 plaquetes calcàrees, de tonalitats ocre en dibuixos i gravats d'animals.

Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumfo dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i despuix trencaven la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort.

Els animals representats són cérvols, cabres, gamuces, bous, cavalls, porcs salvages i aus. S'han trobat plaques sanceres i trencades.

==== L'Art Rupestre Valencià ====
''L'[[Art Rupestre Valencià]] '' mos oferix una documentació excepcional dels antics pobladors d'estes terres. En les roques mos deixaren un llegat que mos obri les portes d'un univers humà fascinant.

Escenes de caçadors, de batalles entre les tribus, desfilades de guerrers, i també testimonis de la famosíssima recolecció de la mel, (única en tota la Prehistòria del planeta), que mos permet conéixer que els nostres antepassats ya aprofitaven els treballs de les abelles.

Ad este art, també se li ha donat un significat religiós, de tipo màgic per a sometre a la Naturalea.

Alguns també l'interpreten com un art històric en el que els humans reflexen els acontenyiments per a, aixina, commemorar-los.
Atres també els donen un valor totèmic o diví, encara que potser foren representacions en fins educatius, iniciàtiques o, simplement, per a diferenciar les classes socials, donant prestigi als que tingueren les coves decorades en estes obres d'art.

== Edat Antiga ==
[[Archiu:DamaElche01.JPG|thumb|230px|right|Detall de la Dama D'Elig]]
{{AP|Edat Antiga en la Comunitat Valenciana}}
===Els Íbers===
{{AP|Íbers}}
Els Íbers (s. [[sigle VII a. C.|VII]]-[[sigle I a. C.|I a. C.]]) foren els primers en habitar la [[Comunitat Valenciana]]. Se desconeix la seua procedència, s'han sugerit tres teories: 

*Una teoria sugerix que arribaren a la Península en el periodo [[Neolític]] de les regions mediterrànees situades més a l'est, i la seua arribada se data des del quint mileni adés de Crist al tercer mileni adés de Crist. 

*Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els íbers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el restant de la Península Ibèrica.

*Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer mileni adés de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]].

Els íbers construiren ciutats amurallades situades en llocs elevats per a defendre's dels seus enemics. Eixemples són [[Sagunt]], [[Llíria]] o [[Elig]]. També establiren relacions en navegants [[fenicis]] i [[Antiga Grècia|grecs]] que establiren colònies en les seues costes. L'[[idioma íber]] encara no ha segut capaç de traduir-se fins al moment. En l'escultura de [[bronze]] i [[pedra]] nos han deixat grans obres com la [[Dama d'Elig]] o el [[guerrer de Moixent]]. També foren experts en l'art de la [[ceràmica]].

===Els Cartaginesos===
[[File:Hannibal route of invasion-es.svg|thumb|right|200px|Mapa de la ruta seguida per [[Aníbal]] durant la seua invasió.]]
[[Cartago]] era el centre comercial del [[sigle III]] més important del [[Mediterràneu]] occidental. Estava enfrontada en [[Roma]] pel control del Mediterràneu occidental. Per això decidí conquistar [[Hispània]] per a despuix entrar en [[Itàlia]]. [[Sagunt]] era la ciutat mé próspera del [[Íbers]] i amiga i aliada de Roma. La ciutat s'opongué a l'avanç cartaginés. Per este motiu, [[Aníbal]] el major cap militar de Cartago, sitià la ciutat impedint aixina que poguera abastir-se. En acabant de huit mesos els saguntins preferiren cremar la ciutat i matar-se adés de entregar-se als cartaginesos. L'herència dels cartaginesos fon la fundació de la ciutat de Cartago Nova actualment [[Cartagena]].

===L'Época romana===
====La conquista romana ====
La conquista romana durà tres sigles des del [[sigle III a. C.]] fins al [[sigle I a. C.]]. [[Publio Cornelio Ecipion]] fon el militar [[Antiga Roma|romà]] que derrotà als cartaginesos. Conquistà la franja mediterrànea d'[[Hispània]] en ciutats com Cartago Nova ([[Cartagena]]) i Gades ([[Cadis]]). Els [[íbers]] costaren de sometre lo que no ocorregué fins a 150 anys despuix ([[70 a. C.]]). Els íbers s'enfrontaren junt en [[Sertori]] contra [[Roma]] per lo qual el [[Senat Romà]] envià al general [[Pompeu]]. Ell els destruí i els romanisà per complet.

====La Ciutat de Valentia====
[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG|thumb|right|190px|Columna del fòrum de Valentia]]
[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[137 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romas que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Ecut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en el [[70 a. C.]], sent reconstruida 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[anfiteatre]], lo [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un autèntic eixemple de Romanisació. La millor herència que nos deixaren fon el [[llatí]], la llengua de tot l'[[Imperi Romà|Imperi]].

====Les persecucions dels sigles III i IV====
[[File:Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir, València.JPG|thumb|right|190px|Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir en [[Valéncia]].]]
Els [[cristianisme|cristians]] foren perseguits durant els primers sigles. La persecució més forta la feu l'emperador [[Dioclecià]] a finals del [[sigle III]] i principis del [[sigle IV|IV]]. En esta persecució martirisaren a [[Sant Vicent Màrtir]]. Vicent era diaca de [[Sant Valero|Valero]] [[bisbe]] de César Augusta hui [[Saragossa]]. Els dos fugiren a la ciutat de [[Valéncia|Valentia]]. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detingut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació de la Cristiandat. Sant Vicent Màrtir és el patró de la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]].

== Edat Mija ==
{{AP|Edat Mija en la Comunitat Valenciana}}
[[Archiu:Heinrich_Leutemann,_Plünderung_Roms_durch_die_Vandalen_(c._1860–1880).jpg|thumb|190px|La reputació tradicional dels [[vàndals]]: una visió idealisada del saqueig de [[Roma]] en 455 per [[Heinrich Leutemann]], cap a 1870.]]
[[File:Genseric sacking Rome 455.jpg|thumb|left|200px|Saqueig de [[Roma]] ]]

=== Pobles germànics ===
{{AP|Pobles germànics}}
La devilitat romana provocà que en el [[sigle V]] trivus del nort de l'[[Imperi Romà d'occident]] invadiren est imperi. [[Hispània]] fon atacada per [[Sueus]], [[Vàndals]] i [[Alans]]. Els [[Visigots]] eren un poble federat de Roma i els enviaren per a acabar en estos anteriors. Els Sueus foren reduits a [[Galícia]] a on fundaren el seu propi regne. Els Vàndals foren expulsats i anaren al nort d'[[Àfrica]] i els Alans foren derrotat en les terres valencianes desapareguent per a sempre. Aixina els Visigots s'establiren en Hispània en el seu regne que tenia com a capital la ciutat de [[Toledo]].

Els visigots durant els [[sigles VI|VI]] i [[sigle VII|VII]] practicaven l'hereia [[arrianisme|arriana]] i no podien casar-se en els hispans. Governaven com una aristocràcia militar en les seues pròpies lleis. Llavors els hispans s'organisaren en torn als [[bisbe|bisbes]] i [[monasteri|monasteris]] sèu de la cultura. Valentia fon una de les ciutats més importants, per estar prop de la zona de l'[[Imperi Bizantí]] en el surest de la península per lo que també tingué una àmplia autonomia respecte als visigots. Els visigots abandonaren l'heregia arriana en els [[concilis de Toledo]] gràcies a lo que comensaren a juntar-se en el poble, encara que mai s'uniren per complet. Finalment els visigots conseguiren l'unitat peninsular en un sol regne en el [[regne visigot de Toledo]].

=== L'Época musulmana ===
''Integració de '''Valéncia''' en l'Islam i constitució de lo '''Regne de Valéncia'''. Grans aportacions culturals i socials. '''El Sit''' i els atacs cristians.''

=== El Rei En Jaume ===
''Aparició d'un personage providencial que posarà les bases de l'institucionalisació moderna del '''Regne''' en els seus '''Furs''' i autogovern. Obra jurídica d'un conquistador universal.''

=== L'esplendor del Regne de Valéncia ===
[[Image:Lmina10sxiiiwc8.jpg|thumb|right|Mapa d'Europa en el segle XIII a on es pot vore l'extensió del [[Regne de Valéncia]]]]
''En plena autonomia dins de la '''Corona d'Aragó''', el '''Regne de Valéncia''' es convertix en el territori més pròsper de tot el '''Mediterràneu'''. Gran creiximent cultural i comercial. '''Valéncia''' allumena i és eixemple del món.''

== Edat Moderna ==
{{AP|Edat Moderna en la Comunitat Valenciana}}

=== L'integració peninsular ===
''En '''Carles I''' el '''Regne de Valéncia''' s'integra en l''''Imperi dels Àustries''', conseguint l'unitat peninsular d''''Espanya'''. Proseguix el gran desenroll intelectual i humà d'un territori singular i de gran personalitat.''

=== Guerra de Successió i Ilustració ===
''En la mort de '''Carles II''' lo '''Regne de Valéncia''' es veu immers en la guerra civil entre austracistes i borbonistes. Finalment, '''Felip''' V anula l'autonomia valenciana i devé una etapa difícil que no serà mitigada fins a l'irrupció de l''''Ilustració'''.''

== Edat Contemporànea ==
{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}

=== El Sigle XIX ===
'''''Valéncia''' durant l'invasió napoleònica i posteriors guerres carlistes. Revolucions, primera república i primera reinstauració borbònica. '''Valéncia''' posa les bases del seu desenroll agrícola i social.''

=== El Sigle XX ===
'''''Valéncia''' sofrix les convulsions naturals de l'història d''''Espanya''' fins a la segona reinstauració. La '''Constitució''' espanyola de 1978 i l''''Estatut d'Autonomia''' en el definitiu reconeiximent de l''''identitat valenciana''' i la seua '''Comunitat Autònoma'''.''

== Vore també ==
* [[Comunitat Valenciana]]
* [[Real Senyera]]
* [[Llengua valenciana]]
* [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]
* [[9 d'Octubre]]
* [[Generalitat Valenciana]]
* [[Geografia de la Comunitat Valenciana]]
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Demografia de la Comunitat Valenciana]]
* [[Valencians]]

{{Regne de Valéncia}}

[[Categoria:Història Valenciana]]