Edició de «Dama d'Elig»

[[Archiu:Dama de Elche.jpg|250px|thumb|Dama d'Elig, que es troba actualment en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit]]

La '''Dama d'Elig''' és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment en el jaciment arqueològic de L'Alcúdia, en l'any [[1897]], prop de 2 km al suc d'[[Elig]] ([[Baix Vinalopó]]). Generalment, es considera que la Dama d'Elig és una escultura d'art [[cultura ibera|iber]], datada en el [[segle IV aC]], o potser en el [[segle V aC|segle V]], es dir, de les époques dels [[Imperi Romà|romans]] o dels [[Antiga Grècia|helenístics]].

Aixina, es pensa que representa a una dona que du complexos i luxosos [[abellament|abellaments]] al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes atres figures iberes religioses recuperades, dispon d'un buit en l'esquena que supostament servia per a introduir [[cendra|cendres]], [[relíquia|relíquies]] o atres objectes sagrats, i les espatlles es disponen llaugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d'una [[deesa]] o d'una sacerdotesa ibera.

En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elig, a on ha hagut mobilisacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanència en la ciutat, en conte d'exhibir-se en Madrit.

Després d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el [[17 de maig]] de [[2006]] la Dama va ser traslladada a Elig (al [[Palau d'Altamira]], que fon convenientment habilitat) i oberta al públic el dia [[18 de maig]]. L'escultura es va mostrar en [[Elig]] sis mesos i va tornar a Madrit el dia de l'última representació del [[misteri d'Elig]] de l'any 2006.

==Descripció de l'escultura==

[[Archiu:Dama_de_Elche_colores2007.jpg|thumb|Policromia hipotètica de la Dama d'Elig, per Francisco Vives.]]
[[Archiu:DamaElche01.JPG|thumb|230px|right|Detall de la Dama D'Elig]]
Du una túnica blanca de lli fi, una [[Mantellina (roba)|Mantellina]] subjecta per una pinta o una [[tiara (indumentària)|tiara]] que cau sobre l'escot. Esta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color vermell, i sobre esta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'apariència pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color vermell. Està feta de pedra de calcaria fina, groguenca, i la cara té el color natural d'esta pedra, que provablement coincidia en el color natural de la pell de la cara. Estos policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes [[terracota|terracotes]] àtiques del [[segle IV aC]] originàries de [[Rodes]] que es trobaren a les [[Illes Balears]].

Entre atres versions, la més acceptada és que es tracta de la deesa cartaginesa [[Tanit]], igual que la [[Dama de Baza]], equivalent púnica de la fenícia [[Astarté]] o de la semítica [[Ishtar]] babilònica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels hòmens, i de la vida en els seus conceptes més variats. Esta deesa es donà conéixer en [[Europa Occidental]] gràcies als fenicis i fon molt venerada entre ibers i turdetans, com indiquen numeroses estatuetes semblants en diversos llocs.

Tots els amulets que porta sobre l'escot són d'orige fenici, i coincidixen en els collarets que formen part del [[Tesor d'Aliseda]], obra d'artistes indígenes que treballaven cap l'any [[600 aC]], que també apareixen en la Dama de Baza i atres escultures iberes, be en pedra o be en bronze. De fet, esta barreja d'elements procedents de diferents orígens és una de les característiques de l'art iber.

Hi ha una descripció feta per [[Artemidor d'Efes]] sobre les dones iberes que va vore durant el seu viage per les costes d'[[Península Ibèrica|Ibèria]], allà per l'any [[100 aC]], que coincidix en gran part en la descripció de la Dama d'Elig:

:''Algunes dones iberes porten collarets de [[ferro]] i grans carcasses al cap, sobre les quals duyen una mantelleta que fea de parasol i els cobrien el semblant. Pero atres dones es posaven un chicotet ''tympanon'' al voltant del coll que tancaven en força al bascoll, el cap fins a les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere''

==Història==
Un jove treballador, [[Manuel Campello i Esclapez]], ''Manolico'', trobà casualment l'escultura el dia [[4 d'agost]] de [[1897]], mentres estava fent tasques d'aplanament del tossal de L'Alcúdia, en finalitats agrícoles. Llavors, ''Manolico'' la batejà en el nom de "reina mora".

Pierre Paris, un aficionat francés a l'arqueologia, comprà l'escultura poques semanes després i l'envià a [[França]], a on es mostrà en el [[Museu del Louvre]], i durant la [[Segona Guerra Mundial]] la peça va ser amagada per a protegir-la. El [[govern de Vichy]] negocià el seu retorn en el [[Dictadura de Franco|govern de Franco]] a partir de l'any [[1940]]. René Huyghe, en nom de Vichy la entregà a [[Luís Monreal y Tejada]], en nom del govern de Franco, i el [[27 de juny]] de [[1941]] l'escultura fon traslladada al [[Museu del Prado]] ([[Madrit]]) i, a la seua volta, fon traslladada en [[1972]] una atra vegada cap al Museu Arqueològic Nacional, a pesar de les reclamacions populars per a que tornara a Elig, a on hi ha una reproducció d'imitació en el lloc a on fon trobada.

En la Dama d'Elig es promogué l'interés per la cultura ibera prerromana, i aparegué en l'any [[1948]] en els billets espanyols d'una pesseta. Les mobilisacions socials per la seua tornada escomençaren en la [[década del 1960|década dels anys 60]], quan [[Manuel Martínez Macià]] fundà l'Orde de la Dama d'Elig per a reivindicar-ne el seu retorn a la [[Comunitat Valenciana]].

==Conflicte sobre la seua propietat==
[[Archiu:Dama d'Elig (ampliació).jpg|thumb|La Dama d'Elx, exposada a la vitrina]]

El Dr. Campello estava casat en Assunció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del segle [[XIX]] que es dedicava també a l'[[Arqueologia]] com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable número d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i atres llocs del terme municipal d'Elig. En això havia anat formant una colecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seua filla Asunción, en l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la [[Real Acadèmia Espanyola de la Història]], per a que finalment fora mostrada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Ademés, en el seu testament posava com a condició que la colecció havia de comprar-se en la seua totalitat.

Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elig per a tractar sobre la compra, arribant a l'acort d'adquirir la colecció sancera en pagaments de tres plaços. En dates propenques del pagament del tercer termini es trobà la Dama d'Elig, peça que Assunció Ibarra no estava d'acort a incloure en la colecció, i l'Acadèmia no estava d'acort a continuar pagant si no incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es fea famosa en Elig, era motiu de conversació i tot lo mon volia conéixer la troballa de prop. 

Quan arribà el mes d'[[agost]], mentres se celebrava el [[Misteri d'Elig]] durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòlec francés Pierre Paris. Este, en donar-se conte de l'importància de l'escultura ibera, informà als responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una quantitat per la peça: 4.000 [[franc francés|francs]] de l'época. A pesar de la disconformitat d'Assunció Ibarra, el bust fon venut i el [[30 d'agost]] de [[1897]] partí cap a [[París]].

==Vore també==
{{Commons|Category:Dama d'Elx}}
*[[Dama de Guardamar]]
*[[Dama de Cabdet]]
*[[Art iber]]
*[http://www.damaelche.org Francisco Vives Boix, La Dama d'Elig a l'any 2000 : Anàlisis tecnològic i artístic]

[[Categoria:Elig]]