Edició de «Combustibles fòssils»

{{en desenroll}}
[[Archiu:Steam Power in its Raw Form (4414917091).jpg|thumb|350px|Pila de [[carbó]], un dels principals combustibles fòssils]]
Els '''combustibles fòssils''' són aquells [[combustible]]s originats per la [[fossilisació]] de [[matèria orgànica]]: el [[carbó]], el [[petròleu]] i el [[gas natural]]. En llocs concrets de la Terra es poden trobar l'energia solar que diferents [[organismes vius]] van absorbir fa millons d'anys i que per un procés complex de transformació, es van convertir en els actuals combustibles fòssils, que s'usen actualment entre atres coses per obtindre [[energia tèrmica]]. 

No són [[energia renovable|energies renovable]]s perqué requerixen molts millons d'anys i una evolució semblant per a obtindre-los de nou de forma natural, i no és viable fer-los de manera artificial. Presenten, dons, greus problemes de [[sostenibilitat]]. No obstant, són la base del nostre creiximent [[econòmic]] i [[demogràfic]]: sense ells, el sistema colapsaria. En [[2003]] la combustió de carbó, petròleu i gas natural va representar 87'7% de la producció energètica mundial. També són grans [[contaminant]]s, i en particular els principals responsables del [[canvi climàtic]] a causa de les emissions de [[diòxit de carbono]].

S'han originat de forma natural per un procés de fossilisació en [[anòxia]] (manca d'[[oxigen]]) [[ambiental]]: la matèria orgànica no s'ha degradat per [[microorganismes]] (que no hi poden viure), fent-se [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) i [[aigua]] (H<sub>2</sub>O), sino que permaneix en forma de [[molècules]] orgàniques més complexes, sòlides, líquides o gas, l'[[energia]] de les quals és la que se llibera en utilisar-los com a [[combustible]].

== Primera font actual d'energia ==
[[Archiu:World energy usage width chart-ca.svg|thumb|300px|Fonts d'[[energia primària|energia]] al món l'any [[2006]]]]
La ''Energy Information Administration'' va estimar el [[2006]] que les principals [[energia primària|fonts primàries]] d'[[energia]] al món eren: el [[petròleu]] en un 35'9%, el [[carbó]] en un 27'4% i el [[gas natural]] en un 22'8%. Per tant, en un 86%, els combustibles fòssils són la [[font d'energia]] principal al [[món]]. Es poden usar directament o be en [[centrals tèrmiques]], per a obtindre [[electricitat]]. Alguns [[combustible]]s no fòssils utilisats al món com a energies primàries en [[2006]] són l'[[energia hidroelèctrica]] (6'3%), considerada [[energia renovable]], l'[[energia nuclear]] (5'9%) i en menor grau les energies [[energia solar|solar]], [[energia eòlica|eòlica]], [[energia geotèrmica|geotèrmica]], etc. que només sumen un 1'0% de la producció mundial total.<ref name=eia>{{ref-web|url=http://www.eia.doe.gov/iea/overview.html|títol=International Energy Annual 2006|consulta=17-12-2010}}</ref>

La tendència actual sembla ser d'usar-les cada cop més, almenys mentres siga possible. Per eixemple, en els deu anys compresos entre [[1996]] i [[2006]] la producció mundial de combustibles fòssils va aumentar una mijana del 26%, més que la nuclear (16%) i la hidroelèctrica (20%).<ref name=eia/>

== Origen ==
Els combustibles fòssils es formen per la [[Digestió anaeròbica|descomposició anaeròbica]] de les restes d'[[organisme]]s que es van depositar al fons del [[mar]] o d'un [[llac]] en grans quantitats baix condicions anòxiques, fa millons d'anys. En el pas del temps, esta [[matèria]] [[compost orgànic|orgànica]], barrejada amb [[Fanc (geologia)|fanc]], es va enterrar baix capes pesants de [[sediment]]s. Estes capes van provocar nivells alts de [[pressió]] (uns cent millons de [[pascal (unitat) |pascals]]) i [[temperatura]] (de centenars de graus celsius)<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761586407/fossil_fuels.html "Fossil Fuels".] ''MSN Encarta''. [Accedit el 3 de juny del 2009]</ref> i van fer que la [[matèria orgànica]] s'alteres [[química]]ment: primer a un [[material]] cerós nomenat [[querosè]], quan la temperatura és d'uns 50 °C; després, a uns 100 °C, en [[petroli]]; i finalment, en 120 °C - 150 °C, es forma el [[gas natural]].<ref>[http://www.sciencelearn.org.nz/contexts/future_fuels/sci_media/animations_and_interactives/oil_formation Oil formation.] ''Sciencelearn Hub.'' [Accedit el 3 de juny de 2009]</ref>


El [[carbó]] es forma a partir de [[planta|plantes]] (majoritàriament [[arbre]]s) [[terra|terrestres]] que vivien en zones [[pantà|pantanoses]] o al costat del mar, que van quedar enterrades baix capes de sediments. Llavors, la matèria orgànica, que era rica en [[oxigen]], [[hidrogen]] i [[petròleu]], va convertir-se en més rica en carbono i pobra en hidrogen i oxigen.<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761586407/fossil_fuels.html Coal Formation.] ''MSN Encarta.'' [Accedit el 3 de juny del 2009]</ref> La majoria dels [[Jaciment geològic|jaciments]] de carbó daten del [[carbonífer]].

Els combustibles fòssils necessiten una enorme [[quantitat]] de matèria orgànica i de [[temps]] per a generar-se. Per eixemple:
* Un [[litro]] de [[gasolina]] normal el resultat acumulat d'unes 23,5 [[tonellada (unitat)|tonellades]] de material orgànic antic depositat al fons de l'[[oceà]].<ref name=CBC>{{ref-web|url=http://www.cbc.ca/quirks/archives/03-04/nov01.html|títol= science show|consulta=2008-04-11}}</ref> 
* El combustible fòssil total consumit l'any [[1997]] era l'equivalent de tota la matèria [[vegetal]] que va créixer a la superfície de la [[Terra]] i a tots els oceans al llarc de 422 anys.<ref name=CBC/>

L'exagerat consum d'estes combustibles per part dels [[humans]] des de la [[revolució industrial]], és a dir, de les darreres quatre generacions de persones,<ref>''Sostenibilitat, globalització i medi ambient'', de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà. Capítul 1 de la Guia ambiental de la [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]], a cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, [[Capellades]], [[1998]]. ISBN 84-8301-278-2 {{ca}}</ref> fins a quasi esgotar-los per complet, genera un greu problema de [[sostenibilitat]] i [[capacitat de càrrega]]. Se calcula que estes s'esgotaran en uns cinquanta anys com a màxim i no en sabem [[Producció (economia)|produir]].

== Tipos de combustibles fòssils ==
=== Carbó ===
{{AP|Carbó}}
[[Archiu:Mina de carbón en Estercuel (Aragón).jpg|thumb|Mina de carbó a Estercuel [[Aragó]]]]

Este combustible fòssil és una [[roca sedimentària]] d'orige orgànic que prové de restes [[vegetal]]s que creixien a les [[marasme]]s i que van quedar enterrades pel [[Fanc (geologia)|fanc]]. A causa de l'absència d'[[oxigen]] no es van poder degradar i en el pas del [[temps]] i la [[pressió]] del pes de les capes de terra va fer que es [[fòssil|fossilisaren]] fins a transformar-se en [[carbó]]. La seua formació data de fa uns 350 millons d'anys, a l'[[Era Primària]]. A les [[centrals termoelèctriques]] es transforma en [[electricitat]].

Segons la seua estructura química es classifiquen en diferents tipos de carbó segons la seua composició [[mineral]]ògica en quatre grans grups:
* [[Torba]]: És el més recent i que aporta menys calor perqué té una alta proporció d'oxigen i [[hidrogen]] en relació al [[carbono]] (60%). Sovint es poden apreciar a ull nu les estructures vegetals que el conformen. 
* [[Lignit]]: És recent i no té tant [[poder calorífic]] a causa del seu baix contingut en carbono. Conté un 50% de carbono.
* [[Hulla]]: És un dels més antics i alt poder calorífic. És el carbó més [[comerç|comercialisat]] i el que més s'utilisa, per eixemple, a les [[centrals tèrmiques]]. Conté un 80% de carbono.
* [[Antracita]]: el més antic i en més proporció de carbono (95%), pel que té el més alt poder calorífic. 

S'usa sobretot a calderes industrials i a centrals termoelèctriques. També existix el [[carbó vegetal]], que s'obté artificialment, per mijà de la [[piròlisis]], o combustió parcial de la llenya en poca o gens presència d'oxigen (anaeròbia). El carbó es pot gasificar per a obtindre hidrogen i per a ser utilisat com a combustible d'una atra manera (gas natural sintètic, GNS). No s'ha de confondre el carbó gasificat en el [[grisú]], que és un gas que surt a les mines de carbó i que s'elimina per seguritat, ya que pot provocar incendis i explosions. També es pot convertir en un combustible líquit, que duplicarà la seua potència calorífica, per mijà de la liquació del carbó, que pot ser directa o indirecta. A partir de la [[destilació]] seca del carbó es poden obtindre atres productes, com el [[carbó de coc]], el [[gas ciutat]], [[oli]]s o [[alquitrà]].

=== Petròleu ===
{{AP|Petròleu}}
[[Archiu:TrivelleRagusaS1.jpg|thumb|Extracció de petròleu en Sicília]]

Combustible fòssil líquit i [[viscositat|viscós]] que prové de [[matèria orgànica]] acumulada durant millons d'anys.<ref name=escoles/> Es creu que es va formar fa uns cinquanta millons d'anys després que el plàncton quedara cobert per diferents materials sedimentaris i a una certa [[pressió]] i [[temperatura]] i per l'acció de [[microorganismes]] fins a formar-se el petròleu. El que s'obté directament del [[Jaciment geològic|jaciment]] és el que se nomena [[petròleu cru]]. Per a poder utilisar l'energia que aporta ha de passar per un procés de transformació, nomenat refinament.

[[Archiu:Bosch Unit Injector.JPG|thumb|left|Injecció en un motor de combustió]]
El [[refinament del petròleu]] té lloc a les [[plantes petroquímiques]], també nomenades [[refineries]]. Primer de tot cal netejar el petròleu cru abans que siga conduït a les unitats de fraccionament. Un cop netejat de les restes d'aigua i [[sorra]] comença el procés de [[destilació fraccionada]] a dos [[torre de destilació|torres de destilació]], una a pressió atmosfèrica i atra al buit, que poden arribar a mesurar cinquanta metros d'alçada. El cru se calfa a uns 320 °C - 340°C i es convertix en [[gas]], este va pujant per la torre a mesura que els diferents components arriben al seu [[punt d'ebullició]] i segons van pujant es van refredant i condensant a diferents nivells (platets). 

Un cop condensats es van recollint, per orde, els següents productes: [[butà]] i atres [[gas liquat del petròleu|gasos liquats del petròleu]] (GLP), [[benzina]], [[querosè]], [[gasoil]] i subproductes utilisats per a fabricar [[Petròleu|fuel]], [[oli]]s [[lubrificant]]s i [[alquitrà]]. Atres processos típics del petròleu són el ''[[cracking]]'', per tallar les cadenes d'hidrocarburs en atres més chicotetes i en el qual es produïx el [[gas ciutat]], per eixemple; la [[polimerisació]], que, al contrari, transforma les cadenes curtes en llargues, unint-les; el ''[[reforming]]'', per a modificar les característiques de les benzines; etc.

=== Gas natural ===
{{AP|Gas natural}}
[[Archiu:Plataforma La Gaviota.jpg|thumb|Plataforma d'extracció de gas natural "La Gaviota", prop de Bermeo a [[Viscaya]].]]
És producte de la [[matèria orgànica]] acumulada durant millons d'anys. La seua composició majoritària és de [[metà]] i està present en la majoria de [[jaciment petrolífer|jaciments petrolífers]]. Les dificultats tècniques del seu tractament, de la construcció d'una xàrcia de gaseoductes i dels sistemes de distribució i transport necessaris van començar a ser rendables gràcies a l'aument del preu del petròleu.<ref name=escoles/> Un cop s'extrau del [[Jaciment geològic|jaciment]], es tracta en una série de processos i després es [[transport]]a fins al lloc de [[consum]]. Este transport es pot dur a terme de dos maneres:
* [[Gaseoductes]]: que són [[canonada|canonades]] molt grans per on circula el [[gas]] bombejat a pressió, impulsat per bombes de pressió. El [[gaseoducte Magreb-Europa]] i el [[gaseoducte Medgaz|Medgaz]] en són dos eixemples.
* [[Metaner|Vaixell]]s: el gas s'hi transporta [[liqüefacció (física)|liquat]] en [[cisterna|cisternes]], perqué se'n puga transportar més [[quantitat]].
 
[[Archiu:Cooking with gas.jpg|thumb|left|Gas natural com a combustible]]
Un dels processos més importants al que se somet el gas natural és l'odorisció, al qual se li afegeixen una série d'[[aditiu]]s que li donen [[olor]] per tal de fer evidents i facilitar la localisació de les fuites. El gas general es pot usar per a generar [[electricitat]] i especialment en tecnologies d'alt rendiment, com són els cicles combinats; també en el sector de la [[refrigeració]]; i com a [[combustible]] d'[[autobús|autobusos]] urbans, [[coche]]s, [[vaixell]]s, etc.; com a combustible de [[gasodomèstic]]s: llavadores, llavaveixells, etc.; per a obtindre calor domèstica: [[forn]], [[calefacció]], calfament d'aigua sanitària, etc.; o com a [[matèria primera]] per a la [[Producció (economia)|producció industrial]].

== Avantages ==
[[Fitxer:Friedrichstadtpalast Berlin re-publica 2009 003.JPG|thumb|Els combustibles fòssils produïxen una bona part de l'electricitat que usem per a iluminació, climatisació, refrigeració d'aliments i de computadores, per a aparells elèctrics i electrònics, etc.]]
Els combustibles fòssils permeten una obtenció d'[[energia]] molt concentrada que ha obert el camí als canvis [[tecnològic]]s que diferencien la vida quotidiana actual de la d'abans de la [[Revolució Industrial]]. Cal recordar que l'[[electricitat]] és una energia obtinguda per transformació a partir d'[[energies primàries]], i que la majoria d'estes, en percentage, al món, a [[Espanya]], són combustibles fòssils.<ref name=dema>''Demà: guia de desenroll sostenible'', de María Riba Megías. Intermón Oxfam Editorial, [[2003]]. ISBN 9788484522423 {{ca}}</ref>

[[Archiu:Banane Rose - 2.JPG|thumb|left|Tenim accés a productes no locals gràcies al seu transport usant combustibles fòssils]]
De la mateixa manera que la majoria de [[motor d'automòvil|motors d'automòvil]] s'han desenrollat al llarc d'un segle només a partir de l'Otto i del Dièsel, deixant de banda el Wankel, per eixemple; en general s'han desenrollat poques tecnologies que usen [[combustible]]s diferents dels inicials, és a dir, no fòssils. A la producció d'energia mereixen un cas a part les [[centrals nuclears]], i recentment l'esforç que hom està fent en les [[energies renovables]]. No obstant, cap d'estes energies s'usen habitualment de manera principal als [[transport]]s, a la [[indústria]] o de manera domèstica a les llars. Per tant, els combustibles fòssils són actualment els més cómodes i que requerixen menor inversió i menor risc econòmic.

Són a més la font d'electricitat, i d'energia en general, més barata. Encara que els combustibles siguen cars, l'única font competitiva econòmicament és l'[[energia nuclear]].<ref name=harris>Daniel Harris, Salvador Alegret i Elisabeth Bosch'', Anàlisi química quantitativa'', de . Editorial Reverte, 2006. en català ISBN 9788429172232 </ref> Un [[watt|kW]][[hora|h]] d'energia provinent de combustibles fòssils costava en [[1995]] als [[Estats Units]] entre 0'001$ i 0'005$, mentres que un d'[[energia solar]], per eixemple, en costava 0'160$ i un d'[[energia eòlica|eòlica]] 0'115$.<ref name=cooney>''Can renewable energy survive deregulation?'', de C.M. Cooney, Environmental Science and Technology, 1999 (en anglès)</ref>

A la producció de combustibles fòssils s'elaboren també numerosos productes d'alt interés econòmic, com per eixemple [[medicament]]s, [[plàstic]]s, [[fertilisant]]s, [[pintura|pintures]], [[material]]s de [[construcció]], etc. El [[carbó]] i especialment el [[petròleu]] són [[matèria primera|matèries primeres]] importants per a molts productes químics.

== Inconvenients ==
[[Archiu:KarteErdgasWeltproduktion.png|thumb|esquerra|Els països sense gas natural, en gris, són econòmicament dependents dels productors, en vert.]]
[[Archiu:Reservaspetróleo.gif|thumb|esquerra|Distribució desigual del petròleu.]]
Un dels principals inconvenients és que es tracta de productes que no poden produir els humans, que la [[natura]] tria millons d'anys a formar i que ya hem pràcticament esgotat. En queda molt poca [[quantitat]] i per a quan es torne a formar el que hem utilisat ya no existiran els humans. Es tracta dons d'un greu problema de [[sostenibilitat]].<ref name=dema/>

Un atre gran problema és el de l'[[impacte ambiental]] derivat del seu us. Per la seua composició, rica en [[carbono]] i [[hidrogen]], i la seua forma d'us, la [[combustió]], o [[reacció química]] en l'[[oxigen]] de l'[[aire]]; utilisar combustibles fòssils comporta inherentment la producció d'òxits de carbono. El [[monòxit de carbono]] (CO), que és tòxic, és abundant en casos de combustions incompletes (males combustions, en poc aire), i el [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) es forma massivament en combustions completes (normals, en prou aire). Hom culpa a les excessives emissions d'este gas del [[canvi climàtic]] i en general de la [[contaminació atmosfèrica]] i, via l'aire, la [[boira fotoquímica]] i la [[pluja àcida]], del mig aquós i [[contaminació marina|marí]]. També s'emeten atres gasos contaminants en efectes negatius per a la [[salut]] i per a l'[[ecosistema]], de fet el 80% d'emissions de diòxit de carbono, [[diòxit de sofre]] i òxits de nitrogen són causats per estos combustibles.<ref name=dema/> Estos inconvenients són directament proporcionals al problema de la [[capacitat de càrrega]] de les persones a la Terra.

Els combustibles fòssils no estan repartits per igual a tot el món, i la dependència de la [[societat]] [[cultura occidental|occidental]] actual vers esta fa que també els països que hi pertanyen depenguen [[econòmica]]ment de les [[empreses]] productores a països estrangers. És el cas d'[[Espanya]], per eixemple, que a la pràctica que depén completament d'[[Algèria]] per a l'abastiment de [[gas natural]],<ref>''El Gobierno califica la batalla del gas con Argelia como "tema de Estado"'', de Conchi Lafraya, pàg. 60 de [[La Vanguardia]], 14 d'octubre de [[2010]]. (en castellà)</ref> i d'atres països per al [[carbó]] i el [[petr+oleu]].

== Contaminant ==
[[Archiu:Santiago30std.jpg|thumb|Els combustibles fòssils són els principals causants de la [[boira fotoquímica]]]]

Els combustibles fòssils es consideren [[contaminant]]s perqué la seua [[combustió]] desprén gasos d'[[efecte hivernàcul]], que són "[[radioactiu]]s" en el sentit que absorbixen fotons d'alta energia i desprenen fotons de baixa energia, és a dir, [[infrarroig]]s. Estos combustibles provoquen localment la [[boira fotoquímica]] i [[globalisació|globalment]] l'[[efecte Callendar]]. Per a obtindre energia a partir d'estos combustibles cal cremar-los, llavors es produïxen reaccions que donen la [[calor]] que volem, i que es pot fer servir directament o transformar en [[electricitat]], per eixemple, pero també [[contaminants atmosfèrics]], que cal tractar en [[Filtre (química) |filtres]] i [[cicló (màquina)|ciclons]] abans de deixar-los anar a l'[[aire]]. De tota manera, una part dels contaminants surt inevitablement a l'[[atmòsfera terrestre]] i s'expandix per tot arreu.

Els residus sòlits que es generen també s'han de tractar. La [[temperatura]] de l'aire i de l'[[aigua]] presos de la [[natura]] o de la xàrcia als processos que concernixen estos combustibles s'han de retornar a unes temperatures "no molt alluntades" de la temperatura a la qual van estar agafats, este tractament és obligat per [[Llegislació|llei]] perqué incorpora un aument de cost econòmic que en principi l'[[empresa]] no voldria assumir. Atres culs contaminants fan referència al [[Paisage (geografia)|paisage]], tant a l'extracció, com a les plantes de tractament, el [[transport]] i les [[centrals tèrmiques]].

== Sostenibilitat ==
{{AP|Desenroll sostenible}}
[[Archiu:Esquema-desenvolupament-sostenible.png|thumb|La [[sostenibilitat]] no fa referència únicament al [[mig ambient]], sinó que dóna igual importància al benestar [[social]] i a l'[[economia]]. Per tant, un problema de sostenibilitat l'és també econòmic.]]
Els combustibles fòssils es troben repartits de manera molt irregular a l'escorça terrestre: hi ha hagut zones on el carbó es recollia en les mans, en cistelles, a la vora de la [[plaja]]; hi ha zones i països chicotets en molt més [[petròleu]] i [[gas natural]] del que utilisen; i hi ha grans extensions de territoris, que inclouen molts països sancers, que no disponen de cap tipo d'estos combustibles. El 75% de les reserves de petròleu mundials estan en mans de tan sols nou països. El seu [[comerç]] i [[transport]] requerix grans quantitats d'[[energia]] pero sobretot crea un greu conflicte d'interessos que ha portat a unes quantes [[guerres]], explotació de persones i atres activitats no molt ètiques. 

[[Archiu:Carbon History and Flux Rev.png|thumb|left|L'eix horisontal correspon als anys. A dalt es mostra l'evolució de la quantitat de CO<sub>2</sub> a l'aire, la corba s'assembla a la blava de baix, que indica la quantitat de combustibles fòssils cremats]]
D'atra banda, es tracta de [[Producte (màrqueting)|productes]] que no es poden fabricar de manera viable, ya que hom necessitaria més energia per a fer-ho de la que després donarien en ser cremats. L'home és dons un recolector d'estos combustibles, pero no en pot produir. La seua generació es deixa en mans de la [[natura]], que necessita centenars de millons d'anys i unes circumstàncies molt especials per a poder-ho fer. No obstant, el [[consum]] d'estos per part dels humans és molt més ràpit: el [[carbó]] s'ha utilisat en quantitats relativament chicotetes des de l'[[Edat Mijana]], en quantitats [[industrial]]s a partir de la [[Revolució Industrial]] i ya era massa escàs perqué el seu us fos [[econòmica]]ment rendable al [[segle XX]]. En [[1859]] es va excavar el primer pou de [[petròleu]], a l'inici del [[segle XX]] es van començar a fabricar els primers [[automòvil]]s en [[motor]] alimentat per combustibles fòssils i a partir de mijos del mateix segle la majoria de famílies dels països industrialisats en tenien un. Hom estima que el petròleu s'esgotarà abans de la fi del [[segle XXI]]. El [[gas natural]], per la seua part, encara que tampoc no vorà el [[segle XXII]] sembla que és en quantitats tals que sobreviurà al petròleu, pero també és perqué només es fa servir massivament fins als [[anys 60]] del [[segle XX]].

El desenroll dels països del [[segon món|segon]] i [[tercer món]] va associat a una major [[demanda]] d'd'estes productes. Això també ocorre als països desenrollats , sense tindre en conte la [[sostenibilitat]] de les seues [[tecnologies]], que haurien d'estar encaminades a crear i potenciar atres fonts d'energia alternatives abans que no quede cap reserva de combustibles fòssils i que això provoque una aturada mundial del [[transport]], la [[indústria]] i l'[[economia]] tal com la coneixem ara. Per eixemple , l'extracció de petroli mundial està caient un 6'4% anual, i d'aquí al 2030 farà falta 7 vegades la producció d'[[Aràbia Saudita]] per cobrir el creixement de la demanda. Sabem que la solució als problemes energètics no vindrà d'una sola font d'energia ni tecnologia, a causa de la irregularitat de les fonts d'[[energia renovable]]s, per això cal disposar d'una bona [[combinació de fonts d'energia]].<ref>[http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=444211 El futur del passat: carbó, petroli i gas] de Jordi Flamarich, a ''Sostenible'', 22 d'octubre de 2009 {{ca}}</ref>

== Nivells i fluixos ==
[[Archiu:Top ten largest oil reserves by country.GIF|thumb|Els deu països en més reserves de petròleu]]
Els nivells de les fonts d'energia primàries són les reserves que hi ha baix terra, sense tindre en conte les ya extretes i almagasenades, per eixemple. Els nivells poden aumentar si es descobrixen nous llocs on hi ha un combustible fòssil, tot i que cada cop és més difícil trobar-ne de nous. Els nivells inclouen la quantitat total, de la qual cal restar la quantitat que no és tècnicament viable d'extraure i, tot i que això pot canviar segons la demanda i l'aument de preus, la que no és econòmicament viable d'extraure.

Els fluixos són la producció, la [[quantitat]] que se n'extrau en un [[temps]] determinat. La part més important de les fonts d'energia primàries són les fonts d'energia basades en el [[carbono]]. El [[petròleu]], el [[carbó]] i el [[gas natural]] representen el 79'6% de la producció d'energia primària durant el [[2002]].[on?]

Nivells (reserves assegurades) durant el 2005-2007:
* Petròleu: 1.119-1.317 millons de barrils (178.000-209.000 millons de m<sup>3</sup>)<ref name=eia>[http://www.eia.doe.gov/emeu/international/reserves.xls Reserves Assegurades de Petròleu i Gas Natural al Món, Estimacions Més Recents]</ref>
* Gas natural: 175-181 billons de m<sup>3</sup>,<ref name=eia /> 1.161 millons equivalents en barrils de petròleu (BBOE)
* Carbó: 905.000 millons de tones,<ref>[http://www.eia.doe.gov/pub/international/iea2005/table82.xls Carbó Recuperable Estimat al Món segons el Departament d'Energia dels Estats Units]</ref> 4.416 BBOE

Fluixos (producció diària) durant el 2006
* Petròleu: 84 millons de barrils per dia (13 millons de m<sup>3</sup>)<ref>{{format ref}} http://www.eia.doe.gov/emeu/international/RecentPetroleumConsumptionBarrelsperDay.xls</ref> 
* Gas: 2,960 billons de m<sup>3</sup>,<ref>{{format ref}} http://www.eia.doe.gov/pub/international/iealf/table13.xls</ref> 19 millons equivalents en barrils de petròleu per dia (MBOED)
* Carbó: 9.280 tonellades ,<ref>{{format ref}} http://www.eia.doe.gov/pub/international/iealf/table14.xls</ref> 29 MBOED

Anys de producció restants baix terra segons les aproximacions de reserves assegurades més optimistes (Oil & Gas Journal, World Oil)
* Petròleu: 43 anys
* Gas: 167 anys
* Carbó: 417 anys

Noteu que este càlcul assumix que la producció es mantindrà a un nivell constant durant este número d'anys i que totes les reserves assegurades es podrien recuperar. En realitat, el consum de tots tres recursos ha anat aumentant. Encara que això sugerix que cada recurs s'esgotarà més ràpidament, en realitat, la corba de producció és més similar a una corba de campana. En algun moment, la producció de cada recurs en una àrea, país o al món arribarà a un valor màxim, després del qual la producció disminuirà fins que arribe a un punt on no siga prou factible econòmicament o físicament possible de produir. Noteu que les estimacions de reserves assegurades no inclouen reserves estratègiques, que tenen una quantitat global de 4.100 millons de barrils.

== Consum ==
[[Espanya]] va consumir en [[2000]] 126 [[Tonellada equivalent de petròleu|Mtep]] d'[[energia primària]], dels quals el 84'8% provenia de combustibles fòssils. Quasi la mitat del consum d'energia final va ser per al [[transport]], seguit de la [[indústria]], el domèstic, els servicis i l'agricultura. La tendència de consum és una llaugera devallada del petròleu a canvi d'un aument del consum de gas natural. En 2007 [[Espanya]] importa el 85% d'energia consumida. S'haurà de competir internacionalment pels recursos energètics. S'estima que en 2030 el 90% del creiximent de la demanda energètica al món es farà en combustibles fòssils i que la [[Unió Europea]] aumentarà les importacions energètiques des del 56% actual fins al 65% l'any 2030. Fins a l'any 2030 l'increment de consum energètic en [[Europa]] serà del 12%, en el s[[Estats Units]] del 25%, en [[China]] del 109%, en l'[[Índia]] del 93% i a tot el [[món]] del 53%.<ref>[http://www.diaridegirona.cat/opinio/2745/segrest-co2-centrals-combustibles-fossils/208953.html Segrest de CO2 en centrals de combustibles fòssils] [[Diari de Girona]], 8 de juliol de 2007 {{ca}}</ref>

== Límits i alternatives ==
[[Archiu:GlobalPeakOilForecast.jpg|thumb|L'Associació per l'Estudi del Pic del Petròleu i del Gas estimava en [[2004]] que a partir de [[2010]] la producció mundial de petròleu aniria disminuint]]
{{AP|Pic petroler}}
Segons el principi de [[l'oferta i la demanda]] sembla que a mesura que les reserves de combustibles fòssils vagen disminuint, els seus [[preu]]s aniran pujant. A mesura que els preus d'estos [[combustible]]s siguen més elevats, la ventaja comparativa d'atres [[fonts d'energia]], com per eixemple les [[energies renovables]], s'anirà fent més gran, fins a arribar un moment en qué siguen [[econòmica]]ment més interessants que els combustibles fòssils.

Així, per eixemple, les gasolines artificials, que hui no són rendables perqué la seua producció és més cara que la dels combustibles derivats del [[petròleu]], poden convertir-se en econòmicament viables en un [[futur]] pròxim. També eixiran guanyant les energies renovables, com l'[[energia hidràulica]], l'[[energia eòlica|eòlica]] i la [[energia solar|solar]], i en alguns casos la geotèrmica. Per a la producció d'[[electricitat]], la que es troba en millor posició, en termes estrictament econòmics, és l'energia obtinguda a [[centrals nuclears]], que ya té un cost d'un orde semblant a l'obtinguda a les [[centrals tèrmiques]] en [[hidrocarbur]]s.<ref name=harris/><ref name=cooney/>

== Referències ==
{{referències|2}}

== Enllaços externs ==
{{Portal|Energia}}
{{Commonscat}}
* [http://www.mnactec.cat/~factoria/cat/index.html L'energia dels fòssils] [[Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya]], [[2008]]
* [http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/3070/1/La%20crisi%20energetica%20definitiva.pdf S'estan esgotant els combustibles fòssils? Reserves de carbó, gas natural i petroli] de Miquel Àngel Rodríguez-Arias. Laboratori de Recerca del Clima, al Parc Científic de Barcelona. Publicat a ''Sostenible?''
* [http://www.sciencelearn.org.nz/contexts/future_fuels/sci_media/animations_and_interactives/oil_formation Animació sobre la formació del petroli i el gas natural] The University of Waikato, publicat a ''[http://www.sciencelearn.org.nz/ The Science Learning Hub]'' en [[2008]] {{en}}

{{1000 Tecnologia}}

{{ORDENA:Combustible Fossil}}
[[Categoria:Combustibles fòssils| ]]