Edició de «Gran Cisma d'Orient»

[[Archiu:Great Schism 1054 with former borders.png|thumb|260px|[[Europa]] després de Cisma d'Orient.]]

El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada l'any [[1054]], quan el [[papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble|patriarca]] [[Miquel I]] es van excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el papa dia tenir autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que van produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]].

== Orige ==
Des del començament de l'expansió del cristianisme a l'[[imperi Romà]], les esglésies catòliques reconeixien la posició o autoritat de certs bisbes: el [[bisbe d'Aleixandria]], el [[bisbe d'Antioquia]], el [[bisbe de Costantinoble]], el [[bisbe de Roma]] i el [[bisbe de Jerusalem]]. Els cinc van ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcedònia el [[451]]. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedència sobre atres bisbes de l'església. Dels cinc patriarques, pero, el bisbe de Roma, va tenir un estatus major, per virtut de la seua posició com a successor de [[Sant Pere]], a més que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que [[Constantí el Gran]] va moure la capital a [[Costantinoble]], el bisbe de Roma va conservar la seua posició de primer entre iguals (''primus inter pares'') en la jerarquia, pero no tenia poder de vet sobre la resta dels patriarques.

La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient a contribuir a la separació de l'Església. Atres factors van ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic|grec]] i a l'oest el [[llatí]]. A més de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est. 

Diversos conflictes van ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero aviat es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, a més de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el Papa en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de d'esglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós esglésies consideren ser "l'església única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Església Romana.

== Reconciliació ==
El [[27 de novembre]], [[2004]], en un intent per "promoure la unitat cristiana", el [[papa]] [[Joan Pau II]] va retornar les relíquies dels patriarques [[Joan Crisòstom]] i [[Gregori Nazianzé]] a [[Istanbul]]. Es creu que les relíquies van ser preses pels croats el [[1204]]. El patriarca ecumènic [[Bartomeu I]] en atres caps de les esglésies autònomes orientals van assistir al funeral del papa [[Joan Pau II]] el [[8 d'abril]], [[2005]], per primera vegada després de molts segles, la qual cosa és considerada com un signe seriós que la reconciliació ha començat.

[[Categoria:Història del cristianisme]]