Edició de «Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic»

{{Reis de la Corona d'Aragó|Habsburg=Carles_III_de_Castella}}
L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a '''arxiduc Carles d'Àustria''', (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era només [[arxiduc d'Àustria]] va ser pretendent al tron de la '''[[Monarquia Hispànica]]''' durant la '''[[Guerra de Successió Espanyola]]''', aconseguint el suport del [[Principat de Catalunya]] (1706-1714), dels regnes [[Regne d'Aragó|d'Aragó]] i [[Regne de València|de València]](1706-1707 / 1714), del [[Regne de Mallorca|Regne de Mallorques]] (1706-1715) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de '''Carles III'''. Així com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-1738) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), on va ser '''Carles IV'''. Mentre la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, esdevenint l'emperador Carles VI del '''[[Sacre Imperi Romanogermànic]]''' (1711-1740).

== Orígens familiars ==
Nasqué l'[[1 d'octubre]] de [[1685]] a la cort imperial de [[Viena]] i fou el segon fill de l'[[emperador]] [[Leopold I, emperador romanogermànic]] i la seva tercera esposa [[Elionor del Palatinat-Neuburg]]. Era nét per línia paterna del també emperador [[Ferran III, emperador romanogermànic]] i de la infanta [[Maria Anna d'Espanya]], i per línia materna de l'elector [[Felip Guillem I, elector palatí]] i de la landgravina [[Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt]]

== Núpcies i descendents ==
L'arxiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1708]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} i el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa, el seu futur matrimoni amb [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], filla del [[duc]] [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]] i de la princesa [[Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen]] Se celebraren les [[esposalles]] el 23 d'abril de [[1708]] a [[Klosterneuburg]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} l'[[1 d'agost]] de [[1708]] a l'església de [[Santa Maria del Mar]] de Barcelona.{{sfn|León Sanz|2007|p=109}} D'aquesta unió nasqueren:
* el príncep Leopold d'Habsburg ([[1716]]),
* [[Maria Teresa I d'Àustria]] ([[1717]]-[[1780]]), [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic]], casada amb [[Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic|Francesc III de la Lorena]].
* la princesa Maria Anna d'Habsburg ([[1718]]-[[1744]]), casada el [[1744]] amb Carles de Lorena,
* la princesa Maria Amàlia d'Habsburg ([[1724]]-[[1730]]).

== Guerra de Successió Espanyola ==
{{article principal|Guerra de Successió Espanyola}}
[[Fitxer:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]]
[[Fitxer:Pretendents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretendents]]
En morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió el [[1700]], l'arxiduc Carles era suposadament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el suport del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> però Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnét de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |cognom=Coll |nom =Maria |article =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |exemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>

El [[1705]], l'arxiduc Carles embarcà amb un exèrcit aliat a [[Lisboa]] en direcció al Mediterrani. S'atura a [[Altea]], i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de [[Dénia]], amb el suport de la població civil<ref>Regidoría de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de [[Vic]]. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instal·lant-se al [[Hala dels Draps|Palau Reial Nou]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> Amb la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Exèrcit Regular Austriacista]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balcells |nom=Albert |títol=Histōria de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>

El [[1706]], l'arxiduc Carles fou proclamat rei a [[Saragossa]]. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal exèrcit [[Dinastia dels Habsburg|proHabsburg]] a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentre [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sud del [[Regne de València]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de València i d'Aragó, després de la [[batalla d'Almansa]] el 25 d'abril de 1707. 

Per enfortir la seva reclamació al tron, després de la derrota a Almansa i la publicació per part de [[Felip II de Castella]] del [[Decret de Nova Planta]] i el naixement imminent de l'[[Lluís I d'Espanya|infant Lluís]],{{sfn|León Sanz|2007|p=94}} l'arxiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1807|1707]] i el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], la bella filla de [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]]{{sfn|Crankshaw|1969|p=10-11}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seva adhesió a la causa austriacista,{{sfn|León Sanz|2007|p=97}} arribant poc després de la victòria aliada a la [[batalla d'Oudenarde]].

A la [[península Ibèrica|península]], la guerra es desenvolupava entre atacs i contraatacs dels dos bàndols. Carles III [[Ocupació austriacista de Madrid (1710)|ocupà Madrid]],<ref>{{es}} Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, ''[http://books.google.cat/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA254&dq=madrid+1710+carlos&hl=ca&ei=J46nTMqdDM6ZOpnb7JkM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q=madrid%201710%20carlos&f=false La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV]'', v.2, p.254</ref> però Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània <ref>{{ref-web |url=http://books.google.cat/books?id=cexku0IQZysC&pg=PA42&dq=inglaterra+presencia+mediterraneo+menorca+y+gibraltar&hl=es&ei=eq3nTL6EFsqbOqaxxN0K&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false|títol=Trafalgar y el mundo Atlántico - Gonzalo Butrón - Google Libros<!--Títol generat per bot-->}}</ref> ocupà [[Menorca]] en nom de Carles III el [[29 de setembre]] de [[1708]].

Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan Carles perdía a la península i els seus alliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'[[Josep I, emperador romanogermànic|emperador Josep I]], va morir sobtadament, per la qual cosa es va dirigir a [[Viena]] per assumir la successió al tron imperial,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fraser |nom=Antonia |títol=Love and Louis XIV: The Women in the Life of The Sun King |url= |llengua=anglès |editorial=Orion books |data=2006 |pàgines=331 |isbn=978-0-7538-2293-7}}</ref> fet que va provocar un canvi de suports de les potències europees.

== Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic ==
[[Fitxer:Johann Gottfried Auerbach 002.JPG|150px|thumb|left|Retrat de Carles VI]]
[[Fitxer:Carles III Habsburg Lluc A I Alomar.jpg|150px|thumb|right|Únic escut conservat als antics territoris de la [[Corona d'Aragó]] de l'arxiduc com a sobirà de la [[Monarquia Hispànica]] (Museu del santuari de [[Lluc]], [[Mallorca]])]]
El [[1711]] va ser coronat [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]], i la [[Guerra de Successió Espanyola]] va finalitzar amb la signatura el [[1713]] del [[Tractat d'Utrecht]]<ref name="s1714">{{ref-publicació |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |article=El primer conflicte global |publicació= Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc= Barcelona |exemplar= núm. 108 |data= setembre 2011 |pàgines= p.20-23 |issn= 1695-2014}}</ref> i el [[1714]] del [[Tractat de Rastatt]] i el [[Tractat de Baden]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ingrao |nom=Charles W. |títol=The Habsburg Monarchy, 1618-1815 |url=http://books.google.es/books?id=Ncgq08FZYlQC&pg=PA119&dq=Treaty+of+Rastatt&hl=ca&sa=X&ei=9pLiUdX-E_TQ7AbMj4CoDg&ved=0CD8Q6AEwAjgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Rastatt&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2000 |pàgines=119 |isbn=0521785057}}</ref> en aplicació dels quals [[Felip V d'Espanya|Felip V]] fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al [[Corona de França|tron francès]], evitant així la unió de les dues corones; L'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]] va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a [[Itàlia]] i als [[Països Baixos]].{{sfn|Crankshaw|1969|p=9}}

El [[1713]], davant la falta de fills mascles, va promulgar la [[Pragmàtica Sanció del 1713]], que establia la indivisibilitat del regne{{sfn|Crankshaw|1969|p=12}} així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Holborn |nom=Hajo |títol=A History of Modern Germany: 1648–1840 |url= |llengua=anglès |editorial=Princeton University Press |data=1982 |pàgines=128 |isbn=691-00796-9}}</ref> Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fou gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un nen, Leopold, en 1716, que va morir poc després. Un any més tard va néixer [[Maria Teresa I d'Àustria|María Teresa]]. A la cerimònia del seu baptisme, els contemporanis van escriure que Carles, malgrat els seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la nena.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mahan |nom=J. Alexander |títol=Maria Theresa of Austria |url= |llengua=anglès |editorial=Crowell publishers |data=1932 |pàgines=6 |isbn=}}</ref> L'any següent va veure l'arribada d'una altra noia, [[Maria Anna d'Àustria (princesa de Lorena)|Maria Anna]].

Carles va [[Guerra austroturca (1716-1718)|haver de fer front als atacs]] dels [[turcs]] entre [[1716]]-[[1718]] i conquerí part de terres turques a [[Valàquia]] i [[Sèrbia]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kohn |nom=George C. |títol=Dictionary of Wars |url=http://books.google.es/books?id=OIzreCGlHxIC&pg=PT61&dq=Austro-Turkish+War+of+1716%E2%80%9318+serbia+wallachia&hl=ca&sa=X&ei=hqDiUbC0N4yA7QaH54GQDA&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=49 |isbn=1438129165}}</ref> arribant fins al [[Danubi]],<ref name=Charlesbrittanica/> però aquests guanys els [[Guerra russoturca (1735-1739)|perdé en la guerra]] de [[1737]]-[[1739]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kohn |nom=George C. |títol=Dictionary of Wars |url=http://books.google.es/books?id=OIzreCGlHxIC&pg=PT61&dq=Austro-Turkish+War+of+1716%E2%80%9318+serbia+wallachia&hl=ca&sa=X&ei=hqDiUbC0N4yA7QaH54GQDA&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=469-470 |isbn=1438129165}}</ref>

Fins al 1725 no renuncià a la corona hispana, al [[Tractat de Viena (1725)|Tractat de Viena]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Koch |nom=Christophe |cognom2=Schoell |nom2=Frédéric |cognom3=Green |nom3=Joseph Cogswell |cognom4=Frost |nom4=John |títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 |url=http://books.google.es/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false |llengua=anglès |editorial=E. Hunt and Son |data=1867 |pàgines=64 |isbn=}}</ref> per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títols que havia pres en començar el conflicte succesori.<ref>{{ref-web |url=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tractat_de_viena.jpeg|títol=Fitxer:Tractat de viena.jpeg}}</ref>

Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriós cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (''Spanische Hofreitschule''), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i mitjanes, sabates negres i mitjanes vermelles".{{sfn|Crankshaw|1969|p=9}} Durant el seu regnat es va construir la Biblioteca Nacional i les obres més importants del Barroc a Viena. També va tenir aficions musicals: va fer composicions i a vegades dirigia l'orquestra de la cort.

Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] a [[Viena]] però el seu intent per aconseguir que la seva filla fou hereva foren contestats per [[França]], [[Prússia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que van iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] amb la invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Asprey |nom=Robert B. |títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma |url= |llengua=anglès |editorial=Backinprint.com |data=2007 |pàgines=164 |isbn=0595469000}}</ref>

Es manté la teoría que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, probablement per [[Amanita phalloides]].<ref name=wasson>Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. ''Botanical Museum Leaflets, Harvard University'' '''23'''(3):101–128.</ref>

== Títols, càrrecs i successors ==
L'arxiduc Carles era anomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i les dues Sicílies, entre altres,<ref>[http://books.google.cat/books?id=_eZu2AU77DcC&dq=Das+Leben+und+der+Briefwechsel+des+Landgrafen+Georg+von+Hessen-Darmstadt&printsec=frontcover&source=bl&ots=tWmSZiWUOl&sig=rSM8U0r3thk61FBQI2uWLqqsDA4&hl=ca&ei=dPYuS9vKEsGt4Qab7t2qCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572]</ref><ref>Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX</ref> i a partir del 1711 com a Carles VI ''electus Romanorum Imperator semper Augustus''.<ref>Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442</ref><ref>Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554</ref>


{{s-start}}
{{Gov llin| [[Fitxer:Escudo del Archiduque Carlos de Austria como Rey de España.svg|35px|Arxiduc Carles]] <br /> [[Dinastia dels Habsburg]]|[[Viena]]|[[1685]]|[[Viena]]|[[1740]]|}}
|-
{{Gov reg car|}}
{{Gov pre | rows=1 | abans= [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep I]]<br /> [[Fitxer:Ferdinand I Arms-imperial.svg|25px|Sacre Imperi Romanogermànic]] |nota= }} 
{{Gov tit| títol=[[Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]]| llista=[[Llista de reis germànics]] |anys=1711–1740}}
{{Gov pos | rows=1 | després=[[Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles VII]]<br /> [[Fitxer:Charles VII Arms-imperial.svg|25px|Carles VII]] |nota= }}
|-
{{Gov reg|}}
|-
{{Gov pre | rows=8 | abans= [[Felip V d'Espanya|Felip V]] <br /> [[Fitxer:Escudo de Felipe V de España Toisón y Espiritu Santo Leones de gules.svg|25px|Felip V]] |anys=[[1705]]-[[1713]]}}
{{Gov tit| títol=[[Regne de Castella|Rei de Castella]]
''En disputa amb Felip V''| llista=[[Llista de reis de Castella]] |anys=1706-1706}}
{{Gov pos | rows=5 | després= [[Felip V d'Espanya|Felip V]] <br /> [[Fitxer:Escudo de Felipe V de España Toisón y Espiritu Santo Leones de gules.svg|25px|Felip V]] |anys=[[1714]]}}
|-
{{Gov tit| títol=[[Regne d'Aragó|Rei d'Aragó]]
''En disputa amb Felip V''| llista=[[Llista de reis d'Aragó]] |anys=1706–1707}}
|-
{{Gov tit| títol=[[Regne de València|Rei de València]]
''En disputa amb Felip V''| llista=[[Llista de reis de València]] |anys=1706–1707}}
|-
{{Gov tit| títol=[[Regne de Mallorca|Rei de Mallorca]]
''En disputa amb Felip V''| llista=[[Llista de reis de Mallorca]] |anys=1706–1715}}
|-
{{Gov tit| títol=[[Comtat de Barcelona|Comte de Barcelona]]
''En disputa amb Felip V''| llista=[[Llista de comtes de Barcelona]] |anys=1705–1714}}
|-
{{Gov tit| títol=[[Regne de Sardenya|Rei de Sardenya i Còrsega]]| llista=[[Llista de reis de Sardenya]] |anys=1708–1720}}
{{Gov pos | rows=1 | després= [[Víctor Amadeu II de Savoia]]<br /> [[Fitxer:Armoiries Sardaigne 1720.svg|25px|Sardenya-Savoia]] |nota= }}
|-
{{Gov tit| títol=[[Ducat de Milà|Duc de Milà]]| llista=[[Duc de Milà|Llista de comtes de Barcelona]] |anys=1707–1733}}
{{Gov pos | rows=1 | després= [[Carles Manuel III de Sardenya]]<br /> [[Fitxer:Armoiries Sardaigne 1720.svg|25px|Sardenya-Savoia]] |nota= }}
|-
{{Gov tit| títol=[[Regne de Nàpols|Rei de Nàpols]]| llista=[[Llista de reis de Nàpols]] |anys=1707–1740}}
{{Gov pos | rows=5 | després=[[Maria Teresa I d'Àustria]]<br /> [[Fitxer:Wappen Kaiserin Maria Theresia 1765 (Mittel).png|25px|Maria Teresa I d'Àustria]] |nota=(filla) }}
|-
{{Gov pre| rows=1 | abans= [[Carles III d'Espanya]]<br /> [[Fitxer:Escudo de Carlos III de España Toisón y su Orden variante leones de gules.svg|25px|Regne d'Espanya]] |nota= }}
{{Gov tit| títol=[[Ducat de Parma|Duc de Parma, Plasència i Guastalla]]| llista=[[Llista de ducs de Parma]] |anys=1735–1740}}
|-
{{Gov pre| rows=3 | abans= [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic|Emperador Josep I]]<br /> [[Fitxer:Ferdinand I Arms-imperial.svg|25px|Sacre Imperi Romanogermànic]] |nota= (germà)}}
{{Gov tit| títol=[[Arxiducat d'Àustria|Arxiduc d'Àustria]]| llista=[[Arxiduc d'Àustria|Llista d'arxiducs d'Àustria]] |anys=1711–1740}}
|-
{{Gov tit| títol=[[Hongria|Rei d'Hongria]]| llista=[[Llista de reis d'Hongria]] |anys=1711–1740}}
|-
{{Gov tit| títol=[[Bohèmia|Rei de Bohemia]]| llista=[[Llista de Reis de Bohèmia]] |anys=1711–1740}}
|-
{{Gov pre| rows=1 | abans= [[Víctor Amadeu II de Savoia]]<br /> [[Fitxer:Armoiries Sardaigne 1720.svg|25px|Sardenya-Savoia]] |nota= }}
{{Gov tit| títol=[[Regne de les Dues Sicílies|Rei de Sicília]]| llista=[[Llista de reis de Sicília i Nàpols|Llista de Reis de Sicília]] |anys=1720–1735}}
{{Gov pos | rows=1 | després= [[Carles III d'Espanya]] <br /> [[Fitxer:Escudo de Felipe V de España Toisón y Espiritu Santo Leones de gules.svg|25px|Felip V]] |anys=[[1735]]}}
{{end}}

{{SacreImperi}}

== Vegeu també ==
{{commons|Category:Charles VI, Holy Roman Emperor}}
* [[Guerra de Successió Espanyola]]
* [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]]
* [[Pragmàtica Sanció]]

== Referències ==
{{referències|2}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |coautors=(dir.) |títol=Àustries contra Borbons (vol.I) |editorial=[[Ara Llibres]] |lloc=Barcelona |data=2006 |isbn=84-96201-80-5 }}
* {{Ref-llibre |cognom=Crankshaw |nom=Edward |títol=Maria Theresa |url= |llengua=anglès |editorial=Longman publishers |data=1969 |pàgines= |isbn= |ref=harv}}
* {{Ref-llibre |cognom=Juan Vidal |nom=Joseph |títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones |url=http://books.google.es/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2001 |isbn=8470904108 |ref=harv}}
* {{ref-publicació |cognom=León Sanz |nom=Virginia |article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Estudis |volum= |exemplar=n.33 |data=2007 |pàgines= |ref=harv }}
* {{ref-llibre |cognom=Pérez |nom=Carme |títol=De l'alçament maulet al triomf botifler |editorial=Tres i Quatre |lloc= |data=1981 |isbn=9788475020396 }}
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |Enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA895&dq=1542+perpinya+milicia&hl=ca&sa=X&ei=nG2BUcHVK_HG7Aab2oCIBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1542%20perpinya%20milicia&f=false |llengua= |editorial=Alpha |data=1963 |ref=harv}}
* {{ref-llibre |cognom=Torras i Ribé |nom=Josep M. |títol=La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714) |editorial=Rafael Dalmau |lloc=Barcelona |data=1999 |isbn= }}


{{ORDENA:Carles 6 Del Sacre Imperi Romanogermanic}}
[[Categoria:Reis d'Aragó de la dinastia dels Habsburg]]
[[Categoria:Comtes de Barcelona de la dinastia dels Habsburg]]
[[Categoria:Reis de Sicília de la dinastia dels Habsburg]]
[[Categoria:Reis de Nàpols de la dinastia dels Habsburg]]
[[Categoria:Reis de València de la dinastia dels Habsburg]]
[[Categoria:Reis de Mallorca de la dinastia dels Habsburg]]
[[Categoria:Guerra de Successió Espanyola]]
[[Categoria:Emperadors de la dinastia dels Habsburg]]
[[Categoria:Arxiducs d'Àustria]]
[[Categoria:Reis de Sardenya]]
[[Categoria:Reis de Bohèmia]]
[[Categoria:Reis d'Hongria]]
[[Categoria:Ducs de Milà]]
[[Categoria:Ducs de Parma]]
[[Categoria:Monarquia d'Espanya]]