Edició de «Vanguardisme»

L{{'}}'''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc. 
Té en general un us pijoratiu, tot i que també s'utilisa per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a [[Europa]] durant les primeres décades del [[segle XX]], i que són agrupats sota els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.

== Context històric ==
En el moment en qué van sorgir les vanguardes artístiques, [[Europa]] vivia una profunda [[Crisis econòmica|crisis]], que va desencadenar la [[Primera Guerra Mundial]], i va posar en evidència els llímits del sistema [[Capitalisme|capitalista]]. Si be fins el 1914 els [[Socialisme|socialistes]] són els únics que parlen de "''l'enfonament del capitalisme''", com senyala [[Arnold Hauser]], també atres sectors havien percebut abans els llímits d'un model de vida que privilegiava els [[diners]], la producció i els valors de canvi per davant de l'home.

El resultat d'això va ser la pobrea i l'encasellament artístic contra els que van reaccionar ja al [[1905]], [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] en les seues exposicions [[cubisme|cubistes]], i el [[futurisme]] el qual al 1909 llança el seu primer [[Manifest del Futurisme|manifest]] d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avanços de la modernitat científica i tecnològica: és coneguda la frase de [[Filippo Tommaso Marinetti|Marinetti]]: ''"Un [[automòvil]] de carrera és més bell que la [[Victòria de Samotràcia]]"''.

Així es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la
[[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917|revolució socialista]] a [[Rússia]].

Corrien els dies de [[1916]] quan a [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme|nihilista]] que propassava el rebuig total:

:''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que després continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."''
:::([[Louis Aragon]], poeta francés).

Este desig de destrucció de tot l'establet va portar als dadaistes, per tal de ser coherents, a rebujar-se a si mateixos: la pròpia destrucció.

Alguns dels partidaris de [[Dadà]], dirigits per [[André Breton]], van pensar que les circumstàncies exigien no sols l'[[anarquia]] i la destrucció sino també la proposta; és així que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment
dadaista) i inicien l'aventura [[Surrealisme|surrealista]].

La fúria Dadà havia estat el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es a dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] i atres artistes del [[segle XIX]] seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): ''"s'ha de canviar la vida"'', en aquella de [[Karl Marx]]: ''"s'ha de transformar el món"''. 
Sorgix aixina el surrealisme al servici de la revolució que pretenia recuperar allò que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seua essència més pura, el seu Yo bàsic i autèntic. 

A través de la recuperació de l'inconscient, dels [[somi]]s (són els dies de [[Sigmund Freud]] i dels orígens de la [[sicoanàlisis]]), de deixar-li el pas lliure a les passions i els desijos, de l'[[escritura automàtica]] (que més tart qüestionarien com a tècnica), de l'humor negre, intenten marchar cap a una societat nova en la que l'home puga viure en plenitut (la [[utopia]] surrealista). En este ple eixercici de la llibertat que va significar l'actitut surrealista, tres paraules s'unixen en un sol significat: [[amor]], [[poesia]] i [[llibertat]].

== Corrents del vanguardisme ==
Dins del vanguardisme els ''[[-ismes vanguardistes|-ismes]]'' (i atres moviments o grups trencadors sense un ''-isme'' al nom) van sorgir contra una corrent envellida i van propondre innovacions radicals de contingut, llenguage i actitut vital. Entre ells destaquen: 

* [[Impressionisme]]: reacciona contra els excessos del [[realisme]], concentrant el seu interés en el procés mental d'un personage quan s'enfronta a alguna situació. Es caracterisa per traslladar a l'obra la verdader existència radicada en els processos mentals, la [[intuïció]] i la desvinculació d'un personage, així com pel maneig de personages a través de les associacions sicològiques. 

* [[Fauvisme]]

* [[Expressionisme]]: va nàixer a [[Alemanya]] el [[1920]] com a reacció al [[naturalisme]], va ser dirigit pel poeta [[Georg Trakl]]. Entre els seus principis se senyalen la reconstrucció de la [[realitat]], la relació de l'[[lliteratura|expressió lliterària]] en les [[arts plàstiques]] i la [[música]], i l'expressió de l'[[angoixa]] del món i de la vida a través de noveles i drames on es parla de les llimitacions socials impostes a la llibertat de l'home. 

* [[Cubisme]]: va aparéixer a [[França]], encapçalat per [[Guillaume Apollinaire]]. Les seues principals característiques consistixen en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.

* [[Futurisme]] italià: sorgix a [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] el 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la galtada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del lliterari i la disposició especial de l'escrit en la fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en qué el manifest programàtic (de Marinetti, que era escritor) precedix l'expressió plàstica.

* Futurisme soviètic: (futurisme rus, futurisme ucranià, etc.)

* [[Suprematisme]]: moviment fundat per l'artista ucranià i soviètic, [[Kazymyr Malévytx]].

* [[Constructivisme (art)|Constructivisme]]: moviment soviètic.

* [[Dadaisme]]: va aparéixer a [[Zúrich]] entre el [[1916]] i el [[1922]], en [[Tristan Tzara]] com a fundador. Va ser una oposició al passat violent de la guerra mundial. El poema dadaista acostuma a ser una successió de paraules i sons, el que fa difícil trobar-li la llògica. Es distinguix per la inclinació cap al dubtós, terrorisme, mort i [[nihilisme]], el fantasiós, busca renovar l'expressió per mig de l'us de materials inusuals o manejant plans de pensament abans no barrejadissos, i té una tònica general de rebelia o destrucció. 

* [[Ultraisme]]: va aparéixer a [[Espanya]] entre el [[1919]] i el [[1922]] com a reacció al [[modernisme]]. Va ser un dels moviments que més es va proyectar a [[Hispanoamèrica]], contribuint a l'us del [[vers lliure]], la prescripció de la anècdota i el desenroll de la [[metàfora]], que es convertix en el principal centre expressiu. Influenciat per poetes com [[Vicente Huidobro]] i [[Guillaume Apollinaire]]. 

* [[De Stijl]]

* El [[Bauhaus]] i l'[[arquitectura Moderna]]: tota una revolució en l'arquitectura i el disseny.

* [[Creacionisme (art)|Creacionisme]]: va sorgir al [[1917]] i va ser patrocinat pel poeta xilé [[Vicente Huidobro]], qui concebé al poeta com un chicotet [[Deu]] per crear en la [[paraula]]. Segons ell, el poeta no ha de ser un home. 

* [[Surrealisme]]: va sorgir a [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat|real]] per mijà de l'imaginari i l'irracional. Es caracterisa per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'[[humor negre]] en el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perqué, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta [[moral]] humana i les manifestacions no són del seu interés. 

* Muralisme mexicà: moviment dels anys 1920 a 1960, en pintures de caràcter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'atres: [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]], [[Diego Rivera]], etc. També hi va estar involucrat el [[Josep Renau i Berenguer]].

* [[Estridentisme]]: va sorgir a [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre el [[1922]] i el [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, així com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot el passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]]. 

* [[Cosmopolitisme]]: sorgides el [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)|paisage]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia|sicològic]], ya que treballa amb la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]]. 

* [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tenir solució. 

* [[Superrealisme]]: moviment que es va recolzar en els treballs de [[Sigmund Freud]]. Consistix en la captació de la coincidència-realitat sorgida en un personage, quan viu un fet que li provoca recorts recòndits. El seu representant va ser [[Miguel Ángel Asturias]]. 

* [[Experimentalisme]], [[lliteratura experimental]]: es va recolzar en el [[mètodo científic]] per explicar el [[comportament]] dels personages dins d'un relat.

* [[Minimalisme]]

* [[Expressionisme abstracte]]

* [[Pop Art]]

* [[Fluxus]]

* [[Happening]]

* [[videoart]]

* [[Art conceptual]]

* [[Hiperrealisme]]: moviment naixcut als EUA els anys 1970.

* [[Postmodernisme]]

== Vejau també ==
* [[Art modern]]
* [[Teatre de vanguarda]]

== Referències ==
{{Referències}}

[[Categoria:Vanguardes| ]]