Edició de «José Sanchis Bergón»

[[Archiu:Jose sanchis.JPG|thumb|Dr. Josep Sanchis Bergón]]
'''Josep Sanchis Bergón''' (1860 -  † 1926) fon [[medic]] [[neurolec]], [[Anex:Alcaldes de Valencia|Alcalde de Valencia]], i primer President de la [[Organisacio Medica Colegial d'Espanya]] (1921 – 1926).
== Biografia ==
=== Personal ===
'''Josep Sanchis Bergón''' se cassà en Eugenia Banús Martínez, i tingueren quatre fills: Josefa i Eugenia (que serien religioses), Josep, i Mª Ampar, i se fa aixina mateixa carrec d'un nebot, Jaume, epileptic.

Fon fill d'un medic militar, [[Josep Sanchis Barrachina]], que fon general de Sanitat Militar.
Fon pare del tambe medic [[Josep Sanchis Banús]].<ref>[http://eprints.ucm.es/9498/1/T27312.pdf Pérez Salmo C. L'obra psicológica de Josep Sanchis Banús (1893-1932). Madrit: Universitat Complutense de Madrit; 2009.]</ref>

=== Professional ===
Desenrollà la seua professio en [[Valencia]] a on fon successivament medic municipal (Inspector General de Sanitat en Valencia en 1904),<ref>[http://www5.colvet.es/aehv/pdf/Valencia%20redux.pdf Aganzo Eixit F. El cos d'Inspectors Veterinari de l'Excelentísimo Ajuntament de Valencia. Antecedents i balanç d'una centuria. VI Jornades Nacionals d'Historia de la Veterinaria. Valencia, 16 i 17 de novembre de 2001. p.14.]</ref> director facultatiu del [[Hospital de Santa Ana]], i subdirector del [[Loquera Provincial de Valencia]], especialisant-se en malalties nervioses. Una senya curiosa es que assisti en [[Pariu]] a les classes de [[Jean-Martin Charcot|Charcot]].

Prengue part activa en la politica del moment com membre del [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en 1905 fon regidor de sanitat,<ref>[http://books.google.es/books?id=KuwGSUmwGXwC&pg=PA117&dq=Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+fue+concejal+de+sanidad+en+Valencia+en+1905&hl=es&ei=0fEpTf3YN5HO4gaKqOXtCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Carme Barona Vilar. Les politiques de la salut: la sanitat valenciana entre 1855 i 1936. Valencia: Universitat de Valencia; 2006.]</ref> i alcalde del [[Ajuntament de Valencia]] des de giner de 1906 fins giner de 1907,<ref>[http://www.rsvad.com/resources/image/1PARTE.pdf Úbeda Balaguer VA. Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports. Valencia: Grafiques Vernetta; 2009.]</ref> dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis.<ref>[http://books.google.es/books?id=pkp9IAheGMcC&pg=PA199&dq=Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+concejal+inspector,+dinamiz%C3%B3+servicios+como+la+higiene+p%C3%BAblica+o+fue+promotor+de+sociedades+como+la+Liga+Nacional+contra+la+Tuberculosis.&hl=es&ei=WvIpTc2DCsaG5Aat-ZTECQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Lloret Pastor J. Chiquets desprotegidos. Un problema social i de salut en la prensa medica valenciana (1855-1939). En: Enric Perdiuer Gil (compilador). Salveu al chiquet: estudis sobre la proteccio a l'infancia en l'Europa mediterranea a començaments del segle XX. Valencia: Universitat de Valencia; 2004. p.199.]</ref> Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valencia.<ref>[http://www.boe.es/senyes/imagens/BOE/1910/009/A00043.tif R.D. nomenant Delegat Regi President de la Junta local de primera ensenyança de Valencia a D. Josep Sanchis Bergón. Gasseta de Madrit. 1910/01/09; (9):43.]</ref>

Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funcio social i publica. Fon president del [[Colege Oficial de Medics de Valencia]], fundador i president de la [[Federacio Nacional de Coleges Oficials de Medics]] (1921 - 1926), fundador i president de la [[Associacio Valenciana de la Caritat]] en 1906,<ref>[http://www.casacaridad.com/web/historia.html Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.]</ref> fundador del [[Asil de Sant Eugeni]] en 1885,<ref>[http://books.google.es/books?id=1HP-IWSiD8C&pg=PA96&dq=El+Dr.Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n,+a+la+saz%C3%B3n+m%C3%A9dico+municipal,+por+su+parte,+fue+el+inspirador+del+Asilo+de+San+Eugenio,+fundado+el+2+de+julio+de+1885,+durante+la+epidemia+col%C3%A9rica,+para+atender+a+la+lactancia+de+los+hu%C3%A9rfanos+cuyas+madres+mor%C3%ADan+v%C3%ADctimas+de+la+enfermedad,+bajo+la+direcci%C3%B3n+de+las+Hijas+de+la+Caridad+de+San+Vicente+Pa%C3%BAl.&hl=es&ei=GApTbTMEM274gbBv-y7CQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educacio protectora. Valencia: Universitat de Valencia. Dpt. Educacio Comparada i Historia de l'Educacio; 2002.]</ref> vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de numero de la [[Real Academia de Medicina de Valencia]] des de 1917, entre atres molts merits. 

[[Archiu:Josep Sanchis Bergón 1906.jpg|thumb|left|Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associacio Valenciana de la Caritat (1906)]]

Fruit de la seua decantament cap al camp de la marginación infantil, desenrollà treballs importants, com la definicio del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la propia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Proteccio a l'Infancia, en 1914. I una classificacio d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valencia, l'any 1917, en el discurs que pronunciarà en ocasio de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posicio com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyeccio social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusio: “Tutelad els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneracio, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequacio perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptacio de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes es un anormal, i que per tant l'anormal es un malalt, i que l'herencia es la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent es un anormal medic: “L'herencia es freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional es causa determinant”.

=== Activitat colegiala ===
En 1920 se crega la [[Federacio de Coleges Medics d'Espanya]], de la que es impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federacio. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneracio de la classe i politica sanitaries, que a la seua entendre, començaria des de la mateixa seleccio dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de tituls expedits.<ref>[http://books.google.es/books?id=LLRflEBHzsgC&pg=PA303&dq=Se+produc%C3%ADa+una+nueva+cota+en+su+organizaci%C3%B3n+corporativa:+la+Federaci%C3%B3n+Nacional+de+Colegios+M%C3%A9dicos.+Fue+la+tarea+de+la+mencionada+asamblea+de+Colegios+de+noviembre+de+1920,+propuesta+como+objetivo+por+el+Colegio+valenciano+y+por+su+presidente+Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n.&hl=es&ei=3ApTe79A6ad4AaCv-jFCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Se%20produc%C3%ADa%20una%20nueva%20cota%20en%20su%20organizaci%C3%B3n%20corporativa%3A%20la%20Federaci%C3%B3n%20Nacional%20de%20Colegios%20M%C3%A9dicos.%20Fue%20la%20tarea%20de%20la%20mencionada%20asamblea%20de%20Colegios%20de%20noviembre%20de%201920%2C%20propuesta%20como%20objetivo%20por%20el%20Colegio%20valenciano%20y%20por%20su%20presidente%20Jos%C3%A9%20Sanch%C3%ADs%20Berg%C3%B3n.&f=false Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del segle XX, 1980-1923. Madrit: Segle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.]</ref>

Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislacio sanitaria, o defensa dels interesses dels medics, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creacio d'esta federacio dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governacio despres de l'Assamblea portada veta en Madrit en 1926, i que se referixen a “l'urgent promulgacio d'una Llei de Sanitat, a la representacio dels Coleges Medics en el Real
Consell de Sanitat, a la reglamentacio de la Beneficencia provincial, a la definicio del delit sanitari i l'inclusio en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisio tecnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademes de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitucio d'una Comissio Oficial de la
que devia formar part el Consell General de Coleges Medics, la declaracio dels Reglaments dels Coleges Medics com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.

Sanchis Bergón, en carta dirigida al Dr. Cortezo en relacio en un anteproyecto de Llei per a llimitacio de tituls en les facultats de Medicina, Farmacia i Dret, fa referencia a dos problemes que ell considera claus: la deficient preparacio en que s'inicien en l'eixercici professional els medics recién llicenciats, i la “remugada de medics que forgen
les nostres universitats”. Abdos aspectes complementaris, ya que el nivell d'exigencia es tan escaso, que la consecucio del titul de medic s'obte sense esforç. Sanchis Bergón es partidari d'un examen d'aptitut per a ingressar en la facultat de Medicina, i posteriorment, d'una forma diferent d'evaluar als alumnes, separant la llabor d'examinar de la llabor docent, per a evitar que els catedratics siguen juge i part.

== Publicacions ==
[[Archiu:Reformatoris. Josep Sanchís Bergón. 1917.jpg|thumb|Portada del llibre "Reformatoris" (1917).]]
Publicà varis treballs sobre patologia mental i medicina social: 

* Els sistemes penitenciaris davant l'higiena (tesis doctoral). Madrit: Facultat de Medicina de l'Universitat Complutense; 1882.
* [http://hicido.uv.es/IMV/IMV/princ19.htm Alcohol, alcoholisme agut i cronic. Bolleti de l'Institut Medic Valencià (BIMV). 1885; 19:76.]
* Alienación, alienacio, oradura, demencia i idiocia. 1892.
* Etiologia i profilaxis de la criminalitat infantil. 1916.
* Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil. Valencia: Imprenta d'Antoni López i Comp; 1917.
* Reformatoris. Ponencia presentada a la seccio 4ª de l'Assamblea Nacional de Proteccio a l'Infancia i Repressio de la Mendicitat. Valencia: Imp. Antoni López i Cia.; 1917.
* Encefalitis epidemica, cridada tambe letargica. Valencia: Imprenta Valenciana; 1920.
* Carta circular del President del Colege Oficial de Medics de Valencia. SM. 1923;(2):689-91.
* Reduccio de tituls. SM. 1923;(2):782-4.
* Consells als medics noveles.
* Herencia de la criminalitat.
* Els sistemes penitenciaris davant l'Historia.

== Referencies ==
<references />

== Véase tambe ==
* [[Alcalde]]
* [[Medic]]
* [[Neurologia]]
* [[Organisacio Medica Colegial d'Espanya]]

{{Successio
| predecessor = ''Primer President''
| titul = [[Archiu:Logo omc.jpg|50px]] ''[[OMCE|President de la <br />Organisacio Medica Colegial <br />d'Espanya]]'' 
| periodo = [[1921]]-[[1926]]
| successor = [[Francesc Carmona Camo]]
}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.cgcom.org/ Organisacio Medica Colegial d'Espanya]
* [http://www.ramcv.com/ Real Academia de Medicina de Valencia]


{{NF|1860|1926|Sanchis Bergon, Jose}}

[[Categoria:Medics d'Espanya del segle XIX]]
[[Categoria:Medics d'Espanya del segle XX]]
[[Categoria:Neurolecs d'Espanya]]
[[Categoria:Alcaldes de Valencia]]
[[Categoria:Politics d'Espanya del segle XIX]]
[[Categoria:Politics d'Espanya del segle XX]]
[[Categoria:Presidents de Coleges de Medics d'Espanya]]