Edició de «Idioma alemany»

L'alemany (Detusch, en alemà) és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les llengües germàniques occidentals. És també una de les llengües mésimportants dle moni la que més parlants natius téen la Unió Europea. Els adjectius que es referixen a la parla alemana son germanpolarlant o germanòfon(a).

Se parla principalment en [[Alemanya]], [[Austria]], [[Liechtenstein]], en dos tercis de [[Suissa]], endos tercis de la província delTirol del Sur ([[Itàlia]]), en dos chicotets cantons del est de Bèlgicai en alguns pobles fronteriços delcomtat de Jutlàndia meridional (Nordschleswig) en [[Dinamarca]].

En [[Luxemburc]], aixina com en les regions francesesde Alsàciai Lorena, les poblacions natives parlen dialectes alemans,i alguns inclús dominen el alemà estàndar (especialment en Luxemburc), encaraque en Alsàcia i Lorena el francés ha reemplaçat significativament als dialectes alemans locals durant els últims quaranta anys.

Encara sobreviuen certes comunitats germanoparlants en zones de Rumania, la república Checa, Hungria i sobre tot Rusia Kazagistà i Polònia, encara que els regresos masius a Aelamanya en els anys 1990 han fet recreixer estes poblacions d'una manera significativa. Fora d'Europa, les majors comunitats germanoparlants es troben en els EstatsUnits, en Brasil, en Chile i en Argentina a on milons de alemans migraren durant els últims 200 anys, en tot i això, la gran majoria dels seus descendents no parla alemà. Ademés, poden trobar-se comunitats germanoparlants en la antiga colònia alemana de Namibia. L'organisació Alexander von Humboldt de la ciutat de Mèxic conta en l'escola d'ensenyança d'alemà més gran fora d'Alemanya, aixina com en atres països objecte de emigració alemana com Canadà, Islàndia, Tailàndia, i Austràlia.

L'alemà és el idioma matern de alrededor de 100 millons de persones en Europa (en 2004), el 13,3% dels europeus, sent el idioma més parlat d'Europa excluïda Rúsia, per damunt del francés (66,5 millons de parlants en Europa en 2004) i el anglés (64,2 millons de parlants en Europa en 2004). L'alemà és el tercer idioma més ansenyat com a llengua extrangera en tot el mon, el segon d'Europa i el tercer en Estats Units (después del Espanyol i el Francés). És u dels idiomes oficials de la Unió Europea, a on és el segón idioma més ansenyat com a llengua extrangera.

En més de 150 millons de persones parlatns d'alemà en 38 països del mon, a penes sorprén que e us del idioma varie. Com el anglés, i el espanyol, el alemà és un idioma pluricèntric en tres centres principals: Alemanya, Àustria i Suissa.

== Situació actual ==
El alemà pertany a la rama occidental de les llengües germàniques, dins de la família llingüística indoeuropea.

=== Llengües veïnes ===
L'alemà forma junt en el neerlandés, el seu parient més pròxim, una zona llingüística cohesionada i ben definidaque se separa dels seus veïns per fronteres llingüístiques precises. Estos veïns son: en el nort el frisó i el danés; per el est el polac, el sòrap, el chec i el húngar, per el sur el esolevny, el tialià, el fruilà, el ladí i el romanç; i per el oest el francés. Excepte el frisó, cap d'estes llengües és germànica, al igualq ue el alemà i el neerlandés, no se considera que siguen mutuament inteligible netre ells.

La situació és més complexa en respecte a la distinció entre alemà i neerlandés. Hasda fa poc ha existit un continuum dialectal al llarc de tota la àrea germanoparlant, sense fronteres llingüístices. En eixe continuu,, els dialectes sempre son mutuament inteligibles en els seus veïns, pero els dialectes que estàn alluntats no solen ser-ho. El continuum alemà-neerlandés se presta a una clasificació dels dialectes en alt alemà i baix alemà basant-se en la presència de la segon mutació consonàntica. El neerlandés es part del grup baix alemà. En tot i això, degut a la separació política entre Alemanya i els Països aixos, els dialectes delbaix alemà d'Alemanya i dels PaïsosBaixos estàn començant a divergir al llarc del sigle XX. Ademés, en els dos països molts dialectes estàn a la bora de la extinció al haber segut reemplaçats per la llengua estàndar. Per açò, la frontera llingüística entre el neerlandés i el alemà està començant a formar-se.

Mentres que el alemà és gramaticalment molt similar al neerlandés, es molt diferent en el diàlec. Un parlant d'u dels idomes necesita algo de pràctica per a poder entendre a un parlant d'atre idioma. Compare's per eixemple:

De kleinste kameleon is volwassen 2 cm groot, de grootste kan wel 80 cm worden. (neerlandés) 
Das kleinste Chamäleon ist ausgewachsen 2 cm groß, das größte kann gut 80 cm werden. (alemà) 
(valencià: "El camalleó adult més menut medix 2 cm, el més llarc ben pot atènyer 80 cm."

Els parlants deneerlandés generalment poden llegir alemà, i els parlants d'alemà que poden parlar baix alemà generalment entenen el neerlandés llegit, pero té problemes per a entendre el neerlandés parlat.