Edició de «Muhammad Ali»

'''Muhammad Ali''' (naixcut el 17 de giner de 1942 baix el nom de Cassius Marcelus Clay, que canvià al unir-se'n a la Nació del Islam). És un boxeador estadounidense, actualment retirat. Considerat com el més gran de l'història de la categoria de pesos pesats, fon també una personalitat destacada a nivell mundial per el seu activisme polític.


== Escomençaments ==
Muhammad naixqué en [[Louisville]], [[Kentucky]]. Quan tenia 12 anys li furtaren la seua bicicleta, fet que denuncià a un policia (i entrenador de boxeu) que es dia Joe Martin Ibarra. Fon este qui va sugerir que Cassius que debia començar a barallar, i baix la seua tutela creixqué ràpidament en les categories jovenils.

A pesar de ser un alumne regular, Muhammad guanyà 6 voltes els guants dorats de Kentucky, i se graduà a pesar de les seues baixes notes. Prevenint el futur, el director anuncià en una ocasió al rest dels profesors de l'escola que Ali algún dia faria famosa a la institució. Temps després, el boxeador bromejaria sobre el seu pobre historial acadèmic alafirmar: "He dit que era el més gran, no el més ingeligent".

En els [[Jocs Olímpics de Roma 1960]] va obtindre la medalla d'or en la categoria de pesos llaugers. Tras alló, es volcà al profesionalisme baix la tutela d'atra llegenda del boxeu: [[Angelo Dundee]]. Clay pronte es tornà famós pel seu estil poc ortodox, els seus resultats espectacularsi la seua constant autopromoció. Moltes volte recitava poemes composts per ell mateixa en els que mencionava en qué round noquearia al seu oponent. Per atra banda, eren reconeguts les seues alabances a si mateixa, en frases com "soc el més gran" o "soc jove, fermós, ràpit i ningú em pot véncer".

El 29 d'octubre de 1960, en Louisville, va obtindre la seua primera victòria com profesional. Fon per punts, en una pelea de 6 asalts enfrentant a Tunney Hunsaker, qui era el cap de policia de Fayetteville, West Virginia. Entre 1960 i 1963, el jove pugiliste va atènyer un récort de 19-0, incluint 15 knockouts. Derrotà a boxeadors de la talla de Tony Esperti, Jim Robinson, Donnie Fleeman, Duke Sabedong, Alonzo Johnson, George Logan, Willi Besmanoff i Lamar Clark (que havia guanyat les seues 40 pelees anteriors per knockout).

Com nota anedòtica, Cassius Clay apareix en el film Réquiem per un campeó (1962) barallant un 7º round en Anthony Quinn a qui va véncer i li desencadena el drama d'un boxeador acabat.

== Primera época com Campeó ==
Entre les victories més resonants de Muhammad en esta época, deuen resaltar-se les disputades en Sonny Banks (que va aconseguir tirar a la lona a Cassius durant la pelea), Alejandro Lavorante, i Archie Moore (una llegenda del boxeu que tenia en el seu haber 200 victories). Curiosament, tant Banks com Lavorante varen morir en el ring en combats posteriors. Cassius se transformà en el aspirant número u per el títu en aquell entonces ostentava Sonny Liston. Este era temit i respetat, de colps frontals i molt potents, i pràcticament ningú otorgava al jove Cassius oportunitats de derrotar al campeó. Sonny Liston no soles havia conseguit la corona al noquejar en el primer asalt a Floyd Patterson, sino que també li va demolir en la revancha. Igualment despachà per la via ràpida a Cleveland Williams, Nino Valdéz i Zora Folley. En tot i això Cassius va aconseguir la victòria en este combat en sa técnica peculiar que ell mateix havia definit com "vol com una mariposa i pic com una abella" la qual es basava en moure's al voltant del rival i anar a golpejar-li constantement de forma que el rival no pot pensar en casi cap moment del combat, un any després Cassius Clay (que ya es dia Muhammad Ali per la seua conversió als musulmans negres) donà la revancha en el títul del mon en joc a Sonny Liston pero este no va poder fer res i fon derrotat en el primer asalt en u dels KO mas bonicos de la història del boxeu, el colp en el que el noquejà fon conegut com la ma fantasma.

Ali defendria la seua corona de campeó del mon dels pesos pesats en diverses ocasions hasda que per la seua negativa acudir a la guerra de Vietnam fon desposeït del seu títul i condenat a 5 anys de prisió i una multa de 10.000 dolars. Pese a que coste creure-ho (tras enfrentar-se a llegendes com Archie Moore o Sonny Liston), Alí dia que Oscar Natalio "Ringo" Bonavena fon el seu millor opositor.

== Segón época com campeó ==
La seua primera derrota es va produïr al tractar de reconquistar el cinturó dels pesats front a Joe Frazier, derrota que fon per punts en 15 asalts. No tardaria en tindre atra oportunitat i conseguiria la victòria llegendària de Kinshasa front al pegador George Foreman. Renovaria el títul front a Frazier en un brutal combat i en acabant ho va defendre front a diferents boxeadors (Norton Hepner, Evangelista o Shavers). Sorprenentment ho pergué front a Leon Spinks, un boxeador que venia a disputar els Jocs Olímpics i portava 8 combats profesionals. A pesar de tot fon bonico puix en la revancha se imposava per punts al propi Spinks.

Anuncià la seua retirada del boxeu, encara que tornà en l'any 1980 per a disputar el títul mundial front a Larry Holmes, en el qe pergué ans del llímit, i un combat que pergué als puntos en Trevor Berbick, en 1981. Tras estos combats, posava fi a la seua carrera en el boxeu profesional de forma definitiva. El seu récort al final de la seua carrera és de: 61 combats disputats en 56 victòries (37 per KO) i 5 derrotes.

== Tras la seua retirada ==
Tras retirar-se en 1981 començà poc a poc a desenrrollar-se-li la enfermetat de [[Parkinson]], que aniria deteriorant la seua salut. Es en esta fragilitat cada vegada major quan ha demostrat ser més fort, no deixant a la enfermetat minara al seu ánim, lluitant contra ella. És un eixemple per a moltes persones víctimes de enfermetats degeneratives. Fon el encarregat de encendre el pebetero en els Jocs Olímpics de 1996.





[[Categoria:Atletes]]
[[Categoria:Biografies]]