Edició de «Idioma afrikaans»

{{llengua|
|nom= Afrikaans
|nomnatiu=Afrikaans
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]
|regió= [[Àfricaaustral]]
|parlants= 13,5 millons
|parlantsnatius= 6.500.000
|parlantsnonatius= 7 millons
|rank= 
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües germàniques|Germànica]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;Occidental<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Afrikaans'''<br />
|nació= [[Suràfrica]] 
|fontcolor=
|regulat= Die Tallkommissie
|iso1= af
|iso2= afr
|iso3= afr
|sil=
|mapa=
}}

El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica|llengua germànica]], [[llengua criolla|criolla]] del [[Idioma neerlandés|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és la evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha assimilat vocables del [[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.

A mitat del [[sigle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés|holandés]].

És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament per els blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)|Cap]]. En aquell moment començà a utilisar-se en les escoles i inicià  el camí a l'oficialitat, declarada en [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent es [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).

== Número de parlants ==
[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'utilisen com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].

[[Botsvana]]: 100.000, principalment per afrikaners en el distrit de [[Ghanzi]].

[[Namíbia]]: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en  [[Windhoek]].

[[Regne Unit]]: 100.000, parlat per inmigrants sudafricans.

[[Malaui]] i [[Zàmbia]]: Sense senyes concretes.

== Filiació ==
El afrikaans és una [[llengua germànica occidental]] especialment propera al [[holandés]]

== Gramàtica ==
Presnta una gramàtica més simple que la del neerlandés. Les paraules no declinen. El plural s'indica per mig del morfema -e. Posseïx un únic artícul: ''die''. Té 15 vocals, entre curtes i llargues.

== Ortografia ==
El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminaes. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".

{| cellspacing="7px"
|-----
| '''AFRIKÁANS''' || '''NEERLANDÉS''' || '''ALEMÀ'''
| '''INGLÉS''' || '''VALENCIÀ''' 
|-----
| aksie || actie || Aktion || action || acció 
|-----
| baba || baby || Baby || baby || bebé 
|-----
| bed || bed || Bett || bed || llit 
|-----
| boek || boek || Buch || book || llibre 
|-----
| broer || broer || Bruder || brother || germà 
|-----
| dogter || dochter || Tochter || daughter || filla 
|-----
| eet || eten || essen || eat || menjar 
|-----
| en || en || und || and || i (conjunció) 
|-----
| kat || kat || Katze || cat || gat 
|-----
| lughawe || luchthaven || Flughafen || airport || aeroport 
|-----
| maak || maken || machen || make || fer 
|-----
| my || mijn || mein || my || el meu, la meua, mon, ma 
|-----
| oop || open || offen || open || obrir 
|-----
| skool || school || Schule || school || escola 
|-----
| vyf || vijf || fünf || five || cinc 
|-----
| vir || voor || für || for || per a 
|-----
| wat || wat || was || what || qué, quin 
|}

== Frases en afrikaans ==
L'afrikaans és una llengua molt centralisada, això vol dir que la majoria de les vocals són pronunciades sense apenes variacions.

*'''Hallo! Hoe gaan dit?''' [ɦaləu ɦu xaˑn dət] ¡Hola! ¿Com estàs?
*'''Baie goed, dankie.''' [bajə xuˑt danki] Molt be, gràcies.
*'''Praat jy Afrikaans?''' [prɑˑt jəi afrikɑˑns] ¿Parles afrikaans?
*'''Ja.''' [jɑˑ] Sí.
*'''Nee.''' [neˑə] No.
*''' 'n Bietjie.''' [ə biki] Un poc.
*'''Wat is jou naam?''' [vat əs jəu nɑˑm] ¿Com te diuen?
*'''Die kinders praat Afrikaans.''' [di kənərs prɑˑt afrikɑˑns] Els chiquets parlen afrikaans.

== Lèxic ==
{|class="wikitable"
!Afrikáans
!Valencià
|-
|ek
|yo
|-
|jy
|tú
|-
|u
|vosté
|-
|hy
|ell
|-
|sy
|ella
|-
|ons
|mosatros/nosatros
|-
|julle, u
|vosatros/vostés
|-
|die
|el, lo (det. articul.), els, los, la, les.
|-
|'n
|un, una
|-
|nee
|no
|-
|ja
|sí
|-
|alles
|tot
|-
|baie
|molt
|-
|man
|home
|-
|vrou
|dòna
|-
|voël
|pardalet
|-
|kop
|cap
|-
|son
|sol
|-
|maan
|lluna
|-
|groot
|gran
|-
|klein
|chicotet/menut
|-
|een
|u/un (cardinal)
|-
|twee
|dos
|-
|drie
|tres
|-
|vier
|quatre
|-
|vyf
|cinc
|-
|Goeiemôre
|Bon dia
|-
|Goeiemiddag
|Bona vesprada
|-
|Goeienaand
|Bona nit
|-
|Goeienag
|Bona nit
|-
|Totsiens
|Adeu
|-
|Hallo
|Hola
|-
|Asseblief
|Per favor
|-
|Dankie
|Gràcies
|-
|Welkom
|Benvingut/
|-
|Ek is jammer
|Ho senc/Ho sent
|-
|Verskoon my
|Disculpa'm/Perdona'm
|-
|Gelukkige Verjaarsdag
|Feliç Cumpleanys/Bon natalici
|-
|Gelukkige Nuwejaar
|Feliç any nou
|}

[[Categoria:Llengües germàniques]]
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]