Edició de «Romanisació»

La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits. En més precisió, on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.
La romanisació dels territoris de futura parla catalana va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans.
[[Categoria:Imperi Romà]]