Edició de «Riu Millars»

<div style="line-height: 1em;">
<!-- ficha riu -->{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
|- align=center style="vertical-align: top;"
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Millars'''
|- 
| align=center colspan="2"|
{| style="background: none;"
|- align=center
| [[Image: Rio_mijares.jpg‎|thumb|right|Riu Millars al seu pas per [[Vilarreal]].]]
|}
----
|- style="vertical-align: top;"
| Llongitut: 
| 156 km
|- style="vertical-align: top;"
| Altura del naiximent:  
| 1.600 msnm
|- style="vertical-align: top;"
| Cabal mig:  
| 14,72 m³/s
|- style="vertical-align: top;"
| Superfície conca:  
| 4.028 km²
|- style="vertical-align: top;"
| Conca hidrogràfica:  
| [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]
|- style="vertical-align: top;"
| Països que travessa:
| [[Espanya]]
|- style="vertical-align: top;"
| Desembocadura:
| [[Mar Mediterràneu]]
|- style="vertical-align: top;"
| Ample desembocadura:
| 40 ~ 90 m
|}</div>

<noinclude>

El '''Millars''' (en àrap rep el nom d'''Albentosa'') és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600&nbsp;[[metro|m]] d'altitut i que desemboca entre els termes d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], després de 156&nbsp;[[quilómetro|km]] de recorregut.

== Naiximent ==
El riu Millars naix en el terme municipal d'[[El Castellar]] en [[Terol]].

== Afluents ==
Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars son el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyol]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa]] en [[Vallat]].

== Règim fluvial ==
El règim del riu és pluvial mediterràneu si be en un llauger matís nival degut a l'altura a la que naix. Açò provoca en el curs baix del riu l'existència de un periodo de relatiu cabal en febrer i juny, superats en octubre i notoris descensos en giner i sobre tot en agost. El caràcter mediterràneu del riu provoca l'existència de monstruoses avingudes de les quals les més importants foren la de [[1922]] en un màxim de 3000&nbsp;m³/s i la de 1957 de la que no se tenen estimacions degut a que destruí les dades.

== Desembocadura ==
En la seua [[desembocadura]] forma una espècie d'[[albufera]] allargada d'uns 90 metros d'amplària, que se fa més angosta en la llínea de la costa per l'avanç d'un cordó litoral des del nort que la tanca parcialment (40 metros).

== Conca del riu ==
La superfície de la conca és de 4028&nbsp;[[quilómetro quadrat|km²]] i el cabal mig és de 14,72 m³/s., en la localitat de [[Cirat]]. 

== Curs Alt ==
El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat pel [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera té unes manifestacions formidables en les immediacions de [[Montanejos]], l'estret de la Cuaz en [[Aranyol]], on la carretera [[CV-20]] travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, així com el tram entre [[Toga]] i [[Torrechiva]], en un desnivell de 300 m. de paret vertical i ve a acabar en [[Fanzara]], on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana.

== Aprofitament ==
L'aprofitament de les aigües del riu per al rec és molt important, següent un total de 43.530&nbsp;[[hectàrea|ha]] les que se beneficien de les seues aigües. D'elles 41.065&nbsp;ha (94 %) se troben en la [[província de Castelló]], mentres que les 2.470&nbsp;ha restants (6 %) estan en la [[província de Terol]]. La major part del regadiu (77 %) se localisa en la conca baixa, aigües avall dels pantans de Maria Cristina i de [[Sijar]]. En esta zona, la superfície en regadiu és molt superior a la destinada a secà (79 y 21 % respectivament). Els cítrics constituïxen el cultiu predominant, en un percentage pròxim al 87 % de la superfície en regadiu de la citada zona.

Existix una ret d'aprofitament per a generar energia elèctrica, trobant-se en varies centrals hidràuliques casi des de la seua capçalera. Des del [[Pantà de los Toranes]], existix un canal subterràneu fins a la central d'[[Olba]]. Allí se recullen en un assut les aigües fins a la central de [[Los Cantos]] en [[La Pobla d'Arenós]], ya en la [[província de Castelló]]. Les aigües apleguen al pantà d'Arenós i a dos quilómetros esta la Presa de [[Cirat]], en [[Motanejos]], que recull les aigües fins a la Central del mateix nom. Allí la presa de [[Vallat]], en [[Cirat]], ídem, fins a la Central de Vallat, on existix la presa de [[Ribesalbes]]. De nou l'aigua és traslladada fins a la Central del Colmenar, rodejant el Pantà de Sichar. Totes les centrals pertanyen a [[Iberdrola]] Renovables. Ecològicament és un desastre per al ecosistema fluvial del riu, puix la realitat és que l'aigua del riu circula per els canals de les centrals elèctriques i no se deixa cap tipo de cabal ecològic en el recorregut des de Los Toranes a Sijar.

=== Pantans i preses ===

==== Pantà d'Arenós ====
{{AP|Pantà d'Arenós }}
El riu, entra a la [[província de Castelló]] pel pantà d'Arenós, construït sobre l'antic poble de [[Camps d'Arenós]], derruït i inundat per les aigües del pantà.
El pantà té una capacitat de 136,9 hm³.
Tant el desaigüe de fondo, com la presa de rec i el nou aliviadero intermig, creuen per túnels l'ala de montanya esquerra del pantà i desaigüen aigües avall de la presa.

==== Pantà de Sijar ====
{{AP|Pantà de Sijar}}
[[Image: EmbSijar_Ribesalbes.jpg‎|thumb|left|Image del [[Pantà de Sijar]] i de la localitat de [[Ribesalbes]].]]
El pantà de Sijar, és el que regula el rec de la Plana i controla les creixcudes del riu.
El pantà té una capacitat de 49,3 hm³.

===== Desaigües =====
El pantà té tres desaigües:
*'''Desaigüe de Fondo''': buida per complet el pantà (té una capacitat de 60m<sup>3</sup> per [[segon]])
*'''Desaigüe Intermig''': expulsa 12m<sup>3</sup> per segon.
*'''Superior''': expulsa 180m<sup>3</sup> per segon.
*'''Vàlvula de Rec''': expulsa l'aigua necessària per al rec en la zona d'un dia.

==== Atres pantans ====
*[[Pantà de L'Alcora]], de 2'2 hm³.
*[[Pantà de Maria Cristina]], en la [[Rambla de la Viuda]], prop de la seua confluència en el Millars, de 18,4 hm³.

== Veja's també ==
* [[Desembocadura del Millars]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Río_Mijares}}

[[Categoria:Riu Millars]]
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]