Edició de «Guerra de les Malvines»

La '''Guerra de les Malvines''' o '''Guerra de l'Atlàntic Sur''' (en anglés Falklands War) fon un conflicte armat entre [[Argentina]] i el [[Regne Unit]] que va tindre lloc en les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur i Sandwich del Sur. 

La guerra es va desenrollar entre el 2 d'[[abril]], dia de l'invasio de les illes per part de l'eixercit argentí, i el [[14 de juny]] de [[1982]], data de la seua rendicio, lo que comportà la reocupacio dels archipèlecs per part del [[Regne Unit]]. La causa immediata va ser la lluita per la sobirania sobre els archipelacs australs, presos per la força en l'any [[1833]] i dominats des de llavors pel [[Regne Unit]], mai acceptat per [[Argentina]] que els seguix reclamant com part integral i indivisible del seu territori; de fet, considera que es troben ocupats ilegalment per una potencia invasora i els inclou com a part de la seua província de Tierra del Fuego, [[Antartida]] e Islas del Atlantic Sud. 
==Esclafit de la Guerra de les Malvinas==
El dia 2 d'abril de 1982 l'eixercit argenti invadil'archipelec de les Malvines. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] posà en alerta a les seues tropes i el [[Consell de Seguritat]] de l'[[ONU]] se reuni per a tractar el tema.

Argentina, governada per Lleopolt Galtieri, anuncià que les [[illes Malvinas]], [[Georgias]] i [[Sanduig del Sur ]]queden baix la seua sobirania. Eixe mateix dia el [[Regne Unit]] trencà relacions diplomatiques en Argentina i anuncià la remesa de tropes. El [[Perú]] envià avions i armes per a ajudar a Argentina; mentres que [[Chile]] recolzà a [[Anglaterra]].
==Fets principals de la Guerra de les Malvines==
El 5 d'abril les tropes britaniques partiren cap a lesMalvinas des de Portsmouth i Plymouth. El 1 i 2 de [[maig]] atacaren per mar i aire [[Port Argenti]] i Port Darwin. El 6 de maig moriren 323 mariners del buc argenti [[ARA General Belgrano]], afonat pel submari atomic Conqueror. El 4 de maig avions de l'Armada Argentina fonaren al buc angles [[HMS Sheffield]].

El 6 de maig l'ONU propongue el retir de les forcesd'abdos països i l'administracio de les illes per part de les Nacions Unidesmentres duren les negociacions. El Govern de [[Margaret Tatcher]] rebujà el plà. El 12 de maig partiren des de Southampton, a bordo del transatlantic Queen Elizabeth, 3000 soldats britanics, entre ells un regiment de 'gurkas'. En els dies posteriors s'intensificaren els combats. El 1 de juny l'eixercit britanic prengue el Mont Kent, a 20 quilometros de Port Argenti. Successives victories permeteren als anglesos ocupar les posicions argentines.

==Alt al foc i capitulacia==
El 14 de juny els generals Jeremy Moore (comandant britanic) i Mario Menéndez (Governador militar de les illes) firmaren l'alt el foc i la capitulacia argentina. En Buenos Aires hague manifestacions contra la rendicio que terminaren en greus enfrontaments.
 

El cost final de la guerra en vides humanes fon de 649 militars argentins, 255 britànics i 3 civils illencs. Políticament, per a [[Argentina]], la derrota en el conflicte precipità la caiguda de la junta militar que governava el país; en el [[Regne Unit]], per la seua banda, la victòria en l'enfrontament ajudà a que el govern conservador de [[Margaret Thatcher]] tinguera la reelecció en les eleccions de l'any [[1983]].

[[Categoria:Història d'Argentina]]
[[Categoria:Història del Regne Unit]]