Edició de «Alboraya»

'''Alboraya''' es un municipi de la [[provincia de Valencia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[España]], pertenix a la comarca de l' [[Horta Nort]], que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'Horta valenciana, de fet se le definix com ''"El portal de l'horta"''. Es, tras [[Burjassot]], la segona ciutat de la comarca de l'[[Horta Nort]], per població.

== Geografía ==
El terme municipal conserva amplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A medida que passen els anys, l'extensió d'horta se va reduint, degut a la pressió urbanística. La designació de la ciutat de Valéncia com ciutat sede de la [[Copa Amèrica 2007]], ha supost un desenrollament important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, degut a la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i la actual situació de sus tres polígons industrials han tengut com a conseqüència que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes hagen fixat les sues bases de operacions per a l'event deportiu en esta població.

Pero, donat a eses grans zones de regadiu, el terme se dividí en huit partides: Calvet, Dessamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoya y Vera.

Se pot accedir a esta localitat a través de la línea 3 de Metro Valéncia en dos estacions en la població, Palmaret y Alboraya, i en la llínia 70 de la Empresa Municipal de Transportes de Valéncia, EMT, en el barri de La Patacona lleva la Llínia 31 de la EMT i en un futur arribarà el tramvia, al barri de Port Saplaya arriben los autobusos grocs, por la empresa AVSA que ixen de Valéncia.

El Ajuntament oferix al poble un servici local de autobús, que recorre los núcleus de població de Alboraya, unint el poble en Patacona i Port Saplaya els set dies de la semana, en una freqüència de una hora cada viage.

=== Localitats limitrofs ===
[[Almácera]] pel nord-oest, [[Meliana]] pel nort, [[Tabernes Blanques]] per l'oest i [[Valéncia]] pel sud. Totes de la [[provincia de Valencia]].

== Historia ==
Alqueria musulmana que el rei [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] otorgà al bisbe de [[Osca]], [[Vidal de Canyelles]]. [[Teresa Gil de Vidaura]], consegui la propietat mediant una permuta de terres en dit bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de [[Jaume de Jérica]], fill seu i del rei [[Jaume II d'Arago|Jaume II]]. En l'any [[1331]], passà a mans de [[Gilbert de Zanoguera]], qui fundà el senyoriu. Durant el [[sigle XV]], passà a poder de la Corona. Al seu terme, se troba el despoblat de [[Rafelterras]].

L'iglesia fon construida el [[sigle XV]] baix la advocacio de Santa Maria. Junt al [[Carraixet|Barranc de Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Verge Maria dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i fon ordenada construir pel Consell General de Valéncia l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris aon eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual es de nova planta.

La principal activitat es l'agricola, i el cultiu més important es el de la [[chufa]], que ha fet famosa l' [[orchata]] d'Alboraya.

El reconte poblacional de l'any [[1646]] oferix un comput de 88 cases; [[Cavanilles]] sifra la poblacio, l'any [[1794]], en 560 veins; a mijans de [[sigle XIX]] Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants; [[Sanchis Sivera]], l'any [[1922]] dona noticia de 4.265.

== Administracio ==
Les eleccions de maig de 2003 donaren l'alcaldia per majoria absoluta al [[PP]] (9 regidors); obtingueren tambe representacio el [[PSOE]] (3), SIA (Si Alboraya, 2), UV (1), BLOC-EV (1) i l'Entesa (1).
{{Alcaldes_Espanya
   | Alcalde_1 = Enrique Ruiz Peris
   | Partido_1 = [[Unio de Centre Democratic (Espanya)|UCD]]
   | Alcalde_2 = Joan Josep Barres Paulo
   | Partido_2 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_3 = Francisco Pastor Gimeno
   | Partido_3 = [[UV]]
   | Alcalde_4 = Joan Josep Barres Paulo
   | Partido_4 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_5 = Joan Josep Barres Paulo
   | Partido_5 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_6 = Manuel Álvaro Manzano
   | Partido_6 = [[PP]]
   | Alcalde_7 = Manuel Álvaro Manzano
   | Partido_7 = [[PP]]
   | Alcalde_8 = Manuel Álvaro Manzano
   | Partido_8 = [[PP]] 
}}

== Demografia ==
La poblacio ha creixcut molt en els ultims anys; aixina, en l'any [[1986]] vivien 11.267 persones, l'any [[2002]] la sifra havia pujat hasda els 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de [[2001]] que sabien parlar [[valencià]]. Conta en una poblacio de 21.263 habitants en [[2006]].

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolucio demografica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]]
|-
| align=center| 4.700 || align=center| 4.807 || align=center| 5.712 || align=center| 6.124 || align=center| 6.749 || align=center| 6.885 || align=center| 8.073 || align=center| 9.126 || align=center| 10.727 || align=center| 11.687 || align=center| 16.943 || align=center| 20.514 || align=center| 21.263

|}

== Economia ==
L'activitat economica de la poblacio se distribuix de la següent manera (senyes de [[1994]]): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'industria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construccio.

== Patrimoni i Arquitectura ==
[[Imagen:Ermita_Els_Peixets.jpg|thumb|Ermita del Miracle dels Peixets]]

Alboraya conserva encara el sabor tipic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademes un front coster de quasi quatre quilometros de llargaria, en dos nucleus residencials o barris separats per la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]]: [[Port Saplaya]] i [[Patacona]]. El primer te un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels calits ocres i siens, els blaus i els roses palits, utilisats tradicionalment en la pintura de las vivendes i el segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residencia, abdos barris en excelents plages.

Del seu patrimoni monumental destacarem l'iglesia parroquial de l'Asuncio de Nostra Senyora ([[sigle XVIII]]) d'estil barroc i orige medieval, que junt en la casa abadia formen una poma. La frontera es de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals, la nau central presenta volta de mig cano, tenint la casa abadia raere a l'esguerda. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites com la del Santisim Cristo de les Almes, en la desapareguda masia de Vilanova, cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Santo; l'ermita del Sagrat Cor de Jesus (Rectoret), en la masia del Rector, sense culte; l'ermita de Santa Barbara (recentement restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de Sant Cristobal proxima al poligon industrial, i en la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]] l'ermita del [[Miracle dels Peixets]], d'estil neogotic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ojivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceramic en l'alusio al milacre supossadament ocorregut en Juliol de l'any [[1348]] en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni historic artistic, ric en escultures, pintures, retaules, ceramiques.

L'arquitectura civil de Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], aixina com les alqueries morisques i cases d'horta (Alqueria d'El Machistre, aon se troba el museu de la Chufa i de l'Orchata), testimoni de un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceramics d'orige devocional. Tenim que destacar el denominat "Pont del Moro" de 5m d'ample per 8 de llarc, que salvava la sequia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Arago, la Casa del Comte de Zanoguera, en plena plaça del poble.

== Cultura ==
=== Persones celebres d'Alboraya ===
*[[En Joan Baptista Basset i Ramos]] (Alboraya, 1654 - Segovia 1725). Militar que encapçalà la rebelio valenciana contra Felip V durant la guerra de sucesio al front dels "Maulets".

* [[Don Vicent Coret]], clarinetista, que arribà a ser director del Conservatori de Musica de Ginebra.

* [[Don Cristofol Coret i Peris]] fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llati en Valéncia i fon beneficiat de la parroquia de Sant Marti. Deixà obres com Dialecs del Docto Lluis Vives, etc.

* [[Dominic Pare Lluis Navarro]] (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer cura retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasio francesa fon desterrat a França per haver procurat alçar l'espirit nacional contra l'invasor. Societat Ateneu Musical del Port, u dels fundadors fon el Pare Lluis Navarro, primer cura retor de Nostra Senyora del Rosari,

* El pintor [[Don Cristofol Valero]], (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a Roma per estudis, fon u dels fundadors de l'Academia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocacio de Santa Barbara, aon arribà a ser director. En 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telemaco abans de la seua lluita en Adrasto que se conserva en la Real Academia de Sant Fernando de Madrit i que constituix una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'epoca, en esta academia de Sant Fernando fon membre honorari i en 1768 fon director de l'Academia de Sant Carles de Valéncia.

* [[Don Juliol Just Gimeno]] Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976.        Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II Republica fon Ministre d'Obres Publiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governacio (1947? - 1949), Ministre d'Accio en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i Emigracio (1960? - 1962) i Ministre d'Emigracio i Interior (1962 - 1976). Exiliat en França durant l'ocupacio alemana, va estar en la preso i internat en un camp de concentracio. Fon traductor en els organismes internacionals depenents de l'ONU.

* [[Sr. Ferran Giner Gil]], “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la cantera del Valéncia CF debutant en el primer equip uns dies abans de complir els dihuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Gijo aon jugà dos discretes temporades).
Una vegada finalisat el seu compromis en el club asturia i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hercules CF de segona divisio aon tampoc oferi un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisio B. Alli se retirà com jugador passant a formar part del cos tecnic, i internacional en la seleccio espanyola en onze ocasions.

* [[Sra. Remedios Ros Frechina]] ha sigut una figura important del teatre alborayense. En un llibre explica les seues vivencies de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.

* [[Els germans Josep i Enrique Gimeno]], fundaren la primera horchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en lo carre r Cabanyal, hui desapareguda.

* [[Don Enric Mestre]] (1936 - )es un artiste modern de reconeiximent mundial, i membre de l'International Academy of Ceramics, en seu en Ginebra, Suissa. En el seu estudi, en mig de l'horta d'Alboraya, Valéncia, construix escultures ceramiques de forma ininterrompuda des de fa molts anys.

* La triple [[Sra. Clarita Panach]] se dedicà al teatre liric en gran exit.

* [[Don Josep Peris Arago]], fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Artes i Oficis i en l'Academia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, aon va obtindre varis premis academics, en 1982 en Sogorb realisa una exposicio , la ciutat li fa un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Circul de Beleas Arts li concedi la Medalla al Merit por la seua vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya lo declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.

* El poeta [[Don Cristofol Aguilar Hurtado]].

* [[Sr. Don Daniel Tortajada "l’orchater"]] fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda tipica d'Alboraya, falli trajicament en 2001, l'Ajuntament li dedicà una Avinguda aon no hi ha cap vivenda ni baix comercial que rebra correspondencia i un monolit a la seua memoria, declarant-lo fill predilecte en 2002, esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obri la seua primera tenda en 1960 en la seua casa en lo carrer milacre ajudat per la seua muller Carme per a despres obrir l'actual en l'any 1979, en 1982 junt en atres orchaters creen la Denominacio d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de la'Orchata en les Festes Patronals, aon a les 12 del migdia se repartix orchata als passejants, sense voler-lo se converti en una persona emblematica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble .

* Encara quan no siga alborayense de naiximent , ho es d'adopcio. El catedratic d'Historia del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Don Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 - 14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibanyez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom)) mantingue una estreta relacio en Alboraya des de 1957, convertint-se en un valit embaixador de nostre poble, al que amava. La seua sencillez i humanitat, el seu talant dialogant, la disposicio a escoltar i la seua carrega intelectual, li valgueren el respecte i consideracio del seus veïns, per aixo, al produir-se el seu assessinat, els alborayenses, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memoria: la plaça que, presidida por un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Licenciat en Dret en 1955,  dos anys despres defengue en la mateixa la seua Tesi Doctoral, obtenint la calificacio de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposicio la Catedra d'Historia de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en Octubre de eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, aon permaneixque  hasda Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autonoma de Madrit, ad escomençaments de 1980 havia entrat en la situacio d'excedencia especial com Professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com membre de l'Institut Internacional d'Historia del Dret Indià (hispano-americà), fon Premi Nacional d'Historia en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Academic de Numero de la Real Academia de l'Historia des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.

== Fiestas locales ==
Las fiestas de Alboraya son conocidas en toda la comarca y a ellas acuden muchísimas personas de todos los pueblos próximos. Empiezan el primer fin de semana de julio y se extienden a lo largo de toda la semana siguiente, celebrándose varias actividades de gran interés religioso, cultural y lúdico.

Por privilegio especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festividad del Corpus Christi fuera de la Octava, concretamente el domingo anterior al [[10 de julio]], festividad de [[San Cristóbal]], patrón de la localidad.

Alrededor de las fiestas mayores se organiza una gran feria, con la presencia de los grupos culturales de la población.

Pero esto es sólo el principio. El calendario festivo de Alboraya es uno de los más completos de la comarca de la [[Huerta Norte]]. Son conocidos y admirados por toda la comarca las Procesiones de [[Semana Santa]] como la [[Procesión de las Palmas]] del domingo de Ramos, los actos oficiales del Jueves y [[Viernes Santo]], el Vía Crucis de la Huerta, el Lunes Santo, portando el Cristo de la Almas desde su Ermita en plena [[Huerta]] hasta el Templo Parroquial y el Santo Encuentro del Domingo de Resurrección.

Las calles, barrios y ermitas aportan sus especiales celebraciones festivas dedicadas a sus particulares devociones, destacando entre ellas la "Pasa de Sant Cristòfol" el primer domingo de mayo, y la romería el lunes de Pentecostés a la ermita del "[[Miracle dels Peixets]]”.

Las [[Hogueras de San Juan]] inician el ciclo festivo del verano y preparan el camino hacia las Fiestas Mayores de Alboraya, que tiene lugar alrededor del [[10 de julio]], en honor al patrón San Cristóbal y al Corpus Christi.

Estas fiestas estivales son el resultado de la concentración de varias fiestas locales en una semana lúdico festiva, donde los actos religiosos procesiones del Corpus, San Roc (con la bendición del rollo y el cirio), Virgen de la Asunción, San Cristóbal (bendición de coches), fiesta a San Isidro Labrador (con bendición de animales), conviven con actos civiles como el día dedicado a los mayores, conciertos, ferias de atracciones, competiciones deportivas, tradicional "Trofeo de Galotxa", "vaquetes" y toro embolado; día de la [[horchata]], desfiles de [[moros y cristianos]], exposiciones, actividades culturales y tradiciones populares. Los noviazgos del barrio marinero de [[Port Saplaya]] a Nuestra Señora del Monte Carmelo y la devoción al Cristo de la Providencia el 6 de agosto cierra el ciclo veraniego.

El ultimo domingo Octubre se celebra por parte del Gremio de Horchateros el dia de su Patrona, La Virgen de la Huerta, con una misa en la parroquia y reparto de horchata, desde 2006 ese ultimo fin de semana de Octubre el Ayuntamiento celebra el Dia internacional de la Horchata con dos dias de Mercado Valenciano (medieval), actos de calle y culturales.

Las fiestas del otoño, como las del barrio playero de [[La Patacona]], "quintos" en San Miguel, Santa Cecilia, La Milagrosa, entre otras, reabren el calendario festivo, que como todos los años, llega a su fin con la semana navideña y el cambio de año.

== Gastronomía ==

=== Alboraya: "La cuna de la horchata", "Manantial de horchata" ===
[[Imagen:Huerta_Alboraya.jpg|thumb|Campo de chufa en la huerta de Alboraya.]]

Alboraya es conocida en cualquier parte del mundo por ser la población dónde se elabora la mejor [[horchata]] de chufas del mundo.

[[Cyperus esculentus]], llamada comúnmente juncia avellanada, es una planta herbácea que produce el tubérculo comestible conocido como [[chufa]], del cual, tras ser triturado y expimido se obtiene el liquido blanco conocido como Horchata.

== Accesos ==
Esta localidad está prácticamente unida a Valencia. Se acceda a la misma a través de la calle Emilio Baró continuando por la Avenida de la Horchata. También cuenta con dos estaciones de ferrocarril (Línea 3 de Metro) de [[Ferrocarriles de la Generalidad Valenciana|F.G.V.]].

== Deportes ==

===Fútbol===

Alboraya cuenta con una escuela de fútbol. Actualmente la escuela cuenta con un total de 30 equipos estando hasta la categoría cadete en el máximo nivel.

El Alboraya U.D. suele aportar jugadores a la Selección Valenciana todos los años e incluso algunos de ellos han tenido la oportunidad de fichar por equipos de 1ª división como el R.C.D. Espanyol de Barcelona, Villarreal C.F. y Valencia C.F.

Por otra parte, cuenta con unas instalaciones de calidad con un campo de fútbol 11 y otros dos de fútbol 7, todos ellos de césped artificial.

El primer equipo disputa sus encuentros en la Regional Preferente Grupo II de la Comunidad Valenciana. Este equipo está entrenado por Carlos Román y tiene como objetivo superar el octavo puesto que alcanzó la pasada temporada.
El equipo juvenil, entrenado por Pepe Hurtado, ha logrado recientemente el campeonato y el ascenso a Liga Nacional Juvenil.

===Ajedrez===

La Escuela Deportiva Municipal de Ajedrez de Alboraya (regida por el [[Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya]]) es una de las más prestigiosas a nivel autonómico.

===Fútbol Sala===

El Club Fútbol Sala Alboraya es uno de los clubs deportivos del pueblo con mayor seguimiento. Los mayores éxitos se centran en la temporada 2004, donde el primer equipo quedó subcampeón de Nacional A, a una sola posición de lograr el ascenso a la división de Plata. El entrenador era Jose Escrich.

Por otro lado, ese mismo año, el juvenil dirigido por Ricardo Iñiguez Calabuig quedó tercer clasificado en liga Nacional Juvenil. Logro ser el mejor equipo Valenciano del año.

El año siguiente, las dificultades económicas motivadas por el escaso apoyo del ayuntamiento a este deporte, hicieron que desapareciesen los dos equipos más representativos: el primer equipo descendió a Provincial B y el Juvenil a primera Provincial.

== Enlaces externos ==
*[http://www.alboraya-online.com/ Uep no oficial sobre Alboraya]
*[http://www.alboraya.org/ Pàgina oficial de l'ajuntamient d'Alboraya]
*[http://www.elmachistre.es/ Web del Museo de la Chufa y de la Horchata]
[[Imagen:Ejemplo.jpg]]
[[Categoria:Pobles]]