Edició de «Mastocit»

[[File:SMCpolyhydroxysmall.jpg|thumb|250px|Image presa en un microscopi electrònic en la que s'observa, d'esquerra a dreta: un [[glòbul roig]], una [[plaqueta]] i un [[glòbul blanc]]]]

El '''mastòcit''', també nomenat cèlula cebada, és una cèlula del sistema immunitari derivada de la [[Medula òssea|medula òssea]]. Encara que està relacionat en els [[basòfil|basòfils]], el mastòcit residix en els teixits i no circula en [[sanc]] perifèrica. És una cèlula clau en les reaccions alèrgiques i en la defensa contra paràsits.

== Característiques ==
=== Localisació ===
Abunden en teixits que estan en contacte en l'exterior: [[pell]], mucosa respiratòria, mucosa digestiva i al voltant dels vasos sanguineus.

=== Morfologia ===
Són cèlules grans, de 10-30 µm. Tenen forma redona o ovalada. El [[citoplasma]] està ple de grànuls que contenen [[histamina]], [[heparina]], [[serotonina]] i atres mediadors químics. El [[Núcleu (biologia)|núcleu]] és central i no lobulat.

=== Vida mija ===
Molt llarga. Poden viure mesos o anys en els teixits.

=== Origen ===
Provenen de cèlules mare hematopoyètiques de la medula òssea, pero maduren ya en els teixits a on van a residir.

=== Funció immunològica ===

* Reaccions alèrgiques: Tenen en la seua superfície receptors d'alta afinitat per a la [[IgE]]. Quan un alèrgen unifica dos IgE sobre el mastòcit, este es desgranula i llibera histamina. Açò provoca els Síntomes immediats de l'alergia: picor, urticària, rinorrea, broncoespasme i anafilaxia.
* Defensa antiparasitària: Colaboren en [[eosinòfil|eosinòfils]] i basòfils en la resposta contra helmints.

=== Cicatriçació i angiogènesis ===
Lliberen factors que promouen la reparació tissular, la formació de nous vasos i el remodelat del colagen.

=== Homeòstasis ===
Participen en la defensa innata contra bacteris i en la regulació de la permeabilitat vascular.

== Valors normals ==
Els mastòcits no apareixen en el hemograma normal perque no circulen en sanc. Només es valoren en biòpsies de teixits. El seu número varia segons l'òrgan estudiat.

== Alteracions ==
=== Mastocitosis ===
Grup de malalties caracterisades per l'acumulació anormal de mastòcits en un o varis teixits. Poden ser:
* Mastocitosis cutànea, que afecta només a la pell i és més freqüent en chiquets
* Mastocitosis sistèmica, que afecta a òrguens interns com medula òssea, [[fege]] o [[melsa]], i és més freqüent en adults.

Síntomes: Picor, rubor, dolor abdominal, diarrea, hipotensió i anafilaxia desencadenada per estímuls com fàrmacs, aliments o picadures.

=== Activació de mastòcits ===
Síndrome en la que els mastòcits s'activen de forma inadequada sense que hi haja un aument del seu número. Provoca Síntomes similars a la mastocitosis.

== Vore també ==
* [[Basòfil]]
* [[Histamina]]
* [[Alergia]]

== Referències ==
* Abbas, Lichtman, Pillai. ''Immunologia Celular i Molecular''. 10ª ed.
* Farreras-Rozman. ''Medicina Interna''. 19ª ed.
* Valent P, et al. ''Criteria for Mastocytosis''. WHO Classification, 2022.

== Bibliografia ==

* Abbas, Abul K.; Lichtman, Andrew H. ''Immunologia Celular i Molecular''. 9ª ed. Elsevier, 2022. Capítuls 2 i 3.
* Guyton, Arthur C.; Hall, John E. ''Tractat de Fisiologia Mèdic''a. 14ª ed. Elsevier, 2021. Capítul 34: "Resistència de l'organisme a l'infecció: Els leucocits"
* Junqueira, L.C.; Carneiro, J. ''Histologia Bàsica''. 13ª ed. Editorial Mèdica Panamericana, 2015. Capítul 12: "Sanc"
* Rozman, C.; Cardellach, F. Farreras-Rozman. ''Medicina Interna''. 19ª ed. Elsevier, 2020. Vol. II, Secció 16: ''Oncohematologia''.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Blood films}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Sistema cardiocirculatori]]