Edició de «Antonio Cortis»

'''Antonio Montó Corts''', conegut artísticament com '''Antonio Cortis''' ([[Dénia]], [[12 d'agost]] de [[1891]] - [[Valéncia]], [[2 d'abril]] de [[1952]]), fon  un cantant, un famós tenor d'òpera [[Valencians|valencià]] malnomenat "El menut Caruso" o "El Caruso espanyol" per haver rebut lliçons d'[[Enrico Caruso]] i per la seua semblança en el seu estil de cant. Si d'alguna cosa ha d'estar agraït Antonio Cortis seria de l'alternativa que li brindà Caruso a Antonio en el teatre de Colón: cantar l'ària de ''Arlequín'', i al sendemà en el periòdic comentava que Caruso havia cantat millor que mai l'ària mencionada. Dos mesos tingueren per a conéixer-se, i en [[L'Havana]] fon en eixa localitat la primera volta que es varen vore i es varen conéixer. Degué oferir-li, segons el biógraf, unes classes magistrals encara que segons les fonts, fon més un cara a cara coneixent-se i reconéixer un nou talent i una amistat noble per a tota la vida.

== Biografia ==

Fill d'un sabater artesà emigrant d'[[Argèlia]], naixqué en un barco i fon empadronat en Dénia. Des de menut va cantar en cors. Escomençà cantant papers secundaris en el Liceu de Barcelona i el Teatre Real de Madrit, representant per eixemple, a Gastone en ''La traviata''. En [[1916]] cantà ''Tosca'' en el Teatre Espanyol de Barcelona, sent el primer dels seus contractes per a fer parts de primer tenor. En l'any 1916 es casà en la catalana Carmen Arnau.

(Secció per completar)

== Vore també ==

* [[Cora Raga]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Cortis Antonio Cortis en Wikipedia]