Edició de «Palanca»

La '''palanca''' és una [[màquina simple]] que té com a funció transmetre una força. Està composta per una barra rígida que pot girar lliurement al voltant d'un punt de soport cridat '''fulcre'''.

Pot utilisar-se per a amplificar la [[força|força mecànica]] que s'aplica a un objecte, per a incrementar la seua velocitat o la distància recorreguda, en resposta a l'aplicació d'una força. 
[[Image:800px-Palanca-ejemplo.jpg|thumb|370px|Eixemple de palanca: una [[massa]] s'equilibra en una atra vint vegades menor, si la situem a una distància del fulcre vint vegades major.]]

== Història ==
[[Image:Archimedes lever (Small).jpg|thumb|Se conta que Arquímedes va dir sobre la palanca: «Doneu-me un punt de soport i mouré el món».]]

El descobriment de la palanca i la seua utilisació en la vida quotidiana prové de l'época [[prehistòrica]]. La seua utilisació quotidiana, en forma de [[cigonya]]ls, està documentada des del tercer milenari a. C. –En sagells cilíndrics de [[Mesopotàmia]]– fins als nostres dies. El [[manuscrit]] més antic que es conserva en una menció a la palanca forma part de la ''Sinagoga'' o ''Colecció matemàtica'' de [[Pappus d'Aleixandria]], una obra en huit volums que s'estima fon escrita en torn a l'any [[Anys 340|340]]. Allí apareix la famosa cita d'[[Arquímedes]]: 
{{Cita|«Doneu-me un punt de soport i mouré el món».}}

A l'helé Arquímedes se li atribuïx la primera formulació matemàtica del principi de la palanca.

== Forces actuants ==
Sobre la barra rígida que constituïx una palanca actuen tres forces:
*La '''potència''': és la força que apliquem voluntàriament a fi d'obtindre un resultat; ya siga manualment o per mig de motors o atres mecanismes.
*La '''resistència''': és la força que vencem, eixercida sobre la palanca pel cos a moure. El seu valor serà equivalent, pel [[principi d'acció i reacció]], a la força transmesa per la palanca al dit cos.
*La '''força de soport''': és l'eixercida pel fulcre sobre la palanca. Si no es considera el pes de la barra, serà sempre igual i oposta a la suma de les anteriors, de tal forma de mantindre la palanca sense desplaçar-se del punt de soport, sobre el qual rota lliurement.

=== Llei de la palanca ===

En [[física]], la llei que relaciona les forces d'una palanca en equilibri s'expressa per mig de l'equació: 
::: P x dp = R x dr
Sent '''P''' la potència, '''R''' la resistència, i '''dp''' i '''dr''' les distàncies medides des del fulcre fins als punts d'aplicació de '''P''' i '''R''' respectivament, cridades ''braç de potència'' i ''braç de resistència''.

Si en canvi una palanca es troba rotant acceleradament, com en el cas d'una [[catapulta]], per a establir la relació entre les forces i les masses actuants haurà de considerar-se la [[dinàmica]] del moviment basant-se en els [[llei de conservació|principis de conservació]] de [[cantitat de moviment]] i [[moment angular]].

== Tipos de palanca ==
Les palanques es dividixen en tres gèneros, també cridats órdens o classes, depenent de la posició relativa dels punts d'aplicació de la '''potència''' i de la '''resistència''' respecte al '''fulcre''' (punt de soport). El principi de la palanca és vàlit indistintament del tipos que es tracte, pero l'efecte i la forma d'us de cada un canvien considerablement.

=== Palanca de primera classe ===
[[Image:800px-Palanca-tipo1.jpg|center|400px|Palanca de primera classe.]]
En la palanca de primera classe, el '''fulcre''' es troba situat entre la '''potència''' i la '''resistència'''. Es caracterisa en que la potència pot ser menor que la resistència, encara que a costa de disminuir la velocitat transmesa i la distància recorreguda per la resistència. Per a que açò succeïxca, '''dp''' ha de ser major que '''dr'''.

Quan lo que es requerix és ampliar la velocitat transmesa a un objecte, o la distància recorreguda per este, s'ha de situar el fulcre més pròxim a la potència, de manera que '''dp''' siga menor que '''dr'''.

Eixemples d'este tipo de palanca són el balancí, les [[tisores]], les [[tenalla|tenalles]], els [[alicates]] o la [[catapulta]] (per a ampliar la velocitat). En el cos humà es troben diversos eixemples de palanques de primer gènero, com el conjunt [[tríceps braquial]] - [[colze]] - [[antebraç]].

=== Palanca de segona classe ===
[[Image:800px-Palanca-tipo2.jpg|center|400px|Palanca de segona classe.]]
En la palanca de segona classe, la '''resistència''' es troba entre la '''potència''' i el '''fulcre'''. Es caracterisa que la potència és sempre menor que la resistència, encara que a costa de disminuir la velocitat transmesa i la distància recorreguda per la resistència.

Eixemples d'este tipo de palanca són el [[carret de mà]], els [[Rem (instrument)|rems]] i el [[trencanous]].
[[Image:800px-Race 1.jpg|center|350px|thumb|El punt de soport dels rems es troba en l'aigua.]]

=== Palanca de tercera classe ===
[[Image:800px-Palanca-tipo3.jpg|center|400px|Palanca de tercera classe.]]
En la palanca de tercera classe, la '''potència''' es troba entre la  '''resistència''' i el '''fulcre'''. Es caracterisa en que la força aplicada és major que l'obtinguda; i se l'utilisa quan lo que es requerix és ampliar la velocitat transmesa a un objecte o la distància recorreguda per ell. 

Eixemples d'este tipos de palanca són el [[llevagrapes]] i la pinça de celles; i en el cos humà, el conjunt [[colze]] - [[bíceps braquial]] - [[antebraç]], i l'[[articulació temporomandibular]].

== Veja també ==
* [[Pla inclinat]]
* [[Corriola]]
* [[Femella eix]]
* [[Falca (màquina)|Falca]]
* [[Puntal]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Levers|palancas}}
*[http://www.walter-fendt.de/ph11s/lever_s.Htm Aplicació web que representa la llei de la palanca]
*[http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Pasatiem/ps-17/ps-17.html Com moure al món segons Arquímedes]

{{Traduït de|es|Palanca}}